L’oportunitat de les competències bàsiques per a l’èxit de l’educació, avui
En aquest curs 2007-2008, l’Educació Secundària Obligatòria ha estrenat normativa d’inici de curs amb uns canvis profunds de plantejament que defineixen no tan sols alguna modificació a nivell curricular –que és el denominador comú dels reiterats canvis que l’educació ha acostumat a rebre-, sinó que va molt més enllà respecte a qüestions centrals en educació. El plantejament és seriós i coherent si tenim en compte que el nou marc d’una societat renovada com és l’actual és un dels principals destinataris de la formació dels futurs professionals i dels ciutadans.
La matriu de la nova normativa desenvolupa les anomenades “competències bàsiques” (“competències clau” segons terminologia de la UE) inserides i presents de forma transversal i específica en tot el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria. La diferència d’aquesta regulació amb les anteriors és que el currículum de la formació secundària avui queda delimitat en un escenari molt concret fora del qual la funció curricular i l’acció educativa deixa de tenir sentit i perspectiva de projecció.
Per “competència bàsica” (CB) s’entén la capacitat d’usar coneixements i habilitats d’una forma transversal i interactiva en contextos i demandes complexes i variades. D’aquesta manera, té competència la persona que sap posar en connexió distints coneixements i és capaç de fer-ho des de la comprensió d’una globalitat de referents i amb la reflexió continuada que la tasca requereix. Són, doncs, la comprensió del cas i la reflexió de la seva situació les exigències que la nova normativa demana tant al professional amb competència de docent com a l’alumne/a que es forma en aquesta competència bàsica. La finalitat del nou projecte és establir connexió amb els nous camins d’una societat dita de la comunicació que, d’una banda, inaugura l’era digital basada en els aprenentatges en xarxa que possibiliten les TIC i, de l’altra, s’instal·la en un marc social on la novetat és més poderosa que la permanència del saber, fet que demana una visió global i reflexiva capaç d’assegurar tradició, creació i acció.
El plantejament pedagògic respon a donar un pas cap endavant pel que fa a l’actualització de la formació i de l’educació en general. El model educatiu de l’escola, l’ofici de mestre, la tasca del professor/a, l’acció de l’educador, tot això, entra en diàleg amb la societat vers la qual preparem als alumnes per tal que aquests puguin integrar-s’hi i participar-hi de forma satisfactòria i preparada, a la vegada que crítica. Altrament, la incomunicació dels agents directament implicats en l’educació comporta reproduir formes de fer, de pensar i de ser que no s’arrelen a cap realitat i es tradueixen en accions sense una clara orientació.
La lectura del text normatiu convida a seleccionar algunes de les oportunitats més rellevants per fer front al context actual de l’educació avui.
1. Oportunitats per a l’escola com a institució:
Les CB dissenyen per l’escola un model educatiu propi i reservat centrat en dues qüestions centrals de l’educació:
1.1. L’estil de centre com a institució educativa que gestiona des de l’autonomia el binomi de la Inclusió i l’excel·lència.
1.2. L’acció educativa del professor/a que a partir de la priorització de continguts i d’habilitats, prepara l’alumne/a a aprendre de diferents maneres i disposa l’aula en la disposició de l’esforç, de les ganes d’aprendre, del pensar i del resoldre qüestions complexes.
2. Oportunitats per a l’alumne/a:
2.1. Els continguts que rep l’alumne/a l’han de permetre incorporar-se a la vida adulta satisfactòriament i formar-se en l’aprenentatge continuat al llarg de la seva vida des d’una actitud de compromís i de responsabilitat.
2.2. La formació del jove es treballa a partir del concepte de coneixement global i interdisciplinari entre els sabers.
2.3. La formació del jove es centra en la competència possible de qüestionament i resposta a situacions.
3. Oportunitats per al professional docent :
3.1. Treball des de la millora contínua i la satisfacció de l’activitat docent a partir de la interacció entre professor/a i alumne/a. El professorat experimenta un canvi de mentalitat en la seva tasca docent.
3.2. Treball d’equip a partir de la presa de decisions i d’actuacions col·lectives i consensuades.
3.3. Percepció del treball individual inserit dins un projecte comú.
4. Oportunitats per a la societat :
4.1. L’escola com el referent formatiu de professionals i ciutadans responsables i competents.
4.2. L’escola és reconeguda per la seva tasca reservada. S’estableixen xarxes de coresponsabilitat i de diàleg entre els altres agents implicats en l’educació.
4.3. L’escola prepara per la integració de l’alumne/a a la societat i, a la vegada, el fa competent per a la crítica i l’anàlisi social.
Sens dubte, un projecte que ni s’improvisa ni admet confusió. Ara cal que l’escola ens el fem nostre. Un camí assenyat per fer-ho és obrir espais de discussió tant sobre la seva transcendència com sobre la seva aplicabilitat a les aules i els espais educatius diaris. Representa l’oportunitat de créixer com a escola des del treball en equip i de consens.
