Multidocència
Hi ha professions que s’exerceixen sempre de forma individual per a garantir la seva eficàcia (un taxista per exemple sol treballar en solitari tot i l’acompanyament del GPS). Solen ser individualistes també moltes professions de tipus artesanal que prioritzen una determinada eficàcia d’orfebreria pròpia del bon fer personal (un acurat sabater, un sastre personal, etc.). Hi ha d’altres que poden ser compartides amb algú més però que no necessàriament resulta imprescindible, depèn dels contextos o de les circumstàncies (un periodista pot entrevistar molt bé a algú o bé compartir amb un altre col·lega la mateixa entrevista perquè esdevingui més reeixida; un cirurgià pot compartir amb un altre una intervenció si aquesta comporta una determinada complexitat). Finalment, unes altres professions, si no es fan en grup o de forma col·lectiva, difícilment poder exercir-se amb garanties (els bombers, els policies… però també la majoria de músics per exemple; un director d’orquestra dirigeix sol però necessita tota l’orquestra per donar sentit a la seva feina).
.
