5 maig 2013
Lluís Martínez (El Punt Avui)
“No cal un gran quocient per fer matemàtiques” Daniel Ramos, matemàtic
Daniel Ramos (Saragossa, 1983) va obtenir el primer premi de la Unesco per un mòdul, ‘The Sphere of the Earth', que permet comprovar visualment quant es distorsiona la Terra en representar-la en un mapa (amb una tècnica anomenada ‘indicatrius de Tissot'). Així, en cada mapa podem veure com és d'exacta, en forma i superfície, la representació dels continents. Es pot veure a Imaginary.org i Mpe2013.org
Com se li va acudir fer un programa per interpretar més exactament els planisferis?
Participo com a voluntari, des de fa dos anys, en el Museu de les Matemàtiques de Catalunya. La Unesco va organitzar un concurs d'expositors i vam decidir fer-ne un de cartogràfic.
I aquest programa de què serveix?
Ajuda a interpretar els mapes i conceptes matemàtics que potser fa dos-cents anys que estan inventats però que són difícils de visualitzar.
No ho acabo d'entendre...
La Terra és una esfera. Vostè la vol representar en un pla en dues dimensions: un fragment de paper que es pot guardar a la butxaca. Però si projecta una esfera en un pla, la distorsió és inevitable. I aquesta és la imatge que té la gent del món!
O sigui, no és la correcta?
No. A la majoria de mapes Rússia apareix enorme. I ho és; però als mapes queda exagerada... Quina forma té l'Antàrtida? Molta gent no ho sap o està confosa.
Vostè té interès per divulgar les matemàtiques. Per què?
Les matemàtiques són tècniques per analitzar problemes. Com més matemàtiques saps, millor resols els problemes. Però la seva gràcia és poder explicar-les a algú altre.
Sí, però per a què?
Perquè les matemàtiques permeten abstreure els problemes de tot tipus: d'economia, de noves tecnologies, de criptografia, etcètera. I el coneixement és poder.
Per què a molta gent li desagraden les matemàtiques?
No hi estic d'acord. A tothom li agrada entendre un problema i saber com es resol. Però les matemàtiques són acumulatives. Vostè pot aprendre literatura a fragments, però no matemàtiques. Si li falla la base, després no pot treballar. Però és que, a més, molta gent es pensa que són una prova d'intel·ligència. “Té: fes aquest test. No el saps fer? Ets ruc!”
No?
No. Cal una mínima intel·ligència, però les matemàtiques no van d'això, sinó d'aprendre aquestes tècniques. Com més matemàtiques fas, més en saps. No cal tenir un quocient altíssim per fer matemàtiques.
El nivell de matemàtiques dels nostres escolars és baix...
Jo no em dedico a l'ensenyament secundari, però crec que molts cops s'expliquen les matemàtiques mecànicament. Les ensenyen com una eina. I es vol que els estudiants aprenguin aquestes tècniques com més aviat millor, perquè sempre anem malament de temps. Aprenen les tècniques, però no entenen el fonament. Cal elaborar més els conceptes. La gent hi hauria de jugar, d'exercitar l'enginy.
Un joc? Però les matemàtiques exigeixen esforç...
Les matemàtiques són difícils. T'hi has de dedicar. Però no són un recull de tècniques i de trucs. Aprens a pensar i a atacar els problemes. I quan els domines, és un gran plaer.
Com tenim el Museu de les Matemàtiques?
El projecte etern. Va començar el 2005. Ha anat aplegant gent entusiasta i voluntària. Fa molt de temps que busquem una seu. Tenim tot el material i l'experiència d'haver fet moltes exposicions. Però no tenim el lloc. N'hi ha propostes, però no es concreten.
Per què és tan important tenir un Museu de les Matemàtiques?
Canviarien moltes coses. Seria una manera d'acostar les matemàtiques a la gent. Tot el que hi hauria es podria tocar. I, de fet, en gran part, te les podries emportar a casa, dins del cap. I ho pots tornar a veure al web Mmaca.cat.
Diuen que hi ha equacions belles. Jo no els veig la bellesa enlloc...
La bellesa de les equacions és que molts cops, en una de sola, hi ha milions d'hores de feina i milers de llibres. Com en el bon whisky, en un glop es destil·la l'essència d'un gran camp.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/638268-no-cal-un-gran-quocient-per-fer-matematiques.html
