L’educació més enllà de l’aula

En aquesta legislatura s’ha fet un esforç significatiu de consens social amb la nova Llei d’Educació. Aquesta, tot i que molt oberta i que encara no ha provocat prou canvis, ha partit del reconeixement que el nivell formatiu mitjà a les nostres aules és baix, fet que ha constatat, de forma objectiva, l’informe Pisa i la prova d’avaluació de sisè d’educació primària del mateix Departament d’Educació. L’actitud del Govern i del principal partit de l'oposició ha estat valenta front del corporativisme gremial de col·lectius poc representatius. Grups que condicionen amb idees anquilosades el model formatiu i que quan l’han influït massa només s’ha avançat en harmonitzar la mediocritat i en unes condicions laborals que disten força de les de la mitjana dels país. Som conscients que queda molt per fer. Cal avançar en l’anglès, en la Formació Professional, en el reconeixement de la llibertat a les famílies per poder triar el centre, en el finançament equitatiu de l’escola concertada...
Amb tot, reconeixent un avenç important en la formació, estem convençuts que allò que ara convé especialment és donar suport a l’educació més enllà de l’horari escolar així com llibertat d’acció als seus actors. No té cap sentit que el mestre tingui les condicions laborals i les ràtios d’alumne per aula que té, mentre l’educador o educadora que ensenyarà a menjar els nostres fills -responsabilitat que també hem delegat en l’escola- estigui contractat per una multinacional de càtering incomplint a vegades les ràtios alumnes-educador o fins i tot el conveni col·lectiu d’aplicació, perquè l’escola no el pot pagar. I no el pot pagar perquè moltes famílies tenen dificultats per fer front al cost d’aquest servei. Si l’escola és pública, el preu màxim que el Departament d’Educació fixa per mitjà d’un decret no permet un servei de menjador prou ben dotat, i si és concertada el centre necessita el marge econòmic del menjador escolar per pagar algun salari que el concert no contempla o pel manteniment del centre. I si ens referim a les vacances d’estiu, als casals, és bo conèixer que un percentatge molt elevat de la nostra infància les passa tot sol, pel carrer o sota la guarda de “cangurs” com ara la televisió o l’ordinador. I això malgrat l’esforç de força ajuntaments i d’entitats socials que busquem diners per tot arreu per poder becar aquests infants.

La infància fora de l’aula està sent desatesa o se l’atén amb precarietat quan hauria de ser una de les principals prioritats socials. Cal repensar l’educació no formal i reforçar les entitats socials que ens proposem, per damunt de tot, l’educació des dels valors. Creiem de debò el model educatiu del lleure que passa pels centres d’esplai o l’escoltisme? Creiem en una intervenció extraescolar de qualitat, uns monitors com a referent i uns valors de fons? O, senzillament, es tracta d’aguantar la mainada mentre no són a classe de la manera més econòmica possible?

Considerem imprescindible conscienciar la societat de la importància de la iniciativa social educativa sense afany de lucre i de l’educació més enllà de l’horari escolar. Entenem que el treball eficaç realitzat durant força anys per moltes entitats socials, la capacitat d’enquadrar voluntariat, la transparència amb què rendim comptes, legitima plenament la nostra funció i la denúncia que puguem fer.

Els segles XIX i XX, en les societats europees, han comportat una lluita constant perquè l’origen no condicionés definitivament la vida de les persones. L’esforç social per a la universalització i extensió de l’ensenyament ha estat clau per disposar d’una major igualtat d’oportunitats. Ara bé, actualment la configuració de les identitats, especialment en l’adolescència i la joventut, i les discriminacions ja no es donen només en l’espai escolar sinó també fora d'aquest, en l’accés i en el gaudir de les tecnologies de la informació, en el lleure, en les activitats extraescolars, durant l’estiu... Aquest marc menys formal, paraescolar si es vol, és tan important avui com la formació acadèmica.