Reptes del nou curs
El curs ha començat en un context on la pandèmia continua condicionant el normal funcionament dels centres i amb un horitzó proper que no mostra signes d’alleugeriment de la situació.
Malgrat tot, els esforços que la comunitat educativa ha hagut de fer per afrontar aquest nou curs, sotmès a la pressió de les mesures sanitàries i amb l’experiència acumulada del darrer trimestre de l’anterior, no han pogut evitar que en els centres es visqui una certa provisionalitat en molts aspectes. Una situació que obliga a nous aprenentatges que representen, això sí, una oportunitat per a impulsar canvis que d’una altra manera serien molt difícils de plantejar. Tanmateix, també és cert que aquesta situació provoca angoixa, inseguretat... i aquestes sensacions no s’adeqüen al que hauria de ser el clima habitual educatiu, que sempre seria desitjable que fos un espai de tranquil·litat, serenor, escalf i afecte envers l’alumnat.
No s’han facilitat tots els recursos que feien falta perquè els centres poguessin garantir els grups estables amb ràtios reduïdes evitant, així, la proliferació de molts professors per aula i la barreja de diferents grups per matèries o agrupaments específics. Des d’Edu21 vam proposar que si la majoria de mestres i professors assumien la tutoria d’un grup reduït, ja fos individualment o en modalitat de co-tutoria, aquesta organització seria factible només reforçant de manera assumible la plantilla de professorat a condició que les especialitats, a secundària, no fossin un obstacle a una organització que s’havia de flexibilitzar per a garantir, abans de res, un acompanyament del grup d’alumnes de forma intensiva i personalitzada. A més, aquesta modalitat hagués permès fer un seguiment molt més intensiu i pedagògic en cas de confinament o quarantena no interrompent el contínuum curricular programat en forma d’aprenentatge híbrid.
Malauradament en la majoria dels casos aquesta organització no ha estat possible i ara ens trobem amb les conseqüències de no haver pogut garantir grups més reduïts i estables. Som molt conscients que un fre a aquesta nova organització el constitueix l’actual organització del currículum distribuït en hores fixes per matèries i per professors especialistes d’aquestes matèries. Sobretot a secundària, aquesta organització esdevé rígida per dos motius i no precisament pel disseny curricular que, ara, al programar-se per competències facilita el trencament del mencionat model organitzatiu rígid. Els dos obstacles que mencionàvem són, per un costat, la dificultat d’articular projectes curriculars veritablement interdisciplinaris i holístics del coneixement i, per altra banda, l’aferrament a l’especialitat de formació rebuda que, amb la complicitat del proteccionisme sindical i gremial, impedeix a molts docents atrevir-se a gestionar un currículum globalitzador que inclouria, per tant, aspectes no parcel·lats propis de l’estricta especialització.
Aquests inconvenients es podrien superar a partir de dissenyar una proposta curricular interdisciplinària planificada i preparada a partir del treball dels equips docents on, aquí sí cadascú des de la seva àrea d’especialització, aportés el seu coneixement per a un enfocament global, que reclama la comprensió i assumpció per tots i cadascun dels membres de l’equip docent interdisciplinari. Això, traslladat a l’aula, vol dir que tot professor és capaç de gestionar l’aprenentatge d’aquest projecte curricular holístic i interdisciplinari. Aquí podríem fer excepció d’algunes especialitats concretes (educació física, anglès, educació visual i plàstica, música).
En qualsevol cas, aquest curs l’haurem d’afrontar amb l’organització que a la fi, per a cada centre, hagi estat possible establir gràcies a la professionalitat i a l’esforç de la immensa majoria dels equips directius i els equips docents que, sens dubte, seguiran aprenent i donant resposta a les necessitats educatives del seu alumnat. Però això no ens ha de fer perdre un clar horitzó envers el qual hauríem de tendir i que hauria de passar, segons el nostre criteri, pel treball interdisciplinari en equip i per l’assumpció de les funcions tutorials i orientadores per part de la immensa majoria de docents d’un centre. I fer-ho amb una nova concepció de l’acompanyament tutorial i orientador: la mentoria.
La interdisciplinarietat i la mentoria seran els dos vectors principals sobre els quals girarà, en l’actual curs, les reflexions i propostes que generi Edu21 des dels seus espais de debat i grups de treball que té en actiu i on tothom hi és convidat a col·laborar-hi.
Que tinguem un molt bon curs i moltes gràcies per l’esforç col·lectiu i per situar l’educació dels nostres infants i joves com a gran prioritat de país; prioritat de present i de futur.
