Les noves llaminadures: els cigars electrònics
Entre els alumnes de secundària està agafant força una nova moda, aquesta vegada, la cigarreta electrònica "low cost".
En els cursos de l'ESO hi ha cada cop més alumnes que fumen amb la cigarreta electrònica. La seva principal motivació és el sabor dels seus vapors: menta, xocolata, maduixa, caramel, llimona, etc., que consideren una llaminadura exempta de risc.
Aquests cigars es coneixen en l'argot escolar com: "e-cig", "e-cigar", "narguils electrònics", "e-hookahs", "mods", "plomes de vapor", "vapeadors" o "vaper". Les autoritats sanitàries consideren que el vapor de la cigarreta electrònica no és inofensiu. La majoria dels e-líquids utilitzats per vaporitzar contenen propilenglicol, etanol, glicerina, saboritzants químics, nicotina entre un 0,6% i 1,8%; substàncies a les què cal afegir els metalls derivats del dispositiu electrònic, que es barregen amb el vapor. Actualment no hi ha evidències científiques dels efectes que poden tenir a nivell pulmonar les aromes alimentàries vaporitzades.
Cal no oblidar que, en les esmentades cigarretes, també s’hi pot fumar marihuana líquida, utilitzada en els coneguts "porros electrònics". A internet es troben nombrosos tutorials de com fer e-líquid amb THC.
Segons diferents estudis, existeix una clara relació entre el consum de la cigarreta electrònica i el tabaquisme. Cal tenir en compte que l'exposició a la nicotina durant l'adolescència pot causar addicció i dany cortical per trobar-se l'encèfal en estat de desenvolupament.
Les cigarretes electròniques es regeixen per la mateixa normativa que l'antiga llei del tabac i, per tant, no és permesa la seva venda i usos a menors d'edat. En la Instrucció 08/2013 de la prohibició de l’ús, la promoció i la venda de substàncies que poden generar dependència es fa referència als sistemes electrònics d’administració de nicotina/cigarretes electròniques en els centres, serveis i establiments del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).
Per tot això, es fa necessària una immediata tasca educativa, per part de pares i educadors, de conscienciació als alumnes dels perills d'aquesta nova moda. Tasca educativa on ens podem trobar amb membres de les famílies que consumeixen aquest tipus de cigarreta i que estan convençuts de la seva innocuïtat, factor que caldrà tenir en compte.
És necessari que l'administració educativa i la sanitària, de forma conjunta, iniciïn una campanya informativa a pares i alumnes sobre els riscos de la cigarreta electrònica, amb el suport dels centres educatius que haurien de reforçar l’esmentada campanya per tal d’acabar de conscienciar el seu alumnat sobre el perill d’aquest consum.
D'altra banda, resulta prioritària una intervenció de les institucions públiques competents per controlar l'actual venda a menors d'aquestes cigarretes. Només un treball multidisciplinari, que permeti conscienciar a famílies, alumnes i a tota la societat de l’esmentat risc, permetrà fer front amb èxit a aquesta problemàtica emergent.