L’educació com a eix del nou Estat
La societat catalana ha emprès un camí que passa per decidir quin futur vol per al seu país. La via heretada de la transició, definitivament, s’ha esgotat. Davant d’això qualsevol societat té dret a anhelar un futur millor per als seus fills i posar tots els mitjans –per difícils que siguin– per aconseguir-ho.
Catalunya, amb mil anys d’història, no es resignarà ara a tenir un paper subsidiari i marginal. La seva gent, tota la seva gent, protagonitzarà (ja ho està fent) una embranzida que ens ha de portar a l’assoliment de la sobirania nacional. I en aquest horitzó, en aquesta nova construcció, l’educació ha de ser un pilar fonamental. És més, som molts els que defensem que ha de ser l’eix central, l’eix vertebrador principal. Què hi ha de més important en la construcció d’un país, i del seu estat, que la definició i el disseny del sistema educatiu que haurà de dotar de les més altes competències infants, joves i adults? No hi ha res més cabdal. Països com Holanda, Finlàndia, Dinamarca, Corea, etc., saben que la millor inversió de futur que han fet per als seus estats ha estat la seva gent, l’educació de la seva gent, la seva competència cultural, professional i ètica. No hi ha cap recurs natural, ni cap mina de diamants o pou petrolífer, que substitueixi el capital humà si aquest gaudeix d’una formació de màxima qualitat.
Catalunya ha d’aspirar a això. Ha de voler ser com Holanda o Dinamarca. I per a fer-ho necessita les competències educatives pròpies d’un estat sobirà. Necessita aquestes competències en exclusiva per a poder fer política d’estat i esdevenir la Suïssa o la Finlàndia del Mediterrani.
Ara que s’apropen moments decisius per al futur de les properes generacions dels ciutadans de Catalunya, ara és el moment que, entre altres debats sens dubte importants sobre models polítics, econòmics, socials, etc., se n’endegui un altre absolutament decisiu, que ens ha de fer pensar i repensar, innovar i consolidar, un sistema educatiu propi per a Catalunya, un sistema educatiu per a un estat nou. Un sistema que preservi els valors i les característiques que han definit una tradició pedagògica històricament de referència però que, alhora, sigui capaç de connectar amb els aires més innovadors, a nivell internacional, en relació amb les tendències pedagògiques que hauran de caracteritzar l’educació del segle XXI en els països més avançats del planeta.
Quina sort! Quina gran oportunitat que se’ns presenta! Pocs països tenen segones o terceres oportunitats per definir el seu futur, per escriure un nou relat, més posat al dia, més innovador, més ambiciós. Això, ara a Catalunya, és el que ens pertoca afrontar. En tots els camps. Però, repetim-ho, sobretot en el camp educatiu, perquè l’esforç que ara hem de fer només té sentit si ho és per la generositat que suposa invertir el present per assolir un futur millor per a les noves generacions.
És per això que des d’una entitat com Edu21, que nasqué amb la finalitat i l’encàrrec per part del Centre d’Estudis Jordi Pujol d’analitzar el món educatiu per a poder fer propostes de millora i de modernitat, entenem que ara ens cal posar-nos al costat del canvi que la societat catalana està protagonitzant. I el millor actiu que podem aportar al procés actual és posar tot el nostre capital, que hem recollit en aquests anys de reflexió i anàlisi de l’àmbit educatiu, al servei del pensament i l’acció que ajudin a construir un sistema educatiu plenament sobirà, tot constituint l’eix fonamental del nou estat.
Fa mesos que des d’Edu21 venim treballant a través d’un grup específic d’estudi –que hem denominat EduEstat– sobre les diferents temàtiques educatives que cal sotmetre a escrutini crític per a poder bastir, quan arribi l’oportunitat, un sistema educatiu propi per a Catalunya. La feina d’aquest grup és l’elaboració d’un bagatge teòric i propositiu que pugui fer aportacions al debat social que haurà de precedir la definició i el disseny de l’educació com una estructura d’estat.
Disposant ja d’unes primeres propostes de treball, sobre alguns temes determinants que han estat tractats per EduEstat, arriba el moment d’oferir-les al debat públic mitjançant el desenvolupament del 2n Congrés d’Edu21 que celebrarem els propers 27, 28 i 29 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquest congrés, a més de presentar les primeres propostes derivades d’EduEstat, plantejarà diferents diàlegs on es tractaran temàtiques com el paper de l’educació en la construcció de l’estat; l’organització territorial d’un sistema educatiu sobirà; les competències ètiques i professionals que el sistema educatiu haurà d’impulsar en els futurs ciutadans; i el contrast de propostes i iniciatives envers el paper que l’educació haurà de tenir en la nova Catalunya-Estat.
Esperem que el congrés signifiqui el començament d’un debat que ha d’abastar el conjunt de la societat catalana. Perquè allò que ens hi juguem és tan important que l’àmbit de decisió no pot quedar reduït als sectors polítics, tècnics, econòmics o gremials directament implicats. L’educació és la dipositària de l’encàrrec que entre tots li fem per a formar els nostres conciutadans amb aquells valors i competències que, també entre tots, li hem definit. Per això tothom hi és cridat. I per això tots hi esteu convidats.
http://www.jordipujol.cat/ca/butllet/articles/15021
