Per una escola del talent
Tenim un sistema educatiu que produeix cada any al voltant del 30% de fracàs escolar en l'educació obligatòria; que té un dels índexs més baixos d'alumnat que acaba els estudis en les etapes postobligatòries; que continua sense reduir significativament les desigualtats educatives; que encara percep la formació professional com una via de segona categoria i que segons l'informe PISA assoleix uns resultats molt decebedors en la franja de l'excel·lència. En definitiva, un sistema educatiu que ha de millorar moltíssim tant la seva eficàcia com la seva eficiència.
DAVANT D'AQUEST PANORAMA SEMBLA IL·LÚS demanar a la futura llei
d'educació de Catalunya que solucioni tots aquests problemes a base
d'una normativa legal. Les lleis d'educació, malauradament, tenen els
efectes que tenen; poden produir petits canvis organitzatius i de tipus
reglamentista però no hi ha cap garantia que provoquin transformacions
substantives del sistema: la cultura educativa dels docents, dels
administradors, de les famílies, etc. Cal, a banda de la llei -que pot
ser molt valuosa però que difícilment sacsejarà el sistema-, que ens
plantegem un canvi de paradigma socioeducatiu, és a dir, un nou
plantejament pedagògic i de complicitat social envers l'educació dels
nostres fills. Hem de passar d'una pedagogia líquida (per dir-ho en
termes de Bauman) a una de ben sòlida per vertebradora i exigent encara
que no pas per rígida o autoritària. S'han acabat els temps on tot es
podia fer o demanar que es fes a l'escola. Ara ens cal un sistema
educatiu caracteritzat per l'exigència, la fermesa, la voluntat i el
compromís de l'estudiant, pel rigor, la coherència i la modernitat
científiques, per la fidelitat al país, l'aposta pel futur i la
confiança.
UN SISTEMA EDUCATIU QUE APOSTI per la confiança en la seva gent i en
el país ha de ser un sistema que reconegui, desenvolupi i faci
ressaltar el talent dels seus alumnes. No només el talent excepcional,
que també, sinó tots i cadascun dels talents, explícits o potencials,
dels nois i noies. Ser talentós no és sinònim de ser alumne superdotat.
Els estudiants d'altes capacitats inclouen els superdotats però també
els talentosos, i aquests tant poden excel·lir pel talent que demostren
en una matèria o habilitat concretes com pel que mostren en més d'una
al mateix temps. Per un simple càlcul de probabilitats, d'alumnes
talentosos n'hi ha arreu. Llavors, com és que el sistema educatiu
català no els identifica, no els reconeix, no els fa destacar?
SEGURAMENT LA MAJORIA DELS NOSTRES professors, inspectors,
administradors educatius, fins i tot bona part dels serveis educatius
especialitzats, no es troben preparats per identificar, acollir i donar
una resposta adequada a les necessitats educatives específiques dels
alumnes talentosos. Aquesta situació no pot continuar. Com a país no
ens podem permetre malbaratar el talent de la nostra gent, dels millors
joves, només perquè tenim una escola mal preparada per reconèixer-los a
temps i per esperonar i promocionar el seu potencial. Un sistema
educatiu veritablement equitatiu és aquell que ofereix les mateixes
oportunitats educatives per a tothom i compensa les desigualtats dels
seus alumnes per raons socioculturals però, al mateix temps, també és
capaç de fer emergir tot el potencial dels nois i noies acompanyant-los
en el seu procés d'esclat i perfeccionament dels seus talents tot
garantint que puguin arribar al màxim de les seves possibilitats.
LES ESCOLES, LES PÚBLIQUES I LES CONCERTADES, han de disposar de
suficient autonomia organitzativa per poder acollir de manera
pedagògicament eficaç les demandes d'atenció específica de tots els
alumnes talentosos. Han de disposar significativament d'autonomia
organitzativa, curricular i de gestió del personal docent. No ens podem
permetre ni un dia més el luxe que el nostre sistema educatiu ignori el
talent en lloc de promocionar-lo.
