Per a una educació integral
El passat 5 de maig, Edu21 organitzà la seva 28a Tribuna que, en aquest cas, versà sobre els “Principis rectors d’una educació republicana de futur” impartida pel professor i director de la British School of Barcelona, Josep-Lluís González.
La conferència s’emmarcà dins un context de canvi en el nostre país, on s’albiren possibilitats per a poder repensar i reorientar el nostre model social i educatiu que volem pel futur dels nostres fills. Josep-Lluís González, en virtut de la seva dilatada experiència en el món anglosaxó, argumentà un seguit de propostes per ser considerades en un nou escenari educatiu que es basés en l’excel·lència integral, la igualtat d’oportunitats i en una revalorització de l’humanisme.
Per González, la filosofia educativa que hauria d’inspirar el model català s’hauria de basar en l’excel·lència i, alhora, en el principi d’inclusió per a garantir l’equitat. Una educació on les ciències hi tinguin un important pes, però on les lletres també. Donat que els coneixements humanístics ens aporten el valor del canvi, de l’evolució dels fets, de les societats, dels costums. I l’escola ha de tenir un paper fonamental en el desenvolupament social i emocional de l’individu i, per això, resulta fonamental tenir una visió àmplia del món, de la societat i dels canvis i transformacions que s’hi produeixen. I a tenir aquesta visió hi contribueixen bàsicament els coneixements humanístics.
Els pilars bàsics de l’educació escolar, per González, haurien de ser l’excel·lència acadèmica, l’educació integral i un paper predominant de la llengua i la cultura. Però com es concreta aquest plantejament en una institució escolar? Posant l’organització del centre al servei d’aquests pilars. En l’excel·lència acadèmica vetllant perquè hi hagin càrrecs específics que tinguin una especial cura de les programacions didàctiques, de les metodologies d’ensenyament i de l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes i la feina docent. Per a l’educació integral cal una organització que proposi i faci possible un autèntic enriquiment curricular dins el propi programa establert i no com a activitats complementàries o extraescolars. Així, caldria integrar en la programació activitats com els clubs o societats escolars (esports, música, teatre, coral, espais d’oratòria i de debat, escacs, cinema, temes d’actualitat, dansa...), les assemblees escolars, les tutories com a grups reduïts de discussió, viatges i intercanvis, pràctiques en centres de treball, etc. I l’altre pilar, la llengua i la cultura, caldria treballar-se des d’una aposta clara pel pluriculturalisme i el plurilingüisme, sense renunciar a la riquesa de la llengua i la cultura pròpies. L’escola ha d’ajudar a l’alumne a saber parlar bé, a escriure bé, a tenir criteri propi, etc I això no ho podem deixar només en mans de la família donat que, llavors, condemnen a l’exclusió social i cultural aquells infants i joves que no tenen ambients familiars i socioculturals afavorits.
Així, doncs, la renovació escolar que ens cal encarar per incentivar un aprenentatge actiu, equilibrat entre ciències i humanitats, integral (que reculli tots els aspectes de la vida, inclosos els emocionals), equitatiu i universal, s’ha d’organitzar, a nivell escolar, a partir d’una programació detallada, una renovació metodològica important i una avaluació sistemàtica i mesurable.
Una educació republicana, és a dir, amb valors republicans, per Josep-Lluís González, és la que pot contribuir a bastir la república dels ciutadans i no una simple democràcia de consumidors. De ciutadans cultes, responsables, assumint plenament els seus drets i els seus deures. I aquesta ha de ser una estratègia de país que passi per a renovar l’escola inspirant-se amb els pilars descrits per González, però que, sobretot, depengui d’un gran pacte nacional de tots els sectors socials, polítics, econòmics, etc. que assumeixi que el futur l’hem de construir a partir d’una millora substancial de la nostra educació.
