L’hedonisme com a objectiu de vida

La Llei d’Educació de Catalunya té entre les seves finalitats la formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat. En contraposició, cada vegada tenim més alumnes a les aules amb un pensament nihilista i que tenen com a principal objectiu una vivència hedònica permanent. Aquest és el seu projecte de vida, on els valors per afrontar l’escolaritat i un futur món laboral no estan integrats dintre del seu marc referencial de vida.

En aquest sentit, caldria programar i treballar en els Plans d’Acció
Tutorial (PAT) l’aprenentatge d’una de les estratègies personals fonamental com
és: ensenyar als alumnes a confeccionar el seu projecte vital com quelcom
dinàmic a tenir present al llarg de la vida.

Aquesta competència els hi servirà com una eina útil per a prevenir el
buit existencial que normalment intenten compensar amb la cerca compulsiva del
plaer instantani. La persona amb buit existencial no troba res que li generi
entusiasme o que li provoqui alegria: al contrari, sent que no hi ha cap
objectiu que valgui la pena, situació que es converteix en factor de risc
etiològic de la patologia emocional.

De manera sintètica, per ensenyar a confeccionar el seu projecte de
futur als nostres alumnes cal treballar amb ells dos eixos de reflexió i
decisió: la visió tetradimensional dels àmbits a tenir presents en el seu
projecte de vida i, en aquests quatre àmbits, plantejar-se metes tipus
“E.M.A.R.T.”[1] com les
definides per Peter Drucker[2]:

 

Pel que fa a les quatre dimensions ens referim a:

 

• L’àmbit de salut: orientat a tenir cura de la salut
  somàtica i psíquica. Caldrà decidir quins hàbits saludables (esportius, d’oci,
  nutricionals, no tòxics, sexuals, de descans, etc.) es volen portar a terme i
  quina qualitat de vida es desitja assolir.
• L’àmbit de socialització: es tracta de determinar
  quin capital social es vol tenir (familiar, d’amistat, coneixença, etc.) i el
  tipus de vincle que es vol mantenir i finalitat.
• L’àmbit afectiu-emocional: en aquest àmbit cal
  determinar quins valors i codis morals (espirituals, ideològics, de relació
  afectiva, etc.) mantenen actives les emocions, donen coherència de pensament i
  benestar psíquic.
• L’àmbit professional: aquest àmbit engloba la
  formació (escolarització obligatòria, postobligatòria i permanent) així com
  l’activitat laboral. Col·lateralment, portarà inherent les expectatives
  econòmiques i patrimonials que es volen aconseguir.

 

Una vegada que hem provocat en els nostres alumnes l’anàlisi i presa de
consciència dels quatre àmbits, caldrà ensenyar-los a formular les seves metes
“E.M.A.R.T.” per a cada dimensió. Aquest procés és força important per evitar
frustracions o pors que puguin paralitzar el desenvolupament dels seus
objectius personals.

Per decidir els esmentats objectius caldrà que tinguin present que han
de ser:

 

• Específics: al
  formular un objectiu cal fer-ho de forma clara i precisa decidint quins
  resultats es volen aconseguir en concret.
• Mesurables: cal
  establir l’objectiu i l'indicador que s’utilitzarà per a mesurar-ho.
• Abastables: és a
  dir, que siguin realitzables en funció d’una anàlisi prèvia de les fortaleses i
  limitacions personals, identificant els recursos dels quals es disposen.
• Realistes: cal que
  els objectius siguin realistes i rellevants davant el que ens és important i
  que la probabilitat d'èxit sigui viable.
• Temporalitzats: és
  important fixar una data per valorar si s'han complert o no els objectius, per
  si cal fer una reformulació dels mateixos.

 

És important que els alumnes tinguin clar que el seu projecte de vida és
dinàmic i flexible i que, per aquest motiu, cal anar fent alts al camí per
avaluar si s’està aconseguint allò que s’ha proposat per si cal canviar les
estratègies per aconseguir els objectius plantejats, abans que arribi la data
estipulada.

Ensenyar a confeccionar un projecte de vida als nostres alumnes també
revertirà a millorar, no només la seva qualitat de vida emocional, sinó també,
la seva escolaritat i rendiment acadèmic actual. En definitiva, els estarem
aportant una eina que els permeti ser autònoms en la presa de dedicions
encaminades a orientar de manera conscient i raonada el seu present i
futur.

 

Paraules clau: nihilisme, hedonisme, projecte
de vida, EMART.