I Tribuna: “Bases per a una pedagogia de la coresponsabilitat”
Francesc Torralba: “La responsabilitat asimètrica dels agents educatius sustenta la pedagogia de la coresponsabilitat ”
Francesc Torralba, professor de la Universitat Ramon Llull i autor de diverses obres sobre la filosofia de l’educació, va inaugurar el cicle de conferències Tribuna abordant el tema de la pedagogia de la coresponsabilitat, una nova aposta pedagògica que centra la mirada en les múltiples responsabilitats educatives que han assumit els diferents agents, formals o no formals, implicats en l’educació de les noves generacions.
Segons el doctor Torralba la pedagogia de la coresponsabilitat funciona quan cadascún dels agents implicats en el procés educatiu analitza críticament el paper que juga; espalesa la interdependència que hi ha entre ells ( “no poden anar per lliure”); es reconeix la responsabilitat asimètrica (nivells de responsabilitat diferents: “una cosa es fer de mestre iuna altra portar un fill al món”) i es constata la necessitat de transmetre la culturaautòctona (“en primer lloc la llengua”) i les tradicions del país per no crear desarrelats i afavorir la integració dels nouvinguts.
Durant la seva intervenció, Torralba va explicar al nombrós públic que omplia l’auditori de la Fundació Tàpies, que en el procés educatiu intervenen, bàsicament, cinc agents. Els tres principals són la família, els mestres i el poder polític, i els dos secundaris els poders mediàtics i els agents educatius informals (entrenadors, caps de colla, directors de coral, etc…).
Torralba va analitzar, un per un, el paper que juguen en el procés educatiu cadascun d’aquests agents, tot destacant que els progenitors tenen el paper clau, doncs són els que han d’interioritzar en els fills els hàbits i els valors fonamentals. Aquesta responsabilitat d’educar la comparteixen amb els mestres, “que a més de transmetre coneixements, també han de transmetre valors”. El tercer agent, el poder polític, és qui ha de respectar ipreservar l’autonomia dels altres agents educadors i vetllar per l’equitat. “Actua bé – va subratllar Torralba – quan no es nota que hi és”.
Pel que fa als poders mediàtics, va indicar que tenen una influència decisiva, doncs ambl’atmosfera que creen tant poden “ajudar a acelerar processos com a obstaculitzar-los”. Pel que fa als agents educatius informals, el conferenciant va assenyalar que són un complement molt valorat i amb molta tradició a Catalunya.
Després de la conferència va tenir lloc un animat debat-col·loqui entre el conferenciant i el públic assistent. En resposta a algunes de les intervencions del públic, Torralba va manifestar que “algunes teories pedagògiques que s’han articulat molt lluny de l’aula han acabat fracassant”. Torralba va afegir que aquestes teories “desemboquen en el caos,que és on ara ens trobem”. El conferenciant es referia, sense anomenar-les pel seu nom, a les teories pedagògiques que han conformat l’esquelet de les lleis educatives promulgades a l’estat espanyol durant la dècada dels anys 90. El doctor Torralba va indicar que el pas d’una pedagogia disciplinària a una altra que va denominar “pedagogia de la dolçor” ha provocat que els grans protagonistes de l’educació, els nens, visquin la irrealitat de creure que viuen en món de drets sense deures. Segons el seu parer, l’educació actual està impregnada d’una “hipertròfia de drets i una atròfia de deures”.
Entre el públic hi destacava la presència de nombroses personalitats del món educatiu, social i polític del nostre país. Va presentar l’acte Jordi Riera, pedagog i consultor principal del projecte educatiu Edu21.
