L’atenció a la diversitat a les escoles taller i casa d’oficis (i II)
En aquest segon article es continuen descrivint algunes de les mesures d’atenció a la diversitat desenvolupades durant els anys que vaig treballar com a docent, de formació complementària i insertora laboral, als tres programes d’escoles taller (2003/2010) i com a directora de la Casa d’Oficis (2010/2011) de l’Ajuntament de Canet de Mar.
Durant el treball del primer programa d’escoles taller ens vam trobar amb un problema: la desconfiança dels alumnes d’origen immigrant respecte al contracte que es feia per a la formació. Es va convertir en una lluita diària d’explicacions i retrets per la seva part. No trobàvem la manera de fer-los entendre les característiques d'aquest tipus de contracte. Vam decidir, llavors, posar-nos en contacte amb Càritas de Calella que ens facilità la intervenció d’una persona molt reconeguda de la comunitat magrebí de la localitat (molts alumnes eren de Calella). Li vam explicar la problemàtica i ell acudí al centre per a saludar i poder xerrar amb els alumnes. Ràpidament es va es va esvair el problema donat que representava que aquest senyor, amb la seva visita, ens havia donat el seu vist-i-plau.
A més de la necessitat de conèixer les llengües també hi havia el problema de la manca de permís de treball. El fet de no tenir-lo feia que, a la fase d’inserció laboral, aquest requisit es convertís en discriminatori i impossibilités acomplir l’objectiu fonamental dels programes de les escoles taller: la inserció laboral dels participants. Ens vam posar en contacte amb el Centre d’informació per a treballadors estrangers (CITE de CCOO) que facilità l’organització d’una xerrada informativa per part d’un advocat que explicà els requisits per tal de poder demanar el permís de treball. Va ser gràcies a aquest professional que alguns alumnes van poder tramitar-lo i aconseguir-lo! Aquest fet, per a mi, va ser molt positiu perquè els anys següents ja podia derivar als que acomplien amb els requisits. Crec que aquesta “atenció” va fer que la nostra Escola Taller es convertís en un referent, ja que venien centenars de nois de tots els pobles del Maresme a apuntar-s’hi.
També hi teníem alumnes que estaven amb mesures judicials alternatives, amb seguiment per part d’un tècnic de medi obert de justícia juvenil, amb el qual compartíem tutories. Vam organitzar una xerrada per explicar les mesures i les conseqüències dels delictes. Ens semblava important fer-los reflexionar sobre els riscos que comporten certes conductes. L’èxit d’assistència ens sorprengué a nosaltres mateixos. Després de la xerrada havia quedat palès l’alt consum de drogues que hi havia i la preocupació per les conseqüències legals. Per tant, calia anar més enllà per a fer-los reflexionar. Però estava clar que amb el perfil d’aquests alumnes, una posició rígida o moralista no ens portaria enlloc. Per tant, s’havia de trobar una altra perspectiva tot analitzant els tipus de motivacions que estan a la base del consum. Després de buscar informació vàrem poder organitzar uns tallers coordinats per Energy Control (Projecte de reducció de riscos de l’ONG Asociación Bienestar y Desarrollo). Era molt important oferir-los no només pels nostres alumnes, sinó per a tota la franja d’aquesta edat del poble i, a més, també es va fer una xerrada per a les famílies. Aquesta iniciativa va tenir continuïtat per l’èxit assolit.
Al començar el segon programa d’escola taller, i amb l’experiència acumulada dels primers anys, vàrem convocar una reunió amb totes les famílies. L’objectiu fonamental era que coneguessin de primera mà el programa en el qual participaven els seus fills/es i fomentar una comunicació més directa. Sempre ens donaven bons resultats les entrevistes amb les famílies, era una manera d’establir pactes i compartir la responsabilitat de la formació dels alumnes. Per tant, segur que seria un bon començament poder explicar la normativa i els objectius del programa i, després, conèixer als monitors responsables de cada grup tot tenint l’oportunitat de parlar amb ells.
Al principi l’equip es mostrà molt escèptic en què la iniciativa tingués èxit tenint en compte l’edat dels alumnes i sabent que les famílies no solen assistir gaire a les reunions escolars. Per això, el primer repte era aconseguir la participació i presència de les famílies. Per això dissenyàrem una enquesta per saber quins dies i en quins horaris els familiars hi podrien assistir. Es proposaven uns dies concrets i dos horaris (un per la tarda i un pel matí). Una vegada recollida la informació es va veure la necessitat d’oferir dues convocatòries, donat que alguns podien al matí i d’altres per la tarda. Llavors vam donar la resolució a cada alumne segons l’horari que havien triat i calia que tornessin amb el vist-i-plau familiar. En alguns casos es tingué que telefonar a algunes famílies per a llur confirmació però, finalment, es van fer les dues reunions amb una assistència del 90% de les famílies. L’enquesta havia aconseguit que es comprometessin. També és cert que per a moltes famílies, l’escola taller representava l’ultima oportunitat pel seu fill/a de formar-se i també de tenir un contracte de treball (amb un sou, que quan va començar la crisi econòmica i la pèrdua de llocs de treball, aquest sou sovint era l’únic que sostenia la família) Per tant, els interessava molt estar ben informats i compromesos amb l’escola taller.
A banda d'aquesta reunió, es continuaren fent entrevistes amb les famílies de forma individual per aconseguir una millor atenció dels alumnes al conèixer el seu entorn familiar. Considero que les famílies agraeixen molt sentir-se ateses i escoltades; i així perceben que els professionals ens interessem i preocupem pels seus fills/es.
Documents i enllaços web:
Ajuntament de Canet de Mar
Objectius de l'Escola Taller El Bolig
La inserció laboral dels alumnes
La formació complementària a l'Escola Taller El Bolig
