Pensem en la innovació
El dia a dia i les seves urgències comporta que, sovint, no tinguem temps per aturar-nos i reflexionar sobre allò que estem fent i, sobretot, en relació amb què ens agradaria fer. En educació, la denominada pedagogia lenta ha estat una idea molt estimulant però, malauradament, tot hi juga en contra a l'hora que pugui imposar-se. Vivim en societats on tot s'ha de fer i resoldre de pressa, i on els problemes que s'han de resoldre en la immediatesa ens impedeixen invertir en espais d'anàlisi de les pràctiques del present –molt sovint les mateixes que fa anys i panys.
Parlem molt d'innovació i destaquem iniciatives i centres que la pretenen i, diuen, la practiquen. La nostra tradició pedagògica ha estat sempre renovadora encara que algunes iniciatives només es quedessin en reformistes. En qualsevol cas, benvinguda la innovació si ataca a fons els problemes que el nostre sistema educatiu arrossega des de fa molt de temps. Molts d'ells causats per una legislació general, que se'ns imposa, i que no respon a la nostra manera d'entendre ni l'educació ni l'ensenyament. Això, fins que no aconseguim un estat propi no ho podrem resoldre. Un altre aspecte és el model administratiu que regula el sistema, i que ho fa seguint un patró burocràtic i normativitzador que no es basa en la confiança tot generant, sovint, anticossos a l'hora de plantejar-se models innovadors. Això ho podríem canviar sense esperar la independència, però ni ho hem fet ni sembla que ningú estigui per aquesta feina.
pel que fa Al centre on, teòricament, es reconeix l'autonomia pedagògica i organitzativa, és on floreixen iniciatives que aporten esperança en el canvi d'enfocament en relació amb l'aprenentatge de l'alumnat, i en les metodologies per aconseguir-ho. Però allà on tota innovació es juga definitivament el seu èxit o fracàs, és en l'espai del docent i dels equips docents. Aquí hi tenim un gran potencial innovador tot i que, evidentment, no comptem amb una adhesió general. Aquí hi manca reconeixement pels que s'esforcen i seducció pels asèptics.
Constatem, però, que en els quatre nivells esmentats, hi manca temps i espai de reflexió pausada, per analitzar les pràctiques actuals, per sospesar i decidir quines prioritats calen i, finalment, per assumir responsablement, sense pressions, sense presses, però sense dilacions, el camí a seguir. Volem un nou sistema educatiu per fer-lo eficient. L'actual no funciona només perquè està desfasat en relació amb els escenaris de futur que hauran de trobar els nostres joves, sinó perquè foragita en forma de fracàs, abandonament, segregació, etiquetisme o manca d'acompanyament integral i personalitzat, un percentatge del tot inadmissible en un sistema educatiu que vulgui definir-se de qualitat i d'equitat.
