Lideratge de centres educatius: una formació de qualitat (I)
Un estudi del mateix títol varem fonamentar-lo, d’una banda, en el nou concepte de direcció i autonomia escolars contemplat en la Llei d’Educació de Catalunya i, de l’altra, en diversos informes de l’OCDE que evidenciaven que un dels elements claus per al progrés qualitatiu d’un sistema educatiu és la millora del lideratge escolar.
Dins aquest marc, aquest treball1 presenta un estudi descriptiu de la situació actual del directius escolars a Catalunya i la formació en lideratge, així com de les seves necessitats i dificultats en l’exercici del càrrec. També analitza la formació en lideratge escolar des d’una vessant més teòrica i, finalment, conclou la necessitat d’una formació en direcció escolar de qualitat que permeti la seva professionalització2.
Actualment hi ha al voltant d’uns 4.000 directius escolars, dels quals el 60% són directius públics. D’aquests, més del 85% tenen més de 15 anys d’antiguitat com a docents en el Departament d’Educació, i només el 30% tenen una experiència en direcció escolar de més de 8 anys, la qual cosa significa que el càrrec de director es pot considerar de “temporal”. Pel que fa a l’edat, gairebé el 54% dels directius superen els 50 anys, enfront el 8% que tenen menys de 40 anys. Finalment, l’increment de directius escolars en els darrers 8 cursos ha estat del 22,8% enfront d’un increment de la plantilla docent del 40,8%, i dels càrrecs de coordinació del 170,9%. Si afegim les dades de les convocatòries del procés de selecció dels directors i directores dels centres educatius públics de Catalunya ens trobem que, el curs 2004-05, el 22% dels centres amb vacant no tenien candidatura i que aquest percentatge s’incrementa progressivament fins arribar al curs 2008-09 al 62% de centres vacants sense candidatura. A l’última convocatòria el percentatge es redueix, però segueix superant el 50%. Podrien constituir una causa d’això últim les perspectives que ofereix la nova llei?
Aquestes últimes dades reflecteixen una contradicció: els càrrecs de coordinació augmenten i això comporta un augment de la responsabilitat que assumeixen els docents, però, d’altra banda, ningú no vol assumir la responsabilitat d’un lideratge global de la direcció d’un centre educatiu.
En l’estudi que esmentem es realitzà una enquesta a directius de centres educatius en exercici, amb una mostra de 421 respostes, i de la que s’extreien les següents conclusions:
- A l’hora de mostrar la situació actual en què es troben els directius escolars en actiu en relació a la formació inicial rebuda, es pot concloure que un nombre molt important de directius escolars accedeix al càrrec sense formació inicial .
- El 65% dels directius en actiu han rebut menys de 90 hores de formació de la que ara és la seva professió.
- Tothom reconeix que la font de coneixement en direcció escolar s’obté, amb diferència, a partir de l’experiència. De ben cert, podem considerar que aquest pot ser un dels motius pel quals més del 80% dels directius en actiu troben necessària una formació completa, seriosa, professional, útil i, sobretot, que posi l’èmfasi en la vessant pràctica.
1 Aquest treball correspon a una llicència retribuïda d’estudis del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, resolució EDU/2413/2009, de 27 de juliol (DOGC núm. 5461 9/9/2009), curs 2009/2010.
2 http://blocs.xtec.cat/lideratge/
