Millorar la comprensió lectora: un objectiu permanent

De l’11 al 14 del passat mes de juliol, Edu21 organitzà el seu primer coaching educatiu sobre comprensió lectora. Esdevingué una proposta innovadora perquè vinculava tècniques procedents del coaching per a docents amb una temàtica d’enorme interès pedagògic, però tradicionalment relacionada amb metodologies teòrico-prescriptives.
L’excel·lent valoració de l’activitat, que els participants establiren al finalitzar el coaching, corrobora per un costat l’interès i l’oportunitat del tema tractat (sense una bona base en la comprensió lectora se’n ressenten la totalitat d’aprenentatges escolars) i, per l’altre, certifica la bondat d’un tipus d’entrenament professional que pretén posar l’accent en la inversió d’idees, estratègies i recursos per a l’organització i gestió pràctica de l’aula.

Algunes de les principals conclusions que el coaching aportà les resumim a continuació:

• Parlem, llegim, comprenem –oralment i per escrit– perquè necessitem comunicar-nos. No hem de perdre de vista que l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura ha de romandre al servei de la funció comunicativa i, per tant, al de la connotació de sentit.
• Una expressió oral ben treballada i permanentment estimulada constitueix la principal porta d’entrada a la correcta i fructífera expressió escrita i comprensió lectora.
• Els aspectes emocionals i afectius afavoreixen o interfereixen en les habilitats lectores segons com els potenciem o gestionem.
• Les habilitats metacognitives ajuden als processos comprensius. Eines com la relectura, la redundància i la repetició, la memorització, la imitació de models correctes, el fer-se preguntes, etc. afavoreixen el domini comprensiu.
• L’atenció acurada, la lectura silenciosa, el treball sistemàtic de les habilitats prèvies a l’expressió i comprensió oral i escrita, proporcionen les bases necessàries per als processos orals i lectors i, en tot cas, propicien les reeducacions que es requereixin.
• Més que separar els alumnes amb raó de les seves diferències lectores, els hauríem de permetre enriquir-se mútuament en entorns d’aula on la variabilitat metodològica –entre elles les TIC– possibilités alternar aprenentatges personalitzats i individuals amb els grupals (grup petit i grup mitjà).
• Entendre no és encara comprendre; ni llegir és automàticament posseir criteri lector. La comprensió profunda dels textos requereix importants dosis d’esforç, constància, optimització de les capacitats metacognitives, així com comptar amb entorns d’aprenentatge estimuladors.
• Per llegir cal estar cerebralment molt actiu, en estat d’alerta per a poder anar establint contínuament relacions conceptuals, afectives, etc. També comporta estimular la capacitat de representació i d’imaginació mentals.
• L’exemple, l’actitud del mestre i del professor davant de la lectura, la vinculació amb el món dels valors, fa que el docent esdevingui –en l’àmbit escolar– el principal agent per a l’esperonament de la lectura i de les competències comprensives en l’alumne. La comprensió del que llegeix el noi o la noia amplia la seva significació en la mesura que el docent se’n fa ressò i ho certifica. D’aquí la importància clau del paper del docent.

Sent aquestes un seguit de conclusions interessants, donat que permeten –en cadascuna d’elles– estirar el fil que condueix a concretes pràctiques d’aula i de centre (i caldrà fer-ho), tenim la sensació –des d’Edu21– que amb aquest primer coaching sobre comprensió lectora només hem entreobert una finestra a un immens camp encara per explorar. Tan de bo puguem, entre tots, persistir en l’esforç per a la millora de la formació dels nostres docents en un tema tan cabdal per assolir un sistema educatiu de qualitat.