Quan orientar és acompanyar

L’orientació acadèmica i professional als estudiants els ha de permetre disposar de competències personals per prendre decisions de manera autònoma, informada i, per tant, responsable. Tanmateix, aquest objectiu no és senzill en un món tan complex i dinàmic com l’actual, i des d’un sistema educatiu que deixa poc marge a la pròpia construcció d’itineraris formatius i en un horitzó d’incertesa de futur, tant des del punt de vista laboral, com social i personal.

Per això, des del sistema educatiu, ens cal començar la denominada orientació educativa a l’alumnat des de les primeres edats perquè cadascú es vagi construint un projecte de futur, de vida, on a part de les competències acadèmiques i professionals es facin conscients també les opcions personals (projecte singular, propi) i socials (aprendre a conviure amb els altres, en societat). Per això, a part de proporcionar una àmplia i actualitzada informació acadèmica i professional, l’orientació educativa ha de basar-se, sobretot, en un acompanyament molt personal a cada alumne, que l’ajudi a prendre decisions, no només en les denominades transicions educatives, sinó en un contínuum vital que s’allargarà tota la vida, tant formativa, com professional i personal.

Els nostres joves necessiten adquirir aquelles destreses que els capacitin per prendre decisions des de la flexibilitat i la polivalència, des del compromís social i ètic, i des de l’autoconfiança i l’equilibri socioemocional. Per això, la feina dels tutors i docents, de les nostres escoles i instituts, esdevé cabdal per transformar una orientació tradicionalment enfocada a facilitar elements de decisió acadèmica i professional en alguna cosa de més envergadura, que els permeti afrontar una trajectòria de futur des de l’atorgament de sentit que dona ser portador d’un projecte personal sòlid i il·lusionant.

Acompanyem, doncs, els nostres joves perquè trobin cadascú aquest camí personal ple de sentit.

http://ara.cat/_75b82634?s=t