L’avaluació com a repte

"Cal que la direcció escolar es professionalitzi de veritat i constitueixi el primer nivell de supervisió del sistema".

Sense avaluació seriosa no hi ha qualitat, ni en l'educació ni en
cap altre àmbit. Hem avançat força en aquest terreny: participació amb
mostra ampliada en el PISA des del 2003, avaluació de competències
bàsiques des del 2000..., però ens caldria fer les passes definitives.
En el projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC) es parla molt
d'avaluació, però encara hi ha fortes mancances. Així, l'avaluació del
professorat hauria de ser general i no solament per als qui s'hi volen
sotmetre. I per això cal que la direcció escolar es professionalitzi de
veritat i constitueixi el primer nivell de supervisió del sistema, i
alhora que sigui avaluada per la inspecció, i aquesta per l'organisme
competent de l'administració. Totes aquestes avaluacions haurien de
tenir després un paper decisiu en les respectives carreres
professionals.

La LEC no proposa cap avaluació externa en tota l'escolaritat no
universitària que tingui caire oficial per a les qualificacions dels
escolars. Seguim, doncs, essent una excepció respecte als països
avançats. Solament es manté l'avaluació de caire diagnòstic de les
competències bàsiques, ara regulada per la LOE, malgrat que Catalunya
en fou pionera, perquè l'avaluació anunciada pel govern per als alumnes
de sisè de primària tampoc tindrà caràcter vinculant i de fet no es
diferencia de les corresponents de competències bàsiques. Hauríem de
ser més valents i avançar en una avaluació externa feta seriosament.

En la llei d'educació de Catalunya es diu que es mantindrà la
confidencialitat de subjectes, centres i serveis educatius en tot el
que fa referència a l'avaluació del sistema. Però aquesta qüestió cada
vegada planteja més polèmica social, car les famílies consideren que
tenen dret a conèixer les dades indicadores de la qualitat dels
centres, tal com ja passa en molts dels països del nostre entorn. I
potser ha arribat l'hora de ser més transparents respecte a això,
prenent, això sí, les mesures correctores pertinents en la
interpretació dels resultats.

En aquesta mateixa línia de rendiment de comptes, està bé que el
govern s'obligui a presentar al Parlament un informe sobre el sistema
educatiu, com figura en la LEC, però cal que aquesta mesura sigui anual
i serveixi per obrir debats seriosos sobre la situació de la nostra
educació. Una manera de garantir la seva objectivitat fóra que l'estudi
el realitzés un equip extern a la conselleria d'Educació, encara que es
fes en el marc de la proposada Agència d'Avaluació.

Aquesta Agència substituirà l'actual Consell Superior d'Avaluació,
però la LEC la manté adscrita al departament d'Educació, i el seu
president i vocals del consell rector seran designats pel conseller/a
de torn. Sorprèn que els actuals partits del govern no apliquin el que
demanaven quan eren a l'oposició: que l'organisme responsable de
l'avaluació del sistema educatiu depengui del Parlament i que sigui
aquest qui designi el seu president. En cas contrari, la independència
d'actuació serà sempre dubtosa. Pel que fa a la resta, l'Agència tindrà
un paper decisiu en l'avaluació dels centres escolars i el professorat,
conjuntament amb la inspecció, de manera que una major clarificació de
responsabilitats en aquest terreny sens dubte serviria per evitar
possibles conflictes posteriors de competències.

Les propostes d'avaluació sempre desperten reticències arreu, però
si es fan prenent totes les garanties pertinents, no hi ha cap motiu
per rebutjar-la. El sol fet d'avaluar ja provoca una reflexió, que és
el primer pas per a les millores.