Quin és el repte de l’educació avui a Catalunya?
.. així doncs al parlar del fracàs escolar i els reptes cal fer una mica de reflexió i veure què podem fer nosaltres els educadors. Ens cal estar a l’alçada dels nostres alumnes !!! ...
Certament, és una pregunta àmplia i difícil de respondre en una primera volada. Associem el terme ‘repte’ amb el camí per trobar la solució a una dificultat i aquesta dificultat queda sovint reflectida en uns resultats finals. En el cas de l’educació, en el molt anomenat “fracàs escolar” que es refereix genèricament i desordenada tant en valors poc definits o no assolits pels nostres nois i noies com a resultats acadèmics pobres (sempre segons els nostres barems de puntuació)... Però, parlar del fracàs escolar és parlar tant del fracàs dels alumnes com dels educadors i de la societat en general.
Sovint es parla (parlem) de la manca de valors dels nostres infants i adolescents, que estan buits de reptes personals, “ja no son com abans”, afirmem plens d’enyorança. Potser el repte no és el de adaptar els nous “catalanets” a una forma de pensar com la nostra, potser els reptes d’avui són diferents, ells són diferents! Ells han crescut d’una manera diferent, sense els reptes que altres tenien i ben segur amb d’altres que no saben com afrontar i dels quals no en tenen resposta perquè es troben amb el desencant d’una societat que ha evolucionat tan ràpid que no ha sabut adaptar-se, que no sap resoldre els nous reptes que ella mateixa genera i que ha caigut en la mala simplificació com a eina de salvació i refugi: “el fracàs escolar”.
Així doncs, en parlar del fracàs escolar i els reptes, cal fer una mica de reflexió i veure què podem fer nosaltres, els educadors. Ens cal estar a l’alçada dels nostres alumnes!!! Ens cal veure que tot va molt de pressa i trobar els “perquès”, entendre que no estem preparats i aconseguir ajustar la nostra competència a les necessitats actuals, ens cal entendre que estem preparant els alumnes per a una realitat social que no és estàtica i que hauran d’acabar construint ells mateixos... la societat ens demana constantment “resultats” reals, és a dir, nous i millors ciutadans.
El nostre sistema educatiu, les nostres formes de motivar no han evolucionat tan ràpid i l’educador ha d’estar en una constant formació. Les noves tecnologies, la diversitat, la integració, la dispersió, la manca de valors o valors diferents fan que les motivacions que mouen els motors dels nostres nois i noies siguin diferents.
El gran repte comença per formar i ajudar els educadors. Una formació inicial i constant. Molt sovint diem que els educadors han de seguir formant-se, reciclant-se, però cal que des d’un principi els educadors estiguin formats en l’esperit de la formació constant, en una formació capaç de motivar, de conèixer els qui tenim davant, saber què necessita la societat, què demana el món actual.
La nostra feina, sovint amb poc suport i poc reconeguda, també exigeix i està necessitada d’una preparació molt més acurada, d’una preparació més potent, més exigent (per què no dir-ho) i recolzada sense limitacions ni reticències per part de les institucions.
Cal invertir hores i donar importància als educadors com a veritables directors d’escena que faran treure el màxim rendiment dels seus actors, treure el millor de cadascun d’ells, treure a la llum les seves qualitats i per tant eliminar el terme fracàs.
