L’escola pública, a debat en Noruega
Segons un estudi en el que han participat 300 mestres de l'escola pública noruega, els pares són responsables del fracàs escolar.
Durant molts anys, l'important col·lectiu de mestres de primària a l'escola pública, paral·lelament amb les autoritats noruegues d'educació, han donat l'impressió de practicar un discret estoïcisme després de què els hagin acusat de ser els responsables del fracàs escolar registrat a Noruega. Amb l'arribada del nou any, sembla que, tant els mestres com les autoritats, han iniciat un nou camí de diàleg més obert, més ample i més dur, entrant en aquest debat amb la següent afirmació: els pares dels alumnes també són responsables d'aquest fracàs a les escoles noruegues. El diari 'Dagsavisen' d'aquesta capital, pròxim al govern noruec, presentava aquest punt de vista mitjançant un llarg article encapçalat amb el següent títol: "300 directors d'escoles primàries diuen que els pares tenen la culpa".
El debat que ara es planteja és complex, i aquesta qüestió concreta sobre el fracàs escolar reactiva un vell element ja conegut dintre de la problemàtica global de l'escola pública noruega. Se li concedeix novament molta importància, posant la mirada crítica sobre el seguiment que pares i mares fan, o deixen de fer, de l'ensenyament que reben els seus fills a l'escola pública, i a l'ajuda que reben a casa seva.
Des de la seva implantació, el sistema educatiu noruec ha anat envoltat de llargues discussions sobre la seva eficàcia, ha viscut canvis estructurals i reformes, i ha acumulat repetides crítiques sobre la seva burocràcia. Són aspectes importants a tenir en compte al parlar d'aquesta qüestió, doncs el fracàs escolar no es pot considerar com "el problema" de l'escola pública, però sí un dels seus components.
D'aquest debat, resulta interessant recordar que s'acaba de fer públic un estudi ordenat per l'organització 'Utdanningsforbundet' (Aliança per l'Educació) sobre l'escola actual, en el que han participat els 300 abans citats directors d'escoles primàries. Constituirà una bona guia per estudiar la problemàtica de l'educació, donat que l'experiència d'aquells directors representa una base informativa directa.
En l'apartat del fracàs escolar, aquests directors no dubten en fer constar dos problemes, que consideren com qüestions bàsiques: una manca del sentit de responsabilitat per part dels pares, i que els alumnes usen poc temps en la lectura de llibres i en passen massa temps davant del televisor i ofertes socials. És l'explicació que ells donen al fet de què Noruega no surti millor qualificada en l'àmbit educatiu internacional, com per exemple en la lectura.
Han aparegut comentaris mostrant desacord amb els punts de vista de l''Utdanningsforbundet'. El professor Thomas Nordhal per exemple, especialista en pedagogia escolar, fa constar que hi ha molts estudis nacionals i internacionals per poder demostrar que el sistema d'educació usat i allò que passa dintre de les classes, representen els factors més importants per l'ensenyança que es facilita als alumnes, sense oblidar el paper negatiu atribuït als pares.
En aquest debat tampoc ha faltat, com era lògic esperar, el punt de vista de Reidar Hjermann, ombudsman per la joventut, que recomana als directors de l'escola primària que tinguin en compte que molts pares no disposen dels recursos necessaris per seguir correctament l'ensenyament que les escoles donen als seus fills. En aquest cas, és l'escola la que haurà d'oferir la compensació adequada. Segons l'ombudsman, el deure de les escoles és que els alumnes segueixin normalment el treball escolar, independentment de la procedència social.
En un article editorial posterior publicat pel diari 'Dagsavisen', es posen en dubte les afirmacions dels 300 directors d'escoles primàries, comentant entre altres coses el següent: "Acusar de mala consciència als pares, per no poder complir tot allò que representa la complicada vida moderna, no és el millor camí a seguir. Dóna l'impressió que lo que diuen els líders escolars és un intent d'eludir la seva responsabilitat. L'idea capital de l'escola noruega és que les diferències socials entre els pares no tingui res a veure amb l'ensenyament donat als seus fills. Avui, aquesta ambició no encara no s'ha complert. Per tant, la feina que correspon als directors de les escoles és aconseguir aquest objectiu".
Els alumnes han entrat ràpidament en aquesta palestra, aportant dades que es podrien resumir amb els següents quatre punts: 1. A partir del quart curs, i de manera progressiva fins al final del període escolar, va disminuint la motivació dels alumnes per l'estudi. 2. És gradualment menor el numero de consultes que presenten als professors en busca d'ajuda per temes que no comprenen. 3. L'ajuda que reben del mestres és cada vegada menor. 4. Els alumnes es troben davant del fet que l'escola va disminuint l'interès per valorar els avanços qualitatius obtinguts en el treball escolar.
Kristin Halvorsen, ministra de Ciència, acaba d'entrar en aquest debat fent constar que "ha quedat sorpresa de què els alumnes comencin a perdre la motivació per l'estudi entre els 9 i els 10 anys d'edat". Durant la pròxima primavera, ha anunciat la ministra, presentarà un "Stortingsmelding" (proposta governamental) al Parlament d'Oslo sobre l'escola primària, i el tema principal del document serà el problema de la pèrdua de rendiment escolar.
En el mateix document s'hi trobarà la qüestió del nivell bàsic d'ensenyament, comú a tots els alumnes, a fi de fer-lo més flexible mitjançant l'introducció de noves normes que permetrien que els alumnes tinguessin facilitats per l'elecció d'assignatures".
http://www.lavanguardia.es/lectores-corresponsales/20110203/54100556179/l-escola-publica-a-debat-en-noruega.html
