Llei d’educació de Catalunya i currículum. Què hauria de dir sobre el currículum la futura Llei catalana d’educació

El document conegut com a Bases per a la Llei d’educació de Catalunya presentat a finals del 2007 aposta perquè aquesta futura Llei esdevingui una eina que permeti “definir un model educatiu propi”, tot i que pretén no ser una reforma educativa sinó un instrument per a aquesta reforma, que reculli tot allò que ja està en marxa tot posant l’accent en els aspectes organitzatius, i no en els propis dels continguts de l’ensenyament o el currículum. Per tant, una reforma més de caire estructural del sistema educatiu que del vessant estrictament pedagògic.

En aquest sentit el document de bases explicita que “no es tracta tant de
canviar novament l’ordenació educativa i el currículum com de possibilitar que
l’acció educativa es pugui desenvolupar en un marc que estimuli la innovació i
consolidi les bones pràctiques (...) la
Llei no ha de tractar tant dels continguts de l’educació,
sinó de com fer possible que la pràctica educativa respongui millor a la
diversitat dels nostres alumnes”[i].
Tanmateix, per nosaltres, la primera llei estrictament catalana sobre l’educació
sí que hauria de pronunciar-se, encara que fos en forma de principis generals,
sobre els continguts de l’ensenyament a Catalunya; sobre el currículum bàsic
que han d’impartir els centres docents. Entre d’altres raons, per una de molt
òbvia, l’ensenyament consisteix, precisament, a “ensenyar” quelcom. I aquest
quelcom no pot ser altra cosa que les competències i els continguts dels
ensenyaments en el marc d’una proposta curricular. Som conscients que en
l’actual marc legal Catalunya no disposa de la competència exclusiva en “la programació de l’ensenyament, la seva definició i
l’avaluació general del sistema educatiu”[ii]
i que en canvi és una competència de les denominades compartides.

Sí que és cert que el document de Bases, quan fa referència a la gestió dels
centres educatius promou la seva autonomia en diversos aspectes i assenyala que
també hauran de disposar d’autonomia pedagògica, tot mencionant que la futura
“Llei permetrà que cada centre estableixi una part del currículum, així com la
metodologia pedagògica i didàctica, amb la determinació dels recursos que
requereixi la seva acció educativa”[iii].
Ara bé, si la proposta que farà bona la futura Llei d’educació de Catalunya ha
d’avalar els decrets actuals sobre el currículum de primària i de secundària a
Catalunya, llavors, ens hem de començar a preocupar. No insistirem aquí sobre
alguns dels aspectes que autors com J. Santacana, J. Tió, J. Callís i C. Callís
ja van criticar lúcidament en el número especial d’Escola Catalana dedicat
al currículum i competències[iv].
Només remarcar que una Llei catalana d’educació ha d’apostar sense embuts per
un currículum de caire català. Tots coneixem el marc legal en què ens movem,
però el marge que tenim de fixació del currículum de l’ensenyament obligatori s’ha
d’aprofitar per bastir un model propi que incorpori aquells continguts bàsics
que justifiquen voler ordenar el nostre ensenyament des de Catalunya[v].
Per exemple, entre d’altres competències:

 

• Identificar els
  elements constituents de la societat catalana tant des del punt de vista
  geogràfic com històric, econòmic, cultural i social.
• Valorar els aspectes
  que formen part d’una tradició catalana que, respectuosa dels seus costums i
  característiques pròpies, s’obre a la convivència i al respecte en la
  diversitat cultural i social[vi].
• Domini i valoració del
  català i del seu ús quotidià com a llengua pròpia del país.
• Comprendre el valor
  simbòlic i polític de les institucions d’autogovern de Catalunya així com el
  seu funcionament i marc legal actual.

Cada centre, en virtut de l’autonomia que el document de Bases recull i que
es plasma bàsicament en els denominats projectes
de centre, hauria de tenir prou marge per acabar de perfilar el marc
curricular que s’ajusti millor al seu projecte de centre. Per tant, el
currículum de cada centre educatiu haurà d’incorporar, bàsicament, competències
del tipus contextual, és a dir, aquelles que fan referència al coneixement i
domini dels fets, circumstàncies, espais i àmbits socials de l’entorn immediat
o mediat..

No oblidem però l’aspecte potser més important de tots, l’autonomia
curricular de l’equip docent en general i de cada professor en particular. A la
fi, a l’aula, en cada hora del procés didàctic, és el professor l’autèntic
rector del contingut i desenvolupament curriculars. Per més disposicions legals
i administratives que existeixin, al final seran les propostes d’activitats,
els materials que utilitza, les intencions que persegueix i l’estil i forma
didàctica i personal que posa en funcionament el professor a l’aula, allò que
acabarà marcant el contingut curricular que li arriba a l’alumne. Tenim
preparats els actuals i futurs mestres i professors del nostre sistema educatiu
perquè esdevinguin autèntics gestors autònoms del currículum? Creiem que no i
que haurem de fer un gran esforç en aquest sentit els propers anys.

Apostem perquè la Llei
reculli de manera genèrica un model de currículum que permeti, tant l’aprendre
coses noves a mesura que aquestes van sorgint i van substituint els antics
coneixements, com desaprendre allò
que s’ha mostrat erroni pel pas del temps o a la llum de les noves descobertes,
perquè tal com menciona E. Punset: “desaprendre la major part de les coses que
ens han ensenyat és molt més important que aprendre”[vii].
Nosaltres denominem a aquest model de competències
dinàmiques[viii]
(veure figura 1). Hi distingim diverses classes de competències: les competències bàsiques transversals que
vindrien determinades per les administracions educatives; les disciplinars i/o, sobretot, les interdisciplinars (o de matèria) que, a la vegada, les
diferenciarem en bàsiques (també
marcades per les administracions) i contextuals
(que són les que han d’incorporar els aspectes de l’entorn natural, social i
nacional del centre i, alhora, també aquells que com a docents ens plantegem
treballar a l’aula). El model també contempla les competències que denominem d’actualització que són les que poden
derivar-se de la supressió de les vigents que cal desaprendre o de la
necessitat de noves incorporacions. Finalment trobem les competències anticipatòries que pretenen avançar-se en allò
que els alumnes necessitaran dominar d’aquí a uns anys, ja sigui en etapes
posteriors del sistema educatiu, o bé en el marc social o laboral del futur.

Una altra de les aportacions del document de Bases és la proposta de creació
d’un institut d’avaluació i ordenació
curricular que, sota les directrius de l’Administració educativa, tindria
com una de les seves funcions l’actualització permanent del currículum[ix].
Nosaltres en canvi proposaríem, en la línia que ha fet públic Edu21[x]Consell Superior d’Avaluació
del Sistema Educatiu si esdevingués un organisme independent del poder
polític, regit per tècnics i personalitats socials i educatives de contrastat
prestigi. Una secció específica d’aquest Consell podria vetllar per anar
incorporant al sistema les competències anticipatòries i les
d’actualització com a fruit,
naturalment, del propi procés d’avaluació de tot el sistema educatiu en general
i del curricular en particular.
–organisme d’anàlisi de l’educació a Catalunya– que aquesta funció la podria
fer l’actual

http://www.omnium.cat/escolaarticlesViewPage.php?ear_ID=3412 Llei_deducacio_i_curriculum.pdf