Aula de Formació Continuada de Vic

L’Aula de Formació Continuada de Vic és un espai d’aprenentatge d’idiomes obert als majors de 16 anys. El seu funcionament es basa en l’esperonament de l’aprenentatge autònom tot combinant un model educatiu on el professorat adopta un rol de guiatge i acompanyament, però a partir d’una metodologia oberta, plural i fomentadora de l’autoaprenentatge. El seu sistema de seleccionar, ordenar i distribuir el material didàctic respon a una sistemàtica molt pensada i elaborada en base a l’experiència acumulada. Per això, el seu funcionament i enfocament didàctic la converteix en tot un referent educatiu a casa nostra.

 

L’AULA DE FORMACIÓ CONTINUADA DE VIC. UN ESPAI D’APRENENTATGE D’IDIOMES

L’Aula de Formació Continuada és un servei municipal gratuït que depèn de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Vic. És oberta al públic set hores al dia i durant aquest horari s’hi pot assistir lliurement. No hi ha un període d’inscripció ordinari, sinó que l’usuari pot començar al llarg de tot el curs escolar. El ciutadà disposa d’aquest espai d’aprenentatge d’idiomes per treballar d’acord amb els seus coneixements previs, necessitats, objectius, gustos i interessos. Els únics requisits que s’han de complir són estar alfabetitzat i ser major de setze anys. En un espai d’aprenentatge com aquest, treballem amb les persones; l’aprenent no existeix, ni el professor, ni el mètode, i no estem pas descobrint la sopa d’all. Cada persona és un món, però s’haurà d’adaptar a uns hàbits i unes maneres de fer, i alhora, el sistema haurà de ser prou flexible per adaptar-se, al mateix temps, a aquestes persones. Al capdavall, el professor modifica el seu rol en funció del grau d’autonomia de l’aprenent, de la seva actitud enfront de l’aprenentatge, del seu bagatge particular i les seves destreses. I també utilitza la combinació de mètodes que s’escaigui. Si aquesta manera de procedir és un mètode per si mateixa ho deixarem per als teòrics. En tot cas, l’experiència ens ha dut de mica en mica a pensar que per fomentar l’autonomia és millor partir d’una línia sòlida, d’un recorregut marcat on cadascú pugui introduir els canvis necessaris. De bon començament vàrem treballar amb fulls de ruta oberts, en els quals indicàvem el contingut d’allò que s’hauria de fer, però no donàvem cap orientació sobre quins materials utilitzar. El resultat era que les professores no donàvem l’abast rumiant i resolent permanentment amb quin llibre o quina pàgina web es podia treballar, o quina situació podíem plantejar a l’alumne per practicar l’expressió oral. Més endavant, doncs, vam provar els fulls de descoberta, en què desglossàvem en una primera unitat didàctica quins materials es podien fer servir. Estaven pensats perquè els alumnes coneguessin els recursos de l’Aula. Els vàrem utilitzar durant tres anys, però amb el full de descoberta no n’hi havia prou per aprendre a moure’s per l’espai amb naturalitat, ni per aprendre a remenar i buscar materials nous. Més endavant, doncs, vàrem optar per crear fulls de ruta molt detallats, amb una línia de progressió pautada i reptes a la mesura de l’aprenent, assolibles i alhora motivadors. Hem vist que quan els alumnes se senten còmodes, agafen confiança i seguretat; a poc a poc, i sense pressió, es van ubicant al lloc, es familiaritzen amb l’ambient i la manera de fer, amb tots els formats que es poden fer servir, recorden on són els materials i, llavors sí, més endavant prenen la iniciativa per ells mateixos, busquen, troben, proven. La flexibilitat, doncs, no surt del no-res, ans al contrari: cal una base sòlida on arrelar-la. Si, a més, d’aquest procés d’establiment d’una base, d’elaboració d’un full de ruta de partida, en fem partícips els alumnes, demanant-los l’opinió i acostumant-los a proposar modificacions quan és necessari, descobreixen que ells també són trobadors de novetats, i acaben suggerint pàgines web, o fins i tot fent vocabularis per a l’Aula, o comprant algun material que els sembla adient, i ho fan de manera espontània. El truc, si n’hi ha, és no donar mai res per tancat: ni un full de ruta, ni un material per fer conversa, ni la documentació interna, res. La novetat, la curiositat i la il·lusió són fonaments de qualsevol aprenentatge, en totes les etapes de la vida; això no va per edats. I es donen en contextos relaxats, amb el suport del docent, en un ambient respectuós amb tots els perfils, que allunyi complexes i prejudicis sobre les capacitats de cadascú. Per això hem de tenir cura de l’espai i fer-lo acollidor i accessible, i de les persones, i donar-los i demanar-los un tracte respectuós i pacient, i una actitud tenaç, com la del mestre. Perquè l’aprenent sigui el centre del procés, és necessària la seva predisposició, una actitud positiva. Si no la té però podem engrescar-lo, ho hem de fer, i sinó, potser haurà d’esperar-se i començar més endavant, perquè forçar l’aprenentatge no té sentit. La classe presencial en grup té molts avantatges, i ja els coneixem, però en una aula com aquesta n’hi ha d’altres: els alumnes no van tots al mateix vagó de tren, no baixen alhora a la mateixa estació, on toca per currículum; en moments determinats es trobaran per treballar amb altres companys, però cadascú fa el seu camí. El treball individual demana atenció i observació i ofereix la possibilitat d’avançar sense comparances i a un ritme propi. Els objectius per a cada persona són diferents, i no els podem deixar de banda per no perdre el nord, però pel camí cadascú ha de poder aturar-se allà on li convé, per veure el paisatge, i per respirar. L’aprenentatge és un repte i demana esforç, però de vegades, focalitzar només el cim de la muntanya provoca angoixa, i angoixat no s’aprèn. Això succeeix sobretot quan l’alumne ha de fer front a un examen oficial, i s’ha de tenir en compte. Un altre avantatge de l’Aula és que els alumnes poden treballar també per parelles o en petits grups, amb un amic o un company de classe. Per a les persones que van a classe en algun altre centre tenim el full de seguiment, que és un full de ruta totalment obert, i l’anem omplint d’acord amb allò que cal revisar o complementar, o amb continguts nous, si l’alumne vol avançar. Dinàmica diària de l’Aula El primer dia fem una entrevista d’acollida per tal de conèixer el perfil de l’aprenent i, així, acordar i determinar la modalitat d’aprenentatge (lliure, guiat, complementari o integrat), el nivell de llengua, el material que utilitzarà i el temps que hi dedicarà. Com que el nombre d’alumnes és molt ampli i variat, les professores tenim una safata de relleus per intercanviar informació i conèixer les noves incorporacions. A l’Aula hi treballem dues tècniques. De bon començament ens presentàvem com les assessores del centre, però més endavant vam decidir que ens deixaríem d’invents i diríem les coses pel seu nom. Les professores, doncs, assessorem i acompanyem en l’aprenentatge en tots els sentits. L’alumne que s’acull a la modalitat guiada aprèn seguint el full de ruta guiat, amb índex de continguts i recursos. Per tal de tenir permanentment actualitzats aquests fulls de ruta, les professores de l’Aula utilitzem una safata de canvis. Per atendre els alumnes utilitzem un sistema de tandes: qui necessita ajuda ha de desplaçar-se fins a la taula de la professora seguint un ordre. El fet d’atendre immediatament l’alumne al seu lloc de treball no l’afavoreix ni a ell ni a nosaltres. Quan cal, la professora es desplaça, però d’entrada hem de donar temps a l’alumne perquè s’assegui i intenti començar a treballar pel seu compte. S’ha d’habituar a veure per ell mateix si necessita orientació o ajuda, aprendre a concretar-la, i anar-la a buscar a la taula de la professora. Aquest sistema també fa que l’alumne entengui el tipus d’ajuda que rebrà: atenció personalitzada però, en cap cas, classes particulars. A l’Aula hi ha material didàctic i de consulta en tot tipus de format: llibre, fitxa, digital i manipulable. Tot està pensat per poder ser utilitzat en grup o individualment, igual que la disposició de les taules. Les fitxes estan classificades per habilitats i, dins de cada habilitat, s’estableix una progressió d’acord amb el nivell de dificultat. El material manipulable, integrat en el full de ruta, s’ordena en caixes a l’abast de tothom. Aquest material ha estat elaborat i adaptat per les tècniques de l’Aula i té en compte la importància de la imatge i el joc en l’aprenentatge. Per practicar l’expressió oral hem elaborat fixes guia amb actes de parla i situacions comunicatives. Així delimitem la tasca, orientem l’aprenent perquè es prepari i després les professores el podem atendre durant una estona. Per millorar la fluïdesa i la pronunciació, hem preparat fitxes d’ombreig (shadowing), que l’alumne practica seguint la professora o alguna pàgina web També elaborem fitxes de música, on es treballen transversalment totes les habilitats, o bé les traiem directament de pàgines web de qualitat. Per a l’expressió escrita hi ha una safata de recollida on l’alumne deixa el seu text i més endavant el trobarà revisat en una safata de lliurament, i el podrà comentar. D’altra banda, oferim tallers monogràfics i sessions permanents que tracten qüestions concretes de la llengua i ens serveixen per aprofundir-hi. El material dels tallers de l’Aula també s’adapta en format fitxa perquè estigui a l’abast de tothom. L’espai és obert a usos diferents i també hi tenen cabuda els grups procedents de centres, entitats i serveis de la ciutat. Aquests grups vénen amb el seu professorat i, per tal d’utilitzar l’espai i els recursos que conté, abans han de fer una reserva. Segons l’ocasió, els fem una visita guiada o bé passem una prova de nivell als seus alumnes. El rol del docent, les metodologies emprades, l’espai i els recursos, doncs, giren al voltant de l’alumne i constitueixen la base del nostre projecte educatiu de centre. Les tècniques de l’Aula, d’una banda planifiquem, seleccionem i disposem l’espai i els recursos didàctics. I, de l’altra, en el rol de docent, observem i, quan cal, intervenim. L’atenció és individualitzada perquè l’aprenent, que es troba en un punt de coneixement determinat, construeixi el seu propi aprenentatge. Ara bé, un cop es van coneixent, els alumnes comparteixen coneixements, s’ajuden i també els reunim per donar-los explicacions en grup. En un espai ordenat i silenciós, amb prou recursos i amb l’atenció del professorat, l’alumne se sent motivat i valorat i adquireix prou autonomia i confiança per avançar Per això, a l’Aula hem establert una normativa que cal complir: el to de veu és moderat, no s’hi menja ni beu, no s’hi mastega xiclet i per norma general es desactiven els telèfons mòbils però se’n permet un ús didàctic. Tot això contribueix a crear un bon ambient de treball. Finalment, per tal de fer una valoració del servei, l’usuari omple uns fulls on opina sobre la infraestructura, el funcionament, el personal docent i les activitats. D’altra banda, al llarg del curs les professores fem una avaluació continuada del funcionament del servei, i el modifiquem si és necessari. Cada final de juliol fem la memòria anual i el balanç, i preparem l’obertura del curs següent. Ester Busquets i Anna Matavacas Tècniques de l’Aula de Formació Continuada Galeria d’imatges