L’atenció a la diversitat a les escoles taller i casa d’oficis (I)
En aquests articles, em proposo descriure algunes de les mesures d’atenció a la diversitat desenvolupades durant els anys que vaig treballar com a docent de formació complementària i Insertora laboral als tres programes d’escoles taller (2003/2010), i com a directora a la Casa d’Oficis de l’Ajuntament de Canet de Mar (2010/2011).
El món quotidià dels joves assistents als programes d’escoles taller no és, en general, un món motivador, encoratjador i ple d’experiències positives. El fet d’haver passat per experiències escolars diverses i, en la majoria dels casos, negatives, així com haver tingut processos socialitzadors diferents (cas dels nouvinguts o fills/es de famílies d’origen immigrat), o de viure en situacions de risc social, va fer que, llavors, em plantegés la importància de “desplegar tot tipus d’iniciatives de retenció i inclusió” per fer, d’aquests programes, escoles inclusives “on l’altre es perfila com a subjecte de necessitat i patiment”. (La escuela como frontera, Duschatzky,1999). Els alumnes necessiten del nostre suport socio-afectiu. Per ells, l’escola representa la possibilitat de convertir-se en allò que volen ser. Els hem d’oferir oportunitats, malgrat cometre errors, de rectificar per a poder tornar engegar el seu projecte personal.
El perfil dels alumnes (la majoria nois) era variat, però els primers anys la majoria eren d’origen immigrant (marroquins, gambians i senegalesos). En aquest context, donat que un gran nombre dels alumnes nouvinguts no tenien una bona comprensió de cap de les dues llengües, vaig demanar als monitors (específicament a aquells que feien seguir un llibre i posaven tests escrits per avaluar) que l’avaluació d’aquests alumnes es fes oralment amb la meva col·laboració. D’aquesta manera, l’avaluació es podia orientar a valorar competències i actituds i no només els continguts.
El fet que els monitors no tinguessin formació docent (eren professionals del seu ofici tot i que alguns havien assistit a cursos de formació per a formadors d’Escoles Taller) em fa decidir a assistir a les classes teòriques per tal de recolzar aquests monitors. Després de la classe realitzàvem reunions individualitzades amb cada monitor per cercar maneres d’ajudar-los a millorar les seves pràctiques. Aquest recolzament dins l’aula significà una bona eina de treball. L’objectiu no era valorar al monitor –tot i que és cert que ells se sentien ”observats i avaluats”– sinó que la meva presència fos el més activa possible tot animant-los, alhora, que vinguessin i participessin a les meves classes (alfabetització en llengües, informàtica, sensibilització mediambiental i formació en inserció laboral). Considero que compartir les classes –fomentar la codocència o la multidocència compartida– feia que se sentissin més còmodes i que entenguessin millor les meves indicacions (com fer una presentació, l’ús de la pissarra, la participació dels alumnes...).
Un dels temes tractats a les classes de formació en inserció laboral són els dilemes morals per tal de fomentar la capacitat de reflexió, d’escoltar i ser escoltat, i de respectar les diferents idees tot descobrint estereotips i prejudicis. Tenint en compte la diversitat dels alumnes, eren classes que es convertien, de vegades, en discussions acalorades el que servia per a establir límits i donar eines per aprendre l’autocontrol.
Aquestes habilitats socials –i socialitzadores– també es treballaven a partir de projecció de pel·lícules, la tria de les quals es basava en la selecció d’aquells valors que els films pretenien transmetre. L’escola no suprimeix, malgrat ho intenta, el món en el qual viuen els joves, però introdueix un conflicte que pretén provocar la possibilitat de la interrogació. (Jauss,1992, en Duschatzky, 1999). L’escola com a “frontera”, que porti a nous horitzons de possibilitats, on els subjectes puguin processar la realitat d’un altra manera. Així, per exemple, les activitats de cinefòrum es van fer durant tots els programes de l’Escola Taller i de la Casa d’Oficis i eren molt apreciades i demanades. Els primers anys, havia alumnes d’origen immigrat que mai havien estat al cinema i en gaudien molt. Foren unes sessions que serviren per a sensibilitzar a tot l’equip de monitors –molt poc habituats al cinema menys comercial– influint en les seves actituds, creences i percepcions. A banda dels cinefòrum, per a treballar la socialització, s’organitzaven diverses sortides formatives a museus, exposicions i entitats diverses. Tot amb l’objectiu d’acompanyar la inserció laboral dels nois i la seva evolució com a persones en societat.
Blocs:
http://psicopedagogiacanet.wordpress.com/
http://escolatallercanetdemar.blogspot.com.es/2007/02/qu-fa-lescola-taller-rubn-marsol.html
