Quin és el repte principal que afronta l’educació en els propers anys?

... Hi ha un plantejament de mínims on busquem molt coneixement extern i racional i poc coneixement intern, emocional i sensorial. Podríem ajudar més a formar personalitats, criteris morals, competències emocionals, curiositats vitals, motivacions, habilitats socials, ... que a passar exàmens de coneixements fraccionats ...
Probablement el repte principal és augmentar el nivell de consciència, evitant la rutina inconscient i el funcionament automàtic, per poder superar la por al canvi que impera en el sistema educatiu i la cultura dominant de la societat actual. D’aquesta manera, es podrà tenir el coratge per augmentar l’esperit crític i d’actuació, perquè l’educació s’adapti a les necessitats actuals.

Per dur a terme aquesta tasca és necessari que hi hagi “líders educatius”, persones amb profundes i sòlides conviccions internes, que siguin visionàries possibilistes sobre les necessitats reals actuals i futures i, sobretot, sobre la forma d’afrontar-les.

L’aportació principal seria la de transmetre seguretat i confiança per explorar i sortir dels patrons actuals i, alhora, fer un canvi en la mirada de l’educació.

A nivell més concret faré èmfasi en quatre objectius relacionats entre ells:

1. Basar-se més en la potenciació de la curiositat natural que ja porta l’ésserhumà quan creix, partint sempre dels interessos vitals dels alumnes i no de plans de continguts (llibres de text). Crear, doncs, buscadors, persones sense por a explorar allò desconegut, estimulats pels misteris de la vida, el món i l’univers.

2. Ajudar a percebre a tots els alumnes, sense excepció, el seu valor intern com a persones, potenciant la seva singularitat i acceptant la part agradable i desagradable d’ells mateixos i dels altres. Ajudar-los a diferenciar el fet que rendiment acadèmic o social (valor extern) no és igual al valor com a persona (intern). Augmentar la seva autoestima i creences sobre les seves capacitats, límits i possibilitats d’aprenentatge.

3. Crear espais i mètodes nous de modificació de conducta i habilitats interpersonals, on es puguin posar límits sense crear un agressió o una ofensa a l’alumne. Aportar aquests mètodes als propis alumnes perquè puguinautoregular-se i autoafirmar-se en els seus drets i deures sense haver de recórrer a conductes agressives o anul·latives com a persones.

4. Facilitar l’aplicació de noves metodologies on es tinguin en compte els nous coneixements que arriben de les investigacions sobra la neurologia i el coneixement cerebral. Canvis que afecten a la manera d’aprendre, de percebre, de memoritzar, de comunicar, etc.

En la meva realitat concreta, se’m transmet que el gran Déu educatiu és el contingut i no la pròpia persona i les seves necessitats vitals. Això ens condueix al fet que ensenyem com sobreviure al propi sistema educatiu i no com afrontar els reptes de fora de l’escola i al llarg de tota la vida.

Hi ha un plantejament de mínims on busquem molt coneixement extern i racional, i poc coneixement intern, emocional i sensorial. Podríem ajudar més a formar personalitats, criteris morals, competències emocionals, curiositats vitals, motivacions, habilitats socials, ... que a passar exàmens de coneixements fraccionats, emfatitzant només en la racionalitat i el pensament, oblidant la globalitat d’altres parts vitals de l’ésser humà.

És a dir, viure l’educació no com a fi en ella mateixa sinó com a un mitjà per desenvolupar les màximes potencialitats de la persona.