PISA 2009: primera anàlisi
Edu21 celebrarà en el segon trimestre del 2011 una Tribuna específica per a valorar els resultats de la prova PISA 2009 dels alumnes catalans de 15 anys. Aquest temps resulta necessari per a fer una explotació rigorosa del conjunt de dades que aporta aquest Informe de provada solvència en l’àmbit internacional. Llavors serà el moment de les comparacions amb detall en referència als anteriors informes dels anys 2000, 2003 i 2006, i també de proposar algunes línies d’actuacions de política educativa que es podrien emprendre arran de les dades analitzades.
Dels resultats coneguts en aquests dies sí que se’n pot fer una valoració prèvia, tot i que forçosament parcial i per tant sense ànim d’extreure’n conclusions definitives. Els resultats de Catalunya en el PISA 2009 són millors que els obtinguts el 2006, no tant però en referència al 2003 (en competència científica pitjors) i, pel que fa a la comprensió lectora –la competència predominant en l’Informe del 2009– és només lleugerament millor que la del 2000 (en comparació això sí a la puntuació espanyola donat que en aquella edició Catalunya no hi participava amb una mostra pròpia ampliada). En la següent gràfica es veuen les oscil·lacions produïdes en les quatre edicions de l’Informe PISA:
No hi ha cap tendència a la millora que es visualitzi clarament al llarg de l’evolució de les quatre edicions. Tenim alts i baixos i oscil·lacions però no tendències a l’alça o a la baixa de forma mantinguda. Tanmateix, si hem de comparar xifres en cada competència, allò més solvent fóra fer-ho respecte a les edicions en què s’analitza en profunditat una de les tres competències (lectura, matemàtiques i ciències). És a dir, per a la comprensió lectora caldria fixar-se principalment en l’anàlisi comparativa de les edicions del 2000 i 2009, per a les matemàtiques les del 2003 i la pròxima del 2012, i per a les ciències la del 2006 i la futura del 2015. En conseqüència, la competència que permet ara fer aquesta comparació és la comprensió lectora. En l’edició de 2009 els estudiants catalans han obtingut 498 punts i, per tant, estem més o menys on estàvem al 2000 (493 llavors però en xifres de l’alumnat espanyol). Segurament si Catalunya en l’edició del 2000 hagués participat amb mostra pròpia ampliada els resultats haguessin estat molt similars al de l’edició del 2009.
Per tant, prudència. Els resultats d’ara aturen el perill d’haver consolidat una situació descendent en totes les competències apuntada en l’edició del 2006, però tampoc constata que haguem endegat un procés de millora consolidada. Més aviat apunta a uns resultats que en la perspectiva dels quasi 10 anys del PISA es mantenen en unes franges molt estables. I aquesta tendència és la mateixa en la majoria de països. Molts pocs, des de les posicions mitjanes, fan el salt cap el grup dels països capdavanters o cauen al grup dels cuers. Costa molt millorar o empitjorar de forma significativa. I les oscil·lacions a la millora o a l’empitjorament solen compartir-se amb un bon conjunt de països el que fa que les posicions relatives no variïn gaire.
Com diem al blog d'Edu21, caldrà estar amatent però, en el cas de Catalunya, a alguns aspectes preocupants que es desprenen d’aquesta primera anàlisi de resultats: l’excessiva distància entre les puntuacions dels alumnes nouvinguts en relació als autòctons, les importants diferències entre estudiants dins els propis centres, el manteniment –encara que suavitzada- de la distància entre centres públics i concertats, el major nombre de nois que noies que no assoleixen la competència lectora, la minsa representació d’estudiants en les franges altes de resultats el que continua demostrant la escassa capacitat del nostre sistema educatiu per a reconèixer i promocionar el talent dels nostres alumnes; els millors resultats dels nois que les noies en matemàtiques i en ciències el que contribueix a consolidar que les noies, al final, no optin per les carreres tècniques i científiques, etc.
Precisament les temàtiques sobre la manca de vocacions científico-tècniques, la potenciació del talent a l’escola, l’opció per atendre de forma efectiva l’alumnat emigrant més enllà dels processos d’acollida, l’organització del treball d’aula per a donar resposta a tota la diversitat de l’alumnat i no només a un grup estàndard mitjà, etc. són temes que han estat, són i continuaran estant ben presents en l’agenda de prioritats i d’atenció d’Edu21. I hi insistirem, no només perquè ens ho suggereixen els resultats de l’Informe PISA sinó perquè, sobretot, constitueixen aspectes i prioritats ben detectades des de fa temps pels nostres mestres i professors i, per tant, de màxima prioritat.
