L’educació en el disseny de la Catalunya 2022

No oblidarem mai la data del 13 de març, quan l’avanç de la pandèmia va provocar que es tinguessin que tancar les escoles, amb una mesura que els més optimistes prevèiem que seria per a dues o tres setmanes i els més pessimistes o realistes, per a cinc.

El tancament de les escoles ha estat realment de tres mesos, que s’allargaran, amb les vacances d’estiu, fins al mes de setembre. Amb tot, aquest tancament dels espais de les escoles, no ha representat un tancament dels processos educatius i d’aprenentatge. Amb l’esforç i la creativitat de molts, molts mestres que s’han reinventat un cop i un altre, s’ha aconseguit mantenir el contacte amb alumnes i famílies de contextos socials molt diversos per poder garantir el vincle i l’acompanyament emocional així com la continuïtat dels processos d’aprenentatge. També és cert que hi ha hagut excepcions, poques, d’alumnes als quals no s’ha pogut arribar malgrat l’esforç dels equips educatius, i en l’altre extrem, de professors que no han estat a l’alçada.

Potser tampoc hem estat a l’alçada a nivell institucional, però la situació és molt incerta i imprevisible. Mai havíem gestionat una situació com aquesta i les opinions inicials que menysvaloraven la gravetat de la COVID19, encara ara ens fan ser més prudents quan hem de decidir les mesures de com ha de ser l’Escola del postconfinament. Això s’ha vist clarament en les mesures establertes per la pseudoobertura d’aquest juny, que no han deixat content a ningú. De ben segur que n’hem après i per al proper setembre garantirem les mesures de seguretat establertes. Però, per damunt de tot, hem d’assegurar que l’Escola real, l’escola acollidora com a espai de convivència segur, pugui retornar en el que és essencial, malgrat els condicionaments que ens imposa encara la COVID19 i el risc real de rebrot.

Com a societat i com a país, després de la sotragada social i econòmica que hem patit, tenim diferents escenaris que permeten preveure un futur immediat, que en l’entorn educatiu es concreta a l’inici del proper curs i un futur post covid, més a llarg termini, que podem situar als voltants del 2022, potser fins i tot en el cas de què ja disposem d’una vacuna eficaç. Tots dos futurs s’han de preparar adequadament en tots els àmbits del nostre país incloent-hi, evidentment, l’educatiu.

En el primer escenari, ens caldrà aprendre a viure en un entorn d’incertesa, de menys planificació, en el que tot ho tenim -ho teníem- controlat i organitzat. Intentar tornar a la normalitat pre-Covid19 al setembre és un error, ara tot ha canviat. Ens caldrà prioritzar l’educació emocional per educar infants amb molta fortalesa interior. L’autor Noah Harari diu en el seu darrer llibre, 21 lliçons per al segle XXI: “Les escoles tradicionalment construeixen identitats fortes com a cases de pedra. Ara necessitem construir-les com a tendes de campanya que puguis doblegar i moure”. I és en aquest paradigma on ens hem de situar. Hem d’educar en la incertesa externa i en la fortalesa interior. Haurem d’aprendre a destil·lar els aprenentatges essencials, els que fan créixer la competència d’aprenentatge autònom i creatiu per part dels alumnes, els aprenentatges rellevants i vivencials, els que fan que els alumnes aprenguin a fer, a ser, a conviure. Per a les escoles, aquest ha de ser un dels aprenentatges importants d’aquesta pandèmia. Per descomptat que haurem de garantir la incorporació d’estratègies d’aprenentatge telemàtic, per a totes les edats en les que sigui adient, no tan sols en els períodes de confinament, sinó com una eina més d’aprenentatge, que se sumarà a d’altres àmbits d’aprenentatge autònom, d’aprenentatge fora de l’escola, d’aprenentatge i educació 360º que ja és una realitat i que, des de l’entorn de l’escola, hem d’incorporar i valorar com un conjunt de peces del puzle educatiu.

En un futur proper, com a país tenim també una gran oportunitat. Ara ens hem de plantejar, a partir d’una anàlisi rigorosa i amb una mirada oberta, creativa i agosarada, com volem que sigui el nostre país, com podem aprofitar moltes de les situacions a nivell econòmic i social que la pandèmia ha aguditzat per posar els fonaments de com hauria de ser la Catalunya post 2022.

Recollint aquesta proposta s’ha constituït un grup de treball format per 30 experts de diferents sectors del nostre país. Aquest grup, que per la seva transversalitat no és de govern sinó que és de país -és pel País-, ha recollit l’encàrrec de presentar abans de febrer del 2021 algunes propostes marc. El grup està liderat per Genís Roca i Victòria Alsina i, amb una dinàmica de treball participativa, vol recollir diferents opinions i experteses per assegurar que la proposta que en sorgeixi sigui oberta, creativa i de la màxima transversalitat.

Com hem de plantejar-nos aquest repte en l’entorn educatiu? Som conscients d’alguns greus problemes que arrosseguem i que la pandèmia ha agreujat: índexs elevats de fracàs educatiu i de segregació escolar. Al mateix temps ens cal entomar, de manera urgent, el procés de transformació educativa perquè també s’ha evidenciat en aquesta escola confinada i postconfinada que ha de modificar el seu propòsit, la seva funció: la solució del fracàs escolar, ja sabem que no és l’escolarització universal, sinó una escola centrada en l’alumne, en un aprenentatge rellevant que doni una resposta eficaç al que aquests nois i noies necessitaran, ja no per al futur que sempre imaginem llunyà, sinó per ara i aquí.

També, com a entorn educatiu i conjuntament amb sectors culturals i de mitjans de comunicació, hem d’avançar en un entorn social, crític i obert, on no puguin créixer amb facilitat les propostes demagògiques i populistes que la història ens ha ensenyat que poden proliferar després de grans crisis. Com a escola hem d’entomar de manera prioritària l’educació dels joves amb esperit crític, amb capacitat de raonar i expressar les seves idees amb llibertat i coherència. Hem de poder avançar en educar nois i noies amb empenta, amb iniciativa i amb competències i valors per poder reinventar-se a nivell professional i personal i que, alhora, estiguin compromesos amb la societat i amb el món que els ha tocat viure.

Són molts els reptes als què hem de fer front en el món educatiu i en molts altres àmbits, i ens cal aprofitar aquesta crisi com una oportunitat per construir un país, un món més just, més sostenible per a tots, perquè hem de ser conscients que és l’únic món possible.