L’educació espanyola suspèn en tots els objectius fixats per la UE
El percentatge de joves que acaben secundària baixa i la inversió pública queda lluny de la mitjana. L’informe europeu mostra un retrocés en la capacitat de llegir i més abandonament escolar.
Espanya no només suspèn en els grans objectius fixats per la Unió
Europea (UE) per millorar el nivell educatiu el 2010, sinó que
retrocedeix perillosament en els més essencials, segons l’informe
presentat ahir per la Comissió Europea. Finlàndia és l’únic país de la
UE que compleix tots els objectius.
Les xifres comparatives són
una altra constatació del deteriorament del nivell educatiu espanyol:
puja el percentatge de menors amb dificultats per llegir, creix
l’abandonament escolar i disminueix el percentatge de joves amb
l’educació secundària completa.
Els únics atenuants són l’impacte
negatiu en els resultats globals de l’elevada arribada d’immigrants
durant aquesta dècada i el creixement econòmic que incitava els joves a
abandonar els estudis per treballar, segons els experts.
La
primera dada alarmant és el creixement del percentatge d’adolescents de
15 anys amb dificultats serioses de comprensió de la lectura, que ha
passat de representar el 16,3% del total el 2000 al 25,7% el 2006, una
xifra superior a la mitjana europea (24,1%) i a la d’altres països amb
elevada immigració com Alemanya (20%) i França (21,7%). L’objectiu
europeu és reduir aquest percentatge al 17% el 2010.
FRACÀS
ESCOLAR / El percentatge de joves de 18 a 24 anys que han abandonat els
estudis a Espanya ha pujat del 29,1% el 2000 al 31,9% el 2008, més del
doble de la mitjana europea (14,9%) i gairebé tres vegades més que a
Alemanya (11,8%) i França (11,8%). L’objectiu de la UE és limitar
aquesta xifra al 10%.
El nombre de joves de 22 anys que han
completat els estudis secundaris també ha baixat notablement a Espanya,
al passar de ser el 66% del total el 2000 al 60% el 2008, 18,5 punts
percentuals per sota de la mitjana de la UE. Alemanya i França, els dos
principals motors econòmics de la UE, tenen unes xifres superiors a les
espanyoles en 14,1 i 23,4 punts, respectivament. L’objectiu europeu és
aconseguir que pugi fins al 85%.
CIÈNCIA I TECNOLOGIA / Espanya
ha aconseguit incrementar durant aquesta dècada un 12,4% el nombre de
llicenciats en matemàtiques, ciències i tecnologia, però queda per sota
de l’objectiu europeu del 15% i molt per sota de la mitjana de la UE
(33,6%). L’augment significatiu dels graduats universitaris en aquestes
àrees es considera indispensable per desenvolupar una economia
competitiva orientada cap al futur.
Espanya també ha millorat en la
formació d’adults, que arriba al 10,4% de la població, però queda per
sota de l’objectiu europeu del 12,5%, tot i que supera la mitjana.
Un dels factors que contribueixen al fracàs espanyol és el limitat
volum de fons dedicats a educació. Espanya destina el 4,28% del
producte interior brut (PIB) a educació, mentre que la mitjana a la UE
és del 5,05% i Finlàndia, l’alumne exemplar, hi dedica el 6,14%.
La
secretària d’Estat d’Educació, Eva Almunia, va defensar que l’informe
treballa amb dades endarrerides que no reflecteixen la realitat actual
del sistema educatiu espanyol, ja que es basa en l’enquesta de població
adulta (més de 18 anys), incloent-hi alumnes que van deixar les aules
fa sis o vuit anys.
OMBRES RECONEGUDES / Segons les dades del
Ministeri d’Educació, Espanya compleix els objectius educatius de la UE
per al 2020 en educació infantil (quart país de la UE amb més nens de
tres anys escolaritzats), i en educació d’adults i educació superior
està per sobre de l’objectiu europeu del 2008. «Només estem pitjor en
abandonament escolar i en graus mitjans. Són les nostres ombres», va
admetre Almunia.
Educació xifra l’abandonament escolar actual en
un 29%. Almunia també va discrepar de la inversió en educació que
apunta la UE, amb dades del 2006. Segons ella, s’hi va invertir el 4,6%
del PIB el 2008 i el 4,98 el 2009.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=665233&idseccio_PK=1021
