Llegir i comprendre

El passat 11 de novembre es celebrà la XIII Tribuna Edu21 que sota el títol “Aprendre a comprendre” plantejà el tema de la millora en les capacitats lectores (comunicació, expressió, comprensió) com un dels principals reptes que el sistema educatiu català té avui plantejats. Així ens ho recorden els resultats internacionals i nacionals de les proves de les competències lectores dels nostres alumnes.
Els ponents de la taula, el professor Artur Noguerol de la UAB, la neuropsicòloga Roser Colomé de la UTAE (Hospital de Sant Joan de Déu) i la professora Carme Balaguer de la UIC, aportaren tres perspectives diferencials però complementàries sobre les competències lectores i la seva relació amb els àmbits de la comunicació, els trastorns de l’aprenentatge i el foment de la lectura comprensiva en l’àmbit escolar.

Roser Colomé com a membre de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE) exposà, a partir de la seva experiència clínica, que la competència lectora és un procés que té com a primera fita aprendre a llegir per arribar a llegir per aprendre. Assenyalà que en els infants aquest procés implica anar assolint la capacitat per a la descodificació, tant fonològica com lèxica, i que en aquest procés alguns infants (amb una prevalència entre el 5% i el 15%) presenten dificultats en la mecànica lectora, en la velocitat i en la descodificació, no pas en la comprensió (la dislèxia per exemple no és una dificultat en el procés de comprensió). Els nens i nenes dislèxics i alguns amb TDAH presenten dificultats en les funcions executives (atenció, memòria de treball, metacognició), per això resulta cabdal diagnosticar aquests trastorns de forma efectiva i preventiva. Cal constatar que moltes de les recomanacions que tenen validesa per als nois i noies que presenten aquests trastorns també ho són per a un eficaç aprenentatge de la lectoescriptura i per al foment de la comprensió per a la totalitat de l’alumnat.

Artur Noguerol enfocà la seva intervenció des de la dimensió més social (aula, escola, zona educativa) i no tan individual de la lectura i, en general, dels processos comunicatius. Destacà que aprenent a llegir s’aprenen moltes altres coses i, per tant, que l’aprenentatge lector s’ha d’enfocar des de l’aula, l’escola i l’entorn en la perspectiva que es llegeix per a alguna cosa, per a construir significats i, en definitiva, coneixement. Per tant, la lectura ha d’involucrar als infants; aquests volen saber coses per a fer-les servir i, en conseqüència, llegir ha de servir per a fer quelcom, per a fomentar l’activitat dels nens i nenes, per incitar la seva curiositat, per establir elements comparatius de la realitat i, en definitiva, per a disposar d’un autoconeixement real. Per això l’escola hauria de ser un centre de coneixement i un autèntic espai de comunicació mitjançant la biblioteca d’aula, d’escola, internet, la ràdio i la TV, etc. i tot en la triple dimensió d’aula, centre i zona educativa.

Carme Balaguer va resumir un estudi que desenvolupà en una escola de primària centrat en l’anàlisi de les dificultats d’aprenentatge de les matemàtiques i, més específicament, en la comprensió dels enunciats matemàtics. En la recerca s’intentà afavorir els hàbits de la lectura comprensiva mitjançant processos d’autocognició que suposessin treballar la consciència de la tasca requerida (saber el perquè d’allò que s’ha de fer), i a partir d’una seqüenciació metodològica amb unes fases determinades i amb una graduació cada vegada més afavoridora de l’autonomia: a) modelatge cognitiu de tipus preventiu; b) una exhaustiva pràctica guiada; c) pràctica en contextos variats (a partir de conceptes reals i propers als nens i nenes); d) motivació per activar el pensament crític; i e) pràctica individual. Tot això impulsant l’autoavaluació, l’organització de la informació i fomentant un tipus d’aprenentatge situat (contextual, significatiu, funcional).

En el debat es posà de relleu que la primera condició per al foment de la comunicació escrita comprensiva és la possibilitat d’interacció entre els nens. Dit d’una altra manera, si els nois i noies no parlen entre ells, no s’escolten, no poden parlar a l’aula, o millor, si els docents no els fan parlar i, per tant, escoltar-se i comunicar-se, llavors difícilment llegiran i comprendran. La base del llegir és parlar, intreraccionar, comunicar. Per això cal un projecte comunicatiu i lingüístic de centre que orienti les pràctiques d’aula i és necessari també un projecte de zona on la comprensió lectora tingui sentit en el context de la relació amb els altres. Els hàbits comprensius s’han de fomentar des de petits explicant oralment el perquè de les coses, fent que els propis infants s’expressin tot fomentant la curiositat i la comunicació. Cal seguir dotant d’espais comunicatius als alumnes a mesura que avancen en les etapes educatives i convidar-los a llegir per explicar el món i a ells mateixos.

Edu21 té intenció de fer una passa més en relació a la lectura comprensiva i es proposa assajar, en una propera jornada pràctica, les propostes didàctiques que a l’aula millor puguin incentivar la comprensió des de la parla i la lectura, des del treball individual i el grupal, i des de la perspectiva de la tasca docent i de l’esforç discent. El repte bé es mereix que ens hi posem.