L’avaluació dels docents, a internet
Us imagineu que a Catalunya es decidís penjar a internet les avaluacions individuals de tots els mestres de Primària; al costat del nom i cognoms de cada docent, apareixeria el seu lloc al rànquing nacional en funció dels resultats dels seus alumnes a les proves de sisè dels darrers cinc anys...
Us ho imagineu? Doncs això, que a Catalunya sona a història de ciència ficció, és el que va fer el mes passat el Departament d’Educació de la ciutat de Nova York amb tots els mestres de primària d’escoles públiques. Si voleu, podeu consultar el rendiment de cada docent a SchoolBook, buscant-los de manera individual als seus centres.
De fet, els mestres i els seus directors de centre ja podien consultar aquestes dades de manera confidencial des de feia anys; en alguns districtes escolars de la ciutat els resultats d’aquestes avaluacions servien per a millorar els sous dels que se situaven clarament per sobre de la mitjana, i en d’altres per acomiadar els que se situaven de manera reiterada per sota. I no és cap novetat; a Los Angeles, les dades són públiques des del 2010. Davant les queixes dels sindicats de mestres, la Secretària d’Educació dels Estats Units va sentenciar: “el silenci no és una opció”.
Aquests rànquings docents es van començar a elaborar davant la necessitat de trobar una manera objectiva de distingir entre els mestres eficients i els ineficients, que se sumés al criteri subjectiu d’avaluadors implicats com són els directors de les escoles. Per fer públiques les dades, els responsables d’educació de Nova York van contactar amb periodistes que cobrien l’actualitat educativa, i els van demanar que les reclamessin, sota l’empara de la Llei per la Llibertat d’Informació –Freedom Information Act. Tot i les apel·lacions dels sindicats de mestres, els jutges van autoritzar la seva publicació a finals de febrer.
Però hi ha molts dubtes sobre la fiabilitat de les dades obtingudes. Es calculen amb fórmules matemàtiques que preveuen com un grup d’estudiants se’n sortirà a partir de les seves notes de l’any anterior, tenint en compte factors com el gènere, el nivell d’ingressos de la família o el grup ètnic. Els mestres reben millor o pitjor puntuació en funció de si els seus estudiants queden per sobre o per sota d’allò previst segons el model. Només es poden calcular en cursos on hi ha exàmens estatals per comparar, i només afecten els mestres que ensenyen matemàtiques o llengua.
També hi ha moltes crítiques sobre l’efecte negatiu que tenen sobre els docents un cop publicades. El propi Bill Gates, fundador de Microsoft, en un article publicat al New York Times anomenat “Culpabilitzar no és la solució”, ho considera un greu error. Tot i mostrar el seu desacord amb el sistema d’avaluació docent que utilitzen la majoria d’escoles americanes, basat en l’observació d’alguns minuts de classe un parell de cops l’any per part dels directors dels centres, creu que l’avaluació no és tampoc eficient si només es fixa en el valor afegit que donen els mestres a les notes dels seus alumnes. Qualificar a mestres de bons o dolents només pels resultats d’aquestes avaluacions, i fer-ho públicament a internet, no ajuda a millorar la seva tasca i només culpabilitza als professionals.
Gates defensa que a les dades numèriques sobre els millors o pitjors resultats dels alumnes cal afegir-hi altres mesures avaluadores, com el feedback dels mateixos alumnes, o millors observacions de la tasca a l’aula per part de companys docents –o directors– ben formats per a analitzar què passa i ajudar en els aspectes que siguin millorables. Compartint la seva reflexió, podríem afegir-hi més elements, com el feedback de les famílies, l’avaluació dels treballs, productes o projectes realitzats pels alumnes, o fins i tot la millora de la formació rebuda i la seva transferència directa a l’aula –un aspecte que a Edu21 ja treballem en format coaching amb molt bona acceptació.
A Catalunya, publicar a internet els resultats de l’avaluació docent és, a dia d’avui, ciència ficció; el que no ho hauria de ser –i de vegades encara ho sembla– és disposar d’una bona avaluació de la tasca docent, que sigui útil per a la millora de la pràctica educativa a les nostres aules.
