L’educació com a prioritat pel futur

El dimecres 28 d’abril es va celebrar a Barcelona el II Seminari Edu21 sota el títol: Ensenyar i aprendre: escenaris de futur. Al voltant de dues-centes persones seguiren els debats de la jornada organitzada per Edu21 i el CEJP. El repte no era fàcil: calia parlar dels escenaris del futur i fer-ho des de la convicció de la necessitat del canvi. Canvi no de tot, evidentment, però sí de prou elements significatius perquè ens condueixi, en els propers anys, a situar la millora de l’educació a casa nostra com un objectiu social i polític de primer ordre, de primera necessitat; com la principal aposta estratègica pel futur de Catalunya.
La primera conferència fou impartida pel professor Xavier Marcet i versà sobre els motius que ens han d’empènyer a canviar en educació. Des d’una exposició rigorosa, precisa, formulada amb entusiasme i bon fer pedagògic, el professor Marcet justificà la transformació de l’educació perquè, segons el seu parer, ara ens toca canviar la forma de construir les nostres trajectòries vitals i professionals. Aquest canvi educatiu es justifica per tres raons principals: perquè el nostre sistema educatiu cal que potenciï el talent, perquè és clarament millorable –tot i no ser dolent– i perquè, precisament, mostra preocupants resistències al canvi. Va deixar clar que la millora en el sistema educatiu no és només un problema del govern, o d’inversió, perquè allò que resulta prioritari és formar persones amb una mentalitat i unes habilitats que possibilitin reinventar-se diverses vegades a la vida. I per això ens cal valorar més l’esforç, l’emprenedoria, la innovació, la creativitat –que només una actitud disciplinada la possibilita– i la mobilitat entre d’altres. L’educació, per Marcet, ha de facilitar criteris per escollir, possibilitats per pensar –per no copiar en un temps TIC–, per aprendre i desaprendre i per a preparar-se per a l’adversitat –amb resiliència– i amb capacitat per a posar-se ràpidament en el lloc dels altres.

En la taula rodona del matí sobre quins hauran de ser els canvis en l’ensenyament i l’aprenentatge, la Dra. Anna Sans plantejà la necessitat que el sistema educatiu pugui prevenir millor els trastorns d’aprenentatge dels nostres nois i noies, actuant abans, protocol·litzant un bon diagnòstic i coordinant-se millor amb els professionals sanitaris tot adaptant-ne els procediments. Per Jordi Longàs un dels reptes principals és reduir el fracàs escolar, tot afavorint la inclusió i tenint molt en compte l’emergència del món extraescolar i transescolar. Demanà que l’escola es renovi didàcticament al temps que s’obri més a l’espai comunitari. Per l’arquitecte Josep Benedito l’arquitectura escolar es troba excessivament condicionada pels aspectes formals i per les inèrcies. Constatà que el sector educatiu no exerceix prou pressió sobre l’arquitectura i, en aquest sentit, es mostrà partidari que des del punt de vista arquitectònic les escoles es personalitzin en funció dels seus propis projectes educatius. Ramon Plandiura plantejà que en el futur caldrà tenir molt present el currículum ocult del professorat i no només el de l’alumne o del centre. Aquest professorat haurà de deixar de considerar les aules com a illes i haurà d’assumir que, com a qualsevol empleat públic, caldrà exigir-li que practiqui l’austeritat, l’accessibilitat i la dedicació al servei.

La taula rodona sobre les TIC, les xarxes socials i els canvis que provoquen a l’ensenyament provocà un viu debat en què es constatà que les eines tecnològiques poden ajudar, condicionar o fins i tot crear disfuncions –per exemple en el cas de les noves addiccions dels joves exposades per Miquel Perlado–. Però, en tot cas, tots estigueren d’acord en considerar relatiu el pes del tipus d’eina tecnològica específica que s’utilitza i sí valorar, tanmateix, la importància dels processos de l’ensenyament i l’aprenentatge que són allò que s’hauria de renovar. Jordi Collell afirmà que no tot és substituïble per la tecnologia però destacà les possibilitats que comporta, per a l’ensenyament, disposar d’escriptoris i continguts personalitzats en el denominat “núvol” tecnològic. La professora Laura Borràs exemplificà de forma concreta com, en l’ensenyament d’una matèria clàssica com la literatura, és possible innovar sense renunciar al rigor i incrementant l’interès dels joves a l’adaptar-se millor a les seves habituals formes d’accedir al coneixement en l’entorn TIC i, també segons Borràs, en l’entorn TAC (tecnologies de l’aprenentatge col·laboratiu). El consultor Genís Roca aportà una visió crítica i lúcidament irònica als continguts de la taula, tot fent evidents els canvis generacionals lligats a la tecnologia i com alguns d’aquests canvis ens obliguen, malgrat tot, a deixar anar alguna motxilla anterior per tal d’assumir els nous entorns d’aprenentatge i d’ensenyament.

En la segona conferència del Seminari intentàrem desglossar alguns dels eixos centrals i permanents que han ocupat la reflexió pedagògica duta a terme per Edu21. Al mateix temps plantejàrem algunes línies i propostes de futur que, al nostre entendre, hauria d’encarar de forma decidida el sistema educatiu a Catalunya per a millorar els seus resultats. Entre elles destaquem:

• Una formació del professorat més exigent, interdisciplinària, pedagògica i competencial.
• Una administració educativa més flexible, menys reglamentista, afavoridora d’una autonomia de centre (organitzativa, curricular, pedagògica...) basada en la confiança i, alhora, en el rendiment de comptes amb transparència; i on el funcionariat signa un contracte específic de compromís professional.
• Una avaluació interna que serveix per a reconduir els processos i prevenir a temps les disfuncions, i una avaluació externa que hauria d’incloure algunes proves generals en el sistema.
• Una nova concepció dels espais escolars que possibiliti, alhora, una gestió de l’aula on diferents professors simultàniament imparteixin docència en un sol grup, que tant pot estar organitzat en equips de treball com de forma personalitzada, etc.
• Una aproximació decidida perquè els avenços neurocientífics, que afavoreixen noves metodologies de l’aprenentatge més coherents amb les formes d’aprendre del cervell humà, siguin considerats com una de les bases de la formació dels educadors.
• Un plantejament plurilingüe de l’aprenentatge afavorint estades en centres estrangers ja des de primària, així com una concepció intercultural per abordar la diversitat de l’alumnat, però concebuda a partir de considerar la pròpia identitat del país com a eix aglutinador de les interaccions escolars.
• Una clara aposta per la promoció del descobriment, l’esperonament i el tracte diferencial que el talent de la majoria d’estudiants demanden de l’escola, així com també atendre les necessitats específiques que requereixen la minoria d’alumnes amb altes capacitats.
• La formació professional, la tasca de tutoria i orientació, la implicació de les famílies i de tota la xarxa d’educació no formal, així com els valors educatius, es destacaren també com elements a potenciar de forma decidida.

El Seminari el va cloure el president Pujol amb un discurs on advertí que, potser en temps de noves dificultats, la tasca dels mestres i professors catalans tornarà a ser decisiva per anar endavant, Animà l’auditori a assumir els valors del compromís, l’esforç, la disciplina i la voluntat com a principals eines al servei de la millora de l’educació al nostre país.