Pla per transformar
La nostra societat es va adonant que el moviment renovador que des de molts àmbits va protagonitzant la comunitat educativa respon a una inquietud profunda i, alhora, a una convicció molt estesa que el model d'escola, el que hem conegut des de la revolució industrial, està esgotat. Per tant, no estem davant un problema exclusivament català, sinó internacional. Ni tampoc respon a una febre passatgera o a una estratègia purament cosmètica o de màrqueting. Pot haver-hi algun element que ho sembli, però més aviat hi ha una percepció general que la velocitat dels canvis de tota mena obliguen el conjunt del sistema educatiu a reaccionar.
Justament per això, en aquest context, els països més intel·ligents no s'han limitat a impulsar reformes reactives o parcials, sinó que estan aprofitant la crisi de model i d'estructura com una ocasió per avançar-se, per fer un salt endavant i encarar-se en profunditat a les transformacions que a nivell teleològic (finalitats), conceptual, estructural, organitzatiu i pràctic requereix el sistema. En definitiva, es tracta de ser clarivident i estratègic i fer de la necessitat virtut. Cal reconstruir un sistema educatiu que sigui capaç de donar resposta eficaçment als reptes de futur que interpel·len els nostres actuals alumnes, és a dir, les generacions del demà.
Farem debats, crearem xarxes de col·laboració entre centres, socialitzarem innovacions i experiències d'èxit, etcètera. I tot això és una gran força que sacseja un sistema, en general, massa encarcarat i que li costa canviar pràctiques molt arrelades històricament. Però, segurament, sent això necessari, no serà suficient si de veritat pretenem una transformació sistèmica, global i a fons de l'actual sistema.
Per fer això últim ens cal disposar d'un pla. No n'hi ha prou d'intercanviar noves pràctiques formatives, metodològiques, organitzatives, entre centres i equips. Necessitem un projecte de país, pensat, debatut, consensuat i planificat, que ens permeti passar del sacseig a la transformació estratègica. Naturalment això s'ha de fer conservant i reforçant les fortaleses que ja tenim, però, al mateix temps, entrant a fons en l'acomodació a les noves necessitats formatives dels nostres alumnes (reduir el currículum a allò bàsic però amb enfocament interdisciplinari), en l'adequació als nous coneixements sobre aprenentatge i impulsant docències emergents que superin les inèrcies individualistes, disciplinàries i d'avaluació selectiva que arrossega bona part del nostre professorat actual. El repte més important, a l'hora de dissenyar un nou sistema, és com alliberar-lo de determinades funcions actuals que no fan més que sancionar, sota el vernís acadèmic, processos escolars d'estratificació social.
