L’educació física: un projecte educatiu, una tasca d’equip
En aquest article sintetitzem les conclusions de la 26a Tribuna d’Edu21: L’educació física: un projecte educatiu, una tasca d’equip que comptà amb la participació de Xavier Chavarria, Josep Sánchez i Albert Batalla.
Quan parlem de l’educació física hem de pensar que ens trobem davant d’una veritable oportunitat educativa: perquè genera implícitament un interès i una motivació elevades en els seus participants; perquè permet una vivència immediata amb codis senzills i comprensibles; perquè suposa un petit laboratori de la vida on les coses succeeixen igual que a la vida però en situacions controlades; i perquè permet al professor l’ocasió de poder gestionar situacions crítiques.
La potencialitat de l’educació física es troba en el dinamisme de les activitats físiques. Però, en realitat, les activitats motrius són només l’escenari donat que són importants en tant que li donem sentit a unes prioritats o a uns objectius, on allò bàsic és l’enfocament. Un enfocament que ha passat de l’obsessió per l’ensenyança o ensinistrament de l’habilitat descontextualitzada a la necessitat d’ensenyar a ser competents.
Unes activitats que suposen unes pràctiques concretes en què no val la miscel·lània sinó que són pràctiques consistents que permeten consolidar aprenentatges de forma significativa.
Les prioritats de l’educació física, avui, es centren en:
- Conèixer, acceptar i gestionar el propi cos; adquirir un hàbit de pràctica permanent i fer que les persones siguin més actives i saludables (amb una concepció de la salut des d’una perspectiva global: social, psicològica i física).
- Millorar la relació amb les persones, que ens permeti posar-nos d’acord, discrepar, comunicar-nos, treballar junts, competir, col·laborar.
- Aprendre a gestionar les emocions.
- Educar en valors.
- Cultivar la intel·ligència i la capacitat de pensar i prendre decisions.
- Entrenar-se per a la vida.
Tot això l’educació física ho té més a l’abast si és capaç de procurar, fomentar, generar i treballar de forma interdisciplinària amb la resta de l’equip docent del centre. Una educació física present a tota l’escola integrant-la de forma transdisciplinar i formant part de les voluntats dels projectes educatius dels centres.
El professor d’educació física no és un entrenador esportiu on l’objectiu només és aprendre a botar la pilota. Tant de bo un professor d’educació física pogués estimular i liderar perquè aquesta filosofia s’impregnés en el centre de forma integral, a partir de la seva capacitat de crear entorns físics i d’actituds saludables. Una persona en qui el centre diposités la responsabilitat de vetllar perquè la vida a la institució fos més saludable.
Per això, com sempre, caldrà orientar els esforços dels centres a les necessitats dels alumnes i del seu context. No podem generalitzar. És una feina de tots aprofitant sinergies i amb línies d’actuació constant i d’alineació constructiva (de centre, d’àrea i de docent).
L’educació física no és només una matèria curricular sinó que és una manera d’entendre la vida i on la implicació dels centres, per abordar de forma seriosa i decidida les necessitats dels seus alumnes i les seves famílies, és la única clau de funcionament eficaç.
