Millora en l’educació
El desplegament de la llei d'educació de Catalunya (LEC) preveu actualment com un dels seus principals components el futur decret d'autonomia de centres educatius. Sens dubte, el debat que suscita el projecte és indicador que alguna cosa s'està movent en un camp massa anquilosat per un reglamentisme molt uniformitzador i poc flexible a la singularitat de cada centre.
EL PROJECTE EDUCATIU és l'instrument que ha d'assenyalar l'horitzó
institucional a cada centre i el rumb adequat per assolir-lo. Una
direcció amb poder de lideratge efectiu hauria de ser qui conduís el
centre envers els objectius assenyalats, tot mantenint el rumb adequat
en cada moment. Els centres, en el marc de la seva autonomia, haurien
de decidir sobre la majoria d'aspectes curriculars i organitzatius
(seqüenciació de les matèries, horaris adequats, tipus d'agrupament
d'alumnat...) i sobre la gestió dels professors en funció del projecte
educatiu, tot avaluant-los en relació amb els objectius i resultats
vinculats a aquest projecte. Cal estar amatents, però, que l'autonomia
no esdevingui excusa per impulsar agrupaments que consolidin o reforcin
desigualtats d'origen social que condicionen les oportunitats
d'aprenentatge dels nois i noies.
EN QUALSEVOL CAS, ALGUNS ASPECTES que estan sobre la taula en el
debat sobre el decret representen un gir important en la política
educativa a Catalunya. Ens referim sobretot que els projectes que es
derivin de l'exercici de l'autonomia no els decidirà l'administració
educativa, sinó els mateixos centres, tot comprometent-se a assolir uns
determinats resultats al cap de quatre anys. Entre els indicadors de
l'assoliment dels objectius proposats per a la millora hi trobem la
taxa de graduació dels alumnes i els seus resultats acadèmics, la
disminució de l'absentisme escolar, el grau de satisfacció de les
famílies, la gestió de la direcció... És clar que no es pot exigir a
tots els centres els mateixos resultats, però sí una determinada
millora en funció del programa pactat i els recursos obtinguts. És
l'hora de comprovar l'avenç de cada projecte educatiu i el seu
potencial innovador.
TANMATEIX, ELS PROJECTES de millora dels centres no poden deixar-se
sense més a la seva lliure iniciativa. Fer voluntàries la concreció de
l'autonomia i les propostes de transformació condemna a l'immobilisme
els centres orfes d'un equip coratjós i ambiciós. Totes les
institucions educatives obtenen uns resultats i, a partir de l'èxit o
no d'aquests resultats -evidentment en relació amb el context on
operen-, els projectes de millora no haurien de ser facultatius. Hauria
de ser responsabilitat de l'administració impulsar, amb els equips que
siguin necessaris i amb els incentius convenients, aquells projectes
que resulten imprescindibles per a la millora del sistema educatiu a
casa nostra.
S'HAN DE REPENSAR TANT EL PAPER de la inspecció educativa com el de
l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació; aquesta ha de poder
actuar amb el màxim d'autonomia del poder polític. És evident que no
consolidarem l'autonomia dels centres si no disposem de procediments i
agents d'avaluació que valorin aquesta autonomia des de la seva pròpia
independència. L'autonomia exigeix responsabilitat i aquesta s'exerceix
des d'una màxima avaluació, externa i independent.
L'AUTONOMIA NO ENS GARANTIRÀ RES si al mateix temps no reforcem a
fons les direccions dels centres, si no flexibilitzem el currículum i
si no reorientem i transformem l'actual sistema del funcionariat
docent. L'autonomia és un valor afegit quan permet prendre les
decisions adequades, en relació amb el context concret de cada
institució; i, en el marc del projecte educatiu de cada centre, quan
esperona el potencial innovador del seu equip humà i li dóna suport.
EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU necessita més autonomia, no només per
alliberar les energies dels més renovadors, sinó sobretot per
transformar-se en la seva totalitat.
