L’escola del futur
...L’escola del futur és aquella que ens la sentim com a pròpia, aquella que ens transmet sentiments d’ acolliment, de respecte, de confiança, que ens transmet il·lusió, entusiasme, interès, que ens fa crítics, inconformistes, solidaris, que ens fa autònoms i competents...
Aquests canvis palpables, juntament amb el flux migratori, afecten les escoles que esdevenen cada vegada més diverses culturalment. Davant d’aquesta realitat, la reacció per part de la comunitat educativa o de la societat mateixa és de resistència, de por... perquè, senzillament, el canvi és massa gran per aplicar-lo avui o, màxim, demà. La immediatesa que comporta l’escolarització i l’ensenyament a Catalunya avui en dia no ajuda a entomar aquest canvi. Cal conèixer per planificari planificar per actuar.
Per aquesta raó, cal exigir que aquest nou model de ciutadans es construeixi entre tots i no només des de l’escola. El fenomen migratori, que en aquests moments possiblement és el que més ens preocupa, sovint és massa vist com un munt de dificultats, de problemes, i no pas com una oportunitat que ens permet enriquir-nos mútuament. És obvi que cal un replantejament de la situació actual des de diferents àmbits: polític, sanitari, social, educatiu; la situació ens obliga a repensar l’escola, ens obliga a demanar-nos quins ciutadans volem formar i com ho farem per aconseguir-ho, ja que suposa un canvi significatiu que afecta el concepte de ciutadania.
No és fàcil. Cal definir amb urgència quin model de ciutadania volem i a partir d’aquí quin pes específic ha de tenir l’educació. El Pacte d’Educació té present aquest objectiu, però és prou conegut per tots els professionals de l’ensenyament que, en definitiva, són els qui l’han de dur a terme? Ha arribat a la majoria de famílies a través d’AMPES o dels Ajuntaments i de les seves regidories o altres associacions?
La resposta és no. Una vegada més la teoria no casa amb la pràctica. El Departament d’Educació en el desenvolupament de la nova llei té previst fer encaixar el que vol amb la realitat existent?
I malgrat compartir aquest objectiu, els professionals que han de tirar endavant aquests nous projectes estan prou guiats i se senten prou segurs per assumir-lo?
És l’escola i només des de l’escola que es té el deure i l’obligació de formar aquests ciutadans del demà? Quin paper hi juga l’entorn? Si com deia l’altre dia el Dr. Marina en un congrés sobre educació i entorn,”l’entorn sempre ha educat”, obrim, doncs, l’escola a l’entorn, fem-los partícips del fet d’educar; compartim, responsabilitzemnos i responsabilitzem tots els agents implicats en l’educació dels futurs ciutadans per treballar en una línia d’una societat cohesionada i oberta, basada en els valors democràtics, la convivència i el dret a la diferència. Creem condicions per a la igualtat i evitem, en la mesura que sigui possible, la marginació i exclusió social i, sobretot, preservem la nostra llengua, la nostra identitat, ja que és des del reconeixement i estimació de la nostra pròpia identitat que podrem comprendre i respectar la dels altres en un clima de comunicació i diàleg obert i receptiu. Ho aconseguirem si només hi impliquem una part de la societat?
L’escola del futur és aquella que ens la sentim com a pròpia, aquella que ens transmet sentiments d’acolliment, de respecte, de confiança; que ens transmet il·lusió, entusiasme, interès; que ens fa crítics, inconformistes, solidaris; que ens fa autònoms i competents. A l’escola se li presenta l’oportunitat de formar persones amb competències bàsiques per afrontar els reptes del futur; no es tracta de formar només ciutadans per exercir la ciutadania amb plena responsabilitat i amb competències instrumentals o conceptuals, sinó que com a educadors hauríem d’ajudar a definir amb els nostres alumnes què entenem per ciutadà en una societat culturalment diversa com la que tenim ara on conflueixen diverses llengües, costums, maneres de fer i d’actuar diferents, creences, hàbits, etc. Com i de quina manera podem fer possible una convivència en el respecte i des del respecte? Com podem dur a terme una bona acollida que tingui en compte els aspectes més emocionals i socials per sobre dels acadèmics? Com podem plantejar i dur a terme propostes curriculars de tipus interdisciplinari?
És evident que necessitem canvis, canvis importants en la nostra manera de fer, de pensar i d’actuar, les cultures han d’aprendre les unes de les altres; aprendre i tornar a aprendre constantment esdevé un joc necessari en què no es tracta de guanyar o perdre. De què es tracta, doncs?
Es tracta de partir d’una realitat existent.
Es tracta de definir un model de país amb idees de futur.
Es tracta de definir un model d’escola amb un projecte educatiu compromès i consensuat.
Es tracta d’acostar postures, dialogar, ser honestos i actuar amb coherència.
Es tracta de tenir polítics i intel·lectuals que coneguin el present i es facin seves aquestes idees de futur; que les desenvolupin no només com a missatge, sinó volent concretar actuacions i proposant una millora per a cada problemàtica.
Es tracta de formar professionals capaços de donar resposta als objectius plantejats com a país i com a escola.
