Què ha d’ensenyar l’escola?
Sense caure en paranys terminològics, i emparats sota la pregunta genèrica de “Què ha d’ensenyar l’escola?”, el passat 2 de desembre es va dur a terme la desena Jornada d’Edu21 volent reflexionar i abordar aquelles competències que hauria d’ensenyar la institució educativa.
Malgrat es tracti d’un debat “permanent” o “atemporal”, ens sembla que el moment actual el necessita més que mai. Els canvis, transformacions, desorientacions i crisis diverses que es van succeint retornen en forma de demandes a l’escola. Necessitem fars, puntals i guies, i sovint les crisis ens fan mirar cap a l’escola en busca de respostes. I aquí el repte està servit: des de l’escola ho hem d’ensenyar tot? Ho podem resoldre tot? Sabem prioritzar? Estem ben enfocats?
La pregunta va permetre, des d’una dinàmica espontània i participativa en grups reduïts i el debat en plenari, formular una sèrie de propostes al temps que va obrir la reflexió en relació a quin tipus de currículum i d’estratègies didàctiques les podrien garantir. Una de les interpretacions que es poden desprendre dels aspectes que van aparèixer a la Jornada és que l’escola hauria d’ajudar als nens i nenes a assolir els seus aprenentatges en relació a cinc grans àmbits. En resum, l’escola hauria de facilitar l’aprendre a:
1. Conviure
És a dir, a integrar uns valors universals i aplicar-los al servei de la convivència i de l’assumpció de la ciutadania; a acceptar i complir les normes i convencions de comportament, a relacionar-se amb els altres, a demanar la paraula, a escoltar, a respectar diferents opinions; a treballar en equip i col·laborar...
2. Conèixer-se
A descobrir i optimitzar les pròpies intel·ligències múltiples que permetin assolir el màxim potencial educatiu; a acceptar les capacitats i limitacions; a esdevenir i ser persona; a cuidar-se i cuidar la salut; a tenir autoestima; a defensar les pròpies idees...
3. Comprendre
A raonar, pensar, reflexionar, comprendre el món i ser crític; a comprometre’s amb un mateix i socialment amb l’entorn més proper i el més global; a tenir una espiritualitat que li permeti abordar els temes importants amb profunditat i arrelament emocional per al coneixement i la felicitat.
4. Expressar-se
A expressar i a expressar-se a través de múltiples llenguatges (oral, escrit, plàstic, artístic, corporal, etc.) al servei de la capacitat comunicativa. A usar, comprendre i interpretar selectivament els diferents llenguatges que tenim a l’abast (publicitari, tecnològic, verbal, gràfic, icònic...).
5. Aprendre
A buscar, triar i contrastar informació; a analitzar; a construir coneixement, resoldre problemes i generar pensament propi; a fer recerca de forma sistemàtica; a entendre que l’aprenentatge es dóna al llarg de la vida; a dominar la cultura en el sentit més ampli (cultura científica, social, matemàtica, tecnològica i plurilingüística); a dominar críticament les TIC; a adaptar-se a nous canvis...
De totes maneres, un cop s’ha fet l’esforç d’ordenació d’aquests cinc àmbits és important entendre que més enllà de presentar els àmbits per separat per a fer-nos entenedors, aquests tenen ponts de connexió constants. De fet, molts d’aquests només posseeixen un sentit autèntic en connexió entre ells.
Intentant representar gràficament aquestes propostes, potser podríem trobar en la teoria de conjunts, a través de la unió i juxtaposició de cinc conjunts, una possibilitat d’expressar aquestes idees, tenint en compte que a cadascun dels conjunts li corresponen unes competències exclusives del mateix però que en la unió amb els altres anirien apareixen noves possibilitats fruit de les diferents combinacions. D’altra banda, aspectes com l’esforç i la satisfacció apareixen com a elements transversals i permanents en la lectura i interpretació del que ha d’ensenyar l’escola. Potser aquests dos aspectes finals, més que referència a què ha d’ensenyar l’escola, ho fan sobre com ho ha de fer, ja que una cosa és parlar del què creiem que ha d’ensenyar l’escola (sovint allunyat del que veritablement ensenyen moltes escoles) i l’altra, bastant més complicada i complexa, gira al voltant de la reflexió de com s’ha de fer això. De nou, el repte està servit.
“Pensar és fàcil; actuar, difícil; transformar els pensaments en actes és el més difícil” (Johann W. Goethe).
