Més enllà del plany

Deu propostes per a recuperar la fe en el nostre sistema escolar.

El món de l'educació seria de fàcil gestió si poguessin importar
solucions foranes per resoldre els nostres problemes interns, però els
nostres maldecaps tenen més a veure amb la convicció i autoconfiança
sobre com fem el que fem que amb les lleis, propòsits i mesures que
dictaminen el que hem de fer. Els sistemes escolars amb èxit, siguin
americans, europeus o asiàtics, no comparteixen ni metodologies, ni
pràctiques organitzatives, ni pressupostos, ni nombre d'alumnes per
classe, ni hores lectives, ni sous dels professors, sinó aquesta
confiança que tant ens manca a casa nostra.

AQUESTS DIES DE COMENÇAMENT de curs hem vist que la vivència de la
crisi econòmica té més força de convicció per empènyer els joves a
seguir estudiant que tots els arguments dels professors. És a dir: els
missatges que genera el sistema educatiu són menys creïbles que els que
genera el carrer. Donada aquesta situació, el que cal fer no es
deixar-se emportar per l'agredolç sabor del plany i els memorials de
greuges, sinó situar-nos davant la realitat amb propostes
engrescadores. En aquest sentit proposo, de manera òbviament
esquemàtica, 10 punts que, al meu parer, podrien ajudar-nos a recuperar
la fe perduda en el nostre sistema escolar:

1. DECRETAR 10 ANYS DE PAU educativa, per treballar amb
tranquil·litat, sense competicions públiques per difondre les
discòrdies, amb consens polític i estabilitat normativa.

2. CONCEDIR LA MÀXIMA AUTONOMIA possible als centres disposats, de
veritat, a gestionar-la, dotant-los de mitjans i deslliurant-los tant
com sigui possible del llast de la burocràcia.

3. SELECCIONAR RIGOROSAMENT els docents. Solament una bona selecció
garanteix una bona formació i la consegüent estima social de la
professió. A hores d'ara, però, la nostra demanda, especialment de
mestres, és més gran que l'oferta. O gestionem eficaçment aquesta
situació o hipotequem el nostre futur educatiu.

4. DIRIGIR LES INVERSIONS EDUCATIVES de manera selectiva allà on són
més eficaces (especialment en la detecció precoç de problemes
d'aprenentatge i en la seva immediata recuperació) i no gastar ni un
euro en activitats que no semblen tenir cap altra funció que entretenir
l'alumnat.

5. CAL SER MOLT MÉS AMBICIOSOS amb els nostres objectius. Hem de
formar uns joves que, tant si ho reconeixem com si no, tenen el món com
a destí potencial de treball.

6. EN LLOC DE DEIXAR-NOS SEDUIR pels ordinadors, és urgent estudiar
si existeix o no coherència entre les noves tecnologies i les
pràctiques escolars tradicionalment humanitzadores, com la lectura. Els
nostres adolescent passen 6 hores diàries davant una pantalla (del
mòbil, de l'ordinador, de la consola, de la tele). ¿Quines implicacions
des-educatives té aquest estil de vida?

7. HEM DE SER AGOSARATS COMBATENT el fracàs escolar allà on està
enquistat. Com que no sabem motivar intel·lectualment els alumnes
insensibles als estímuls intel·lectuals, hem d'assajar sense complexos
d'altres tipus d'estímuls, encara que escandalitzarem els acostumats a
recompensar els resultats acadèmics dels seus fills amb tot tipus de
regals.

8. REDEFINIR ELS MOVIMENTS de renovació pedagògica, perquè recuperin la seva antiga vitalitat.

9. RETORNAR-LI AL SABER la seva objectivitat i la rellevància
perduda, sepultada sota una muntanya de procediments. L'escola és la
institució on es porta a terme la transmissió dels sabers valuosos que
donen identitat a una comunitat. Als nostres centres hi ha un excés de
tractament individualitzat i un dèficit de sentit republicà.

10. ESBORRAR IMMEDIATAMENT els propòsits merament decoratius dels
projectes educatius dels centres, a veure què hi queda. El que hauria
de restar és un compromís efectiu amb pràctiques escolars a petita
escala. Els grans problemes educatius es combaten tractant de manera
adient els petits problemes educatius. El nostre repte no hauria de ser
hiperconscienciar respecte als problemes del món uns alumnes
insensibles a la neteja i la higiene del seu centre.

I SI TINGUÉS PROU VALOR com per saltar-me la correcció política,
proposaria com a onzena mesura estudiar com estimular la vocació docent
entre els homes.