Lliçons apreses
“Cada dia més evidències que tot el que hem experimentat i après durant l’any i mig d’aïllament i treball remot, s’ha oblidat…”
Paola Dellepiane, Professora de matemàtiques (UCA), Llicenciada en Tecnologia educativa.
Aquesta reflexió la feia la Paola en una xarxa social ara fa unes setmanes, just en el moment que a l’hemisferi sud acabava un cicle lectiu, iniciaven les vacances d’estiu, després de dos cursos sencers en pandèmia.
El curs escolar a l’Argentina s’inicia el mes de març; només feia una setmana que havia començat el curs quan les escoles van tancar per l’inici de la pandèmia mundial; i van trigar molt més que les nostres a tornar a obrir.
Tant s’hi val l’hemisferi; tant s’hi val el continent: 22 mesos de conviure amb la pandèmia no ens ha fet millors. 22 mesos de docència enmig d’aquesta pandèmia ens porta a reflexionar sobre diverses lliçons apreses.
La primera d’aquestes reflexions vol posar l’accent en la formació inicial dels docents. A l’educació obligatòria, tenim un currículum en el que l’àmbit digital és una competència transversal, s’ha de treballar i avaluar des de totes les àrees. No és gens fàcil, perquè pocs docents s’han format amb un domini pedagògic de la tecnologia educativa. El model TPACK, desenvolupat entre els anys 2006 i 2009, proposa un enfocament de la formació inicial i permanent dels docents entorn de tres àrees de coneixement que es combinen entre elles: el coneixement tecnològic, el pedagògic i el contingut de la matèria o disciplina. Un docent no pot desenvolupar l’àmbit digital de manera transversal si no disposa d’aquesta visió i domini de la tecnologia educativa. Una eina per ella mateixa no suposa cap innovació, ni cap valor afegit. Les eines són instruments al servei de l’aprenentatge. No totes les eines serveixen per al mateix; moltes ni tan sols tenen cap valor educatiu.
La segona reflexió ens porta a parlar de la modalitat de docència que s’anomena blended. El 12 de març de 2020, molts vàrem marxar cap a casa força tranquils perquè teníem unes aules virtuals en funcionament de manera habitual. Blended learning: educació presencial recolzada en activitats telemàtiques fetes en una aula virtual, en una plataforma de centre. Alumnes i docents que es mouen habitualment a les aules virtuals amb activitats que complementen les que es fan a l’aula presencial, són usuaris competents en l’ús de la tecnologia que poden seguir treballant amb un mínim de normalitat, quan una pandèmia mundial obliga a tancar els edificis dels centres educatius. En aquest punt, cauria en un greu error si obvio que en aquells mesos de la primavera de 2020, tenir un domini tecnopedagògic no era el més important: la manca de socialització dels infants pel tancament dels edificis educatius, la incertesa davant d’una situació desconeguda, van ser neguits que ens van ocupar i preocupar a tota la comunitat docent. Però també és cert que la tranquil·litat de tenir docents i alumnes que es movien amb comoditat per les aules virtuals, va facilitar, i molt, el trànsit per aquells mesos d’emergència educativa.
La tercera reflexió vol posar l’accent en la resposta que varen donar els centres educatius per implementar la docència telemàtica d’emergència que es va posar en marxa a partir del 12 de març de 2020. Centres on alguns alumnes rebien les tasques a través d’una aula virtual; alumnes del mateix centre que les rebien per correu electrònic; i altres alumnes, també de la mateixa institució, a través d’eines de missatgeria com Whatsapp. Malgrat les direccions feien esforços de lideratge per donar una resposta de centre, equips docents sense formació específica en tecnologia educativa donaven respostes individuals. Si tots tenim clar que a l’aula física, els alumnes necessiten unes rutines, uns referents, per què no fem el mateix a l’aula virtual? Una eina de missatgeria no ofereix els elements que ens dona una aula virtual: tauler d’anuncis, fòrums, calendaris, repositoris de recursos... Eines que ens permeten continuar acompanyant els nostres alumnes en el seu procés d’aprenentatge, encara que ens separi una gran distància física degut a les restriccions de la pandèmia. Les eines soles no faciliten aquest acompanyament; les bones eines seleccionades i gestionades per docents amb competència tecnopedagògica, sí. Eines que es posen al servei d’una bona acció tutorial, que si ja és fonamental sempre, és del tot imprescindible en situacions extremes com les viscudes en aquests dos darrers anys.
I una quarta reflexió per acabar: si ens ha estat relativament fàcil integrar eines de comunicació telemàtica per mantenir les activitats pròpies d’un centre educatiu amb els alumnes, amb les famílies, amb els equips docents, per participar en reunions i en “webinars” de tot tipus… per què no utilitzar aquestes mateixes eines per treballar la competència global. Animem-nos a participar en projectes telemàtics col·laboratius més enllà de les parets de les nostres aules. Triem algun dels molts projectes que ens ofereix la xarxa per “apropar el món” als nostres alumnes. Eines telemàtiques que faciliten la col·laboració amb estudiants i docents d’altres països i continents, per conèixer altres realitats: participar en interaccions productives, examinar qüestions locals i globals, comprendre la perspectiva dels altres i actuar a favor del benestar col·lectiu i sostenible.
Encara hi som a temps, valorem aquestes i altres lliçons apreses en aquests dos anys i fem possible allò que tots vam dir a l’inici de la pandèmia: “segur que en sortirem millors”.
