“No hi ha una crisi global de valors, però hi ha valors en crisi que incideixen en el fracàs escolar”

La crisi de valors, quina part de responsabilitat té aquesta crisi en el fracàs escolar i quins valors han de transmetre els docents són els tres grans temes que han centrat l'atenció de la darrera Tribuna organitzada per Edu21. El debat, que ahir va omplir de gom a gom la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, va comptar amb la participació de Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UAB; Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada de la URL i Gregorio Luri, mestre, pedagog i professor de filosofia. En finalitzar el debat, Jordi Pujol va lliurar el tercer Premi d'Educació Edu21.

El debat va girar a l'entorn de
tres preguntes clau: hi ha crisi de valors? els valors en crisi
incideixen en el fracàs escolar? què han de fer els docents per educar
en valors? Sobre la primera qüestió, l'opinió generalitzada dels tres
convidats al debat és que globalment no existeix una crisi de valors,
però sí que hi han valors en crisi. Segons Gregorio Luri, que va
reivindicar l'objectivitat del saber com un valor fonamental i la
disciplina com a valor bàsic per a l'aprenentatge, “més que una crisi de valors, el que hi ha actualment és una crisi de criteris, i això sí que és greu”.

Per Victòria Camps, els valors que més pateixen la “crisi”
són els ètics i el sentit de l'autoritat, de la disciplina i del
compliment de les normes. El motiu de la decadència d'aquests valors
cal cercar-lo, sobretot en matèria educativa, en el retorn a Rousseau:
pensar que en l'infant tot és bo i que s'ha de preservar la seva
naturalitat “anul·la la tasca
educativa, doncs complica la possibilitat d'extreure-li allò que porta
a dintre i, alhora, transmetre-li totes les coses que tenen valor i que
s'han de preservar”. Camps també va assenyalar que la família, l'escola i els mitjans de comunicació, “han abdicat a l'hora de transmetre determinats valors”, degut, sobretot, “a que educar en la laïcitat és més difícil que fer-ho des d'una doctrina o una ideologia”, com es feia abans.

Sobre la crisi de valors Francesc Torralba opina que “globalment
no existeix, doncs l'eclipsi de determinats valors es compensa amb
l'emergència de nous, com la sensibilitat ecològica”. La veritable crisi, segons el filòsof, és la de les transmissions, la dels valors a transmetre. “Els
processos de transmissió que fins ara funcionaven bé ja no quallen.
Això significa que el transmissor no fa bé la seva feina o que el
receptor no l'escolta, o que entre tots dos es produeixen
interferències o sorolls que dificulten el procés”.

Respecte a la relació entre fracàs escolar i valors, Torralba va assenyalar que la reiteració del fracàs escolar s'explica “per la mala digestió dels fracassos, per culpar sempre als altres dels fracassos propis”. Segons la seva opinió, en l'àmbit educatiu hi han determinats valors que es troben en crisi, “com l'esforç, la constància, la perseverança o la tenacitat” que incideixen directament en el fracàs escolar. Camps, per la seva part, va relativitzar la magnitud del fracàs escolar: “no és tant real i greu com sembla”, va dir. El motiu: “en
poc temps hem universalitzat l'educació obligatòria i hem canviat un
munt de vegades la legislació. Tot això dificulta i entorpeix
enormement la tasca educativa”. La catedràtica va indicar que tot i la universalització de l'educació, aquesta encara no és equitativa, doncs “el dret a escollir escola encara no el té tothom i això incideix en el fracàs escolar”. També va indicar que tot i viure en la societat del coneixement, “el coneixement també és un valor vulnerable”. Això s'explica, en opinió de Luri, perquè “confonem el coneixement amb el procés de recollida d'informació”. Segons aquest pedagog “la
psicologia està guanyant la partida a la pedagogia en l'àmbit educatiu
i això en certa manera pot negar el fracàs, que realment existeix”.
Per combatre el fracàs escolar va receptar defensar amb més èmfasi
valors com l'esforç, la disciplina, la confiança i la dignitat del
treball.

Respecte a què han de fer els docents per educar en valors Gregorio Luri va assegurar que els docents “sempre estem educant en valors, ja sigui transmetent les nostres conviccions o la nostra manca de conviccions”.
El professor també va indicar que “cal inculcar el deure moral a ser
intel·ligents, a ser millors” i que parlar de valors no els fa més
valuosos: “el que fa valuosos als valors és la virtut, la convicció portada a la pràctica de que convé treure de nosaltres el millor”. En aquesta línia, Torralba va defensar que l'exemplaritat dels docents “també ajuda a transmetre valors” i que “ens calen arquetips, models de referència, doncs aquests són l'encarnació dels valors”. Camps, per la seva part, va reivindicar el reciclatge del professorat com a bàsic “per
reflexionar, per pensar en allò que estem fent, i per tenir clar com
s'han de transmetre els ensenyaments instrumentals i també els valors”. Transmetre valors, va acabar dient, “és una forma de fer les coses”.