Repensem el batxillerat?
No és fàcil a segon de Batxillerat tenir moments per aturar-se i observar què passa al nostre voltant. Les hores de classe estan acaparades d’una manera gairebé absoluta per la preparació de la selectivitat, l’únic tema del qual parlarem diàriament al nostre alumnat.
Des de la matèria comuna d’història, treballem l’Espanya dels segles XIX i XX. En un d’aquells dies que fem el pas d’un tema a un altre, vam dedicar la classe a relacionar l’actualitat amb els fets del passat. Els vaig demanar que posessin imatge o paraula a la realitat política i social que estem vivint per després connectar-les amb el moment històric que anàvem a començar. Aquestes dinàmiques solen revertir de manera molt positiva en la predisposició a iniciar un tema, milloren la comprensió dels fets del passat i del present i deixen intuir el futur.
Estava preparada per haver de moderar una sessió de posicionaments polítics confrontats i el que va passar va quedar molt lluny d’això. Les paraules i les imatges van anar apareixent: escoltar, confiança, ara, ràbia, por, avorriment, canvi, riquesa, resistència, objectiu, interès, acordar, repte, respecte, camí, desafecció, acció, seny, finalitat, apatia entre algunes més. I de les paraules a les reflexions que hi havia rere les mateixes. Aquest va ser el moment més revelador de la sessió.
Els nois i noies de l’aula, demostrant una maduresa radical, van anar expressant les seves preocupacions: decepció i avorriment pel trist espectacle polític actual, per la seva falta d’empatia i l’apatia per arribar a acords. Perplexitat per l’evolució del conflicte en el nostre país. Dins l’aula hi conviuen sentiments diversos sobre quin i com ha de ser el seu país. En cap moment això va enterbolir el diàleg. Hi ha una demanda majoritària al món adult d’atendre a les necessitats socials: atur, vivenda i precarització del món laboral. Els interessa la sostenibilitat del planeta i volen solucions pel canvi climàtic. Però sobretot, i aquí la meva sorpresa per la seva contundència, demanen una educació diferent. I ho fan amb arguments sòlids: reclamen més formació en pensament crític i creatiu, més orientació acadèmica i tècniques de treball en equip. La crítica a l’actual batxillerat és unànime, per memorístic, tradicional i poc adaptat als temps.
Va ser una sessió que no va seguir el guió previst, va derivar cap a una trobada i coneixença mútues. El diàleg ens va dur a un apropament en què vaig descobrir-los observant la realitat amb un zoom molt obert. Uns joves que esperen més complicitat dels seus adults. I a mi m’ha generat una forta contradicció interna com a docent d’una matèria que he de fer molt memorística. Com a docent que en aquesta carrera obsessiva per acabar un temari, pot fer un curs mancat d’ànima.
El meu alumnat no espera de mi que els ompli d’informació, el meu alumnat em demana que els ensenyi a pensar i a observar el món per entendre’l, perquè tal com ells diuen, si en el segle XIX la població rural i el món obrer era molt vulnerable per culpa del seu analfabetisme, en el segle XXI tot i saber llegir i escriure, seguim essent molt vulnerables a determinats interessos que entenen que els volen incults i empatxats de xarxes socials per fer-los més analfabets i menys competents en el lliure albir.
Ara que ja estem avançant en nous sistemes educatius més propers a aquestes necessitats a la secundària obligatòria, potser és hora de fer també aquest pas valent a Batxillerat i prioritzar tots aquells aprenentatges que els permetran avançar en un entorn encara desconegut i dominat per la robotització. Un aprenentatge que superi les matèries tradicionals no perquè desapareguin els seus coneixements, sinó perquè s’aprenguin des de les competències, les que no es podran robotitzar i ens identifiquen com a humans. En veig quatre de fonamentals: pensament crític, pensament creatiu , pensament científic i el treball cooperatiu. Segurament així garantirem la nostra adaptació a aquest nou moment de la història. Potser així els nostres alumnes de Batxillerat entendran millor el perquè del seu esforç. Ens hi atrevim?
