L’educació emocional i la comunicació a l’escola (i II)
Cal considerar que la “proposta de comunicació” que adopta cada persona és en gran mesura mediadora i, fins i tot, determinant en la seva “proposta de relació”. Certament el llenguatge pot descriure la realitat però especialment perquè pot crear realitats. És a dir, el llenguatge parla sobre les coses i fa que succeeixin coses.
Al construir noves realitats –en certa manera– podem considerar que ho són a partir del llenguatge que dona raó d’elles (Gergen, 1996)1. El llenguatge, doncs, incideix en la realitat i per això el parlar té conseqüències. D’aquí la necessitat de reflexionar sobre el model adoptat i, molt especialment, el model comunicatiu de cada mestre.
Podem dir que des de nens aprenem “llenguatge i gestió d’emocions” en la nostra vida quotidiana. Anem modelant, mitjançant el llenguatge, les emocions i estats d’ànim mitjançant les nostres converses. Per això cada cosa que ens diem té conseqüències i especialment quan verbalitzem sobre nosaltres mateixos, ja que projectem les pròpies dimensions emocionals.
En termes de relació i de comunicació cal considerar que la veritable igualtat entre els comunicants passa per la comprensió i acceptació de la diversitat de cadascun d’ells, de la diferència individual com a tret constructiu i enriquidor del grup o col·lectiu. És a dir, estem parlant d'una comunicació en termes d'igualtat però des de l'acceptació de la subjectivitat diferencial de cadascú.
En aquest sentit volem destacar el model comunicatiu cooperatiu. des d’on es proposa harmonitzar les pròpies emocions i raons amb les dels altres, tot entenent que les motivacions dels altres són tan rellevants com les pròpies.
El comportament extern de l'estil comunicatiu cooperatiu es denota per formulacions basades en les pròpies conviccions i mai a partir de judicar a l'altre. Aquest model de comunicació alimenta una gestió emocional equilibrada i constructiva que facilita l'autoestima sana. També augmenta la consciència sobre les emocions dels altres i, sobretot, la possibilitat de poder experimentar les relacions d'una manera constructiva, tant a nivell subjectiu com col·lectiu. El propi llenguatge corporal ho manifesta amb l'evidència de la relaxació corporal, la comoditat en la postura i el contacte ocular directe. Comporta també considerar que les persones veuen les coses de forma diferent i que totes les opinions ostenten punts forts i febles. Això aproxima i facilita la comprensió de la diversitat i la major acceptació dels altres.
Però normalment no estem gaire acostumats a poder satisfer els propis desitjos i alhora estar disposats a considerar també –de manera significativa– els de l'altra part. Això ens resulta especialment difícil aconseguir-ho per la senzilla raó que no hem estat “preparats” per a fer-ho. Des de la més tendra infància constantment ens arriben inputs comunicatius de caràcter competitiu que no fomenten la cooperació. Per un altre costat, el dinamisme del moment comunicatiu ens impulsa a aplicar respostes immediates basades en conductes automatitzades –a vegades molt poc raonades i amb efectes devastadors.
Totes aquestes dimensions poden ser desenvolupades i millorades de manera conscient per part de cada persona. Per això, insistim en què les implicacions en l'àmbit educatiu i escolar son fonamentals. Si el mestre és un exemple de comunicació intel·ligent i cooperativa tindrà la possibilitat de projectar-ho a l'aula. Però si no hi ha intencionalitat educativa cooperativa subjacent en el model comunicatiu adoptat, molt sovint es tendirà a repetir els models més habituals de la nostra societat que són l'agressiu i el submís.
A partir de la reflexió i de la interiorització de certes estratègies es pot facilitar la modificació de respostes automatitzades i anar adoptant, de manera conscient i intencionada, un major domini de l'estil cooperador.
En la complexitat del nostre present, i encara més en el futur, el mestre haurà d'estar en disposició d'observar, diagnosticar i elaborar estratègies d'intervencions específiques i adaptades a les situacions concretes de l'aula, del conjunt global d'estudiants i també de les singulars de cada persona; en definitiva dels reptes de la societat que es traslladen al quefer quotidià de la seva classe. I tot això ho evidenciarà mitjançant les seves paraules i amb el seu propi model comunicatiu. Per això desenvolupar i potenciar el model cooperatiu pot esdevenir clau.
1 Gergen, K (1996) Realidades y Relaciones. Barcelona, Editorial Paidós.
