Reptes per a l’educació superior
El 9 de maig tingué lloc la 25a Tribuna d’Edu21 que fou dedicada a “L’Educació Superior a Catalunya”. El professor de la Universitat de Glasgow Òscar Valiente, bon coneixedor de l’educació a casa nostra, ens oferí una reflexió en relació a l’educació superior a Catalunya des de la visió de la seva actual perspectiva internacional i, més concretament, de la realitat escocesa.
Valiente assenyalà que el procés que actualment està vivint Escòcia fa que algun representant del govern tingui presència setmanal en el debat públic i, també, en el si de les universitats escoceses. Els escenaris de futur que per a Escòcia tindria un estat independent és motiu d’estudis i anàlisis, alguns d’ells finançats pel propi govern britànic. Elements que contrasten força amb el que passa ara a Catalunya.
Per Òscar Valiente el sistema productiu no identifica ni separa clarament els “compartiments” que el sistema educatiu assenyala entre la Formació Professional i l’Educació Universitària. Per això és necessari disposar d’una educació terciària diversificada que especifiqui les competències per a llocs de treball determinats. Tanmateix, en relació als escenaris de futur, hem de tenir en compte que ningú ens ha entrenat per a pensar-los, per a imaginar-los. Tanmateix, per a Valiente, hi ha una sèrie d’elements que hem de tenir en compte quan fem prospectiva sobre el sistema d’educació superior:
- el sistema ha de servir per a la creació d’ocupació
- ha de tenir en compte els canvis en els models productius
- ha d’incorporar elements de cohesió social
- ha d’obeir a una estratègia de país.
Catalunya té, en aquests moments, problemes per a generar capital humà avançat donat que tenim poca gent amb titulació mitjana. I cada vegada per a sortir de l’atur entre 18 i 24 anys disposar de l’educació terciària representa la millor garantia. Hem de saber crear sinergies entre l’educació secundària i l’educació superior. I també entre l’educació superior i la que s’ha de produir al llarg de la vida. Els rectors universitaris haurien de tenir com un dels seus principals focus d’atenció les empreses i els adults en general. En molts països això ja ho tenen clar. El futur passa perquè el gruix de la clientela universitària no siguin només els joves sinó, sobretot, els adults i les empreses.
A Escòcia estan orgullosos del seu estat del benestar, menys neoliberal que l’anglès que és més competitiu (basat en rànquings on uns guanyen i els altres perden). A Escòcia proveïdors i govern treballen conjuntament per a racionalitzar i concentrar l’oferta universitària (a diferència d’aquí on sembla que totes les universitats hagin de fer tots els títols). Es produeix una diversificació funcional (“jo sóc excel·lent en això però no en tot”). Aquesta coordinació dels actors produeix un retorn en l’ocupabilitat dels graduats i un retorn social de l’equitat en el territori. L’Estat, en definitiva, assumeix un paper de lideratge però sense rigideses i amb indicadors a nivell social, de país, d’internacionalització i, evidentment, retent comptes de forma transparent.
En definitiva, de les reflexions de l’Òscar Valiente, els assistents a la Tribuna en tragueren la conclusió que un sistema d’educació superior per a un país de futur s’ha de basar en la confiança, en la flexibilitat i en la connexió entre els diversos sistemes (educació secundària, formació professional i educació universitària) perquè ningú es quedi absent del model de país que es vulgui impulsar. Tota una lliçó per a Catalunya en aquests moments que ens cal repensar tot el sistema educatiu, també el superior, en l’oportunitat que ens oferirà un escenari on podrem redissenyar tot el sistema. Tan de bo, llavors, ens puguem inspirar en models més avançats.
