L’aprenentatge de llengües estrangeres a Catalunya no és proporcional al temps que s’hi dedica
El coneixement de llengües estrangeres constitueix una necessitat formativa clarament estratègica en les societats del segle XXI, però a Catalunya el nivell de competències lingüístiques és baix en comparació amb la mitjana europea. Justament per això, en el marc d’una tribuna que va organitzar Edu21 al Palau Robert de Barcelona, es va qüestionar el quan, el com i l’on de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües en edat escolar.
Àngels Campà, professora de francès i vicedegana de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maria González Davies, coordinadora de llengües estrangeres de la FPCEE Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, i Aouatif Stitou, professora especialitzada en l'ensenyament de llengües estrangeres i traductora jurada, van coincidir a assegurar que l’aprenentatge s’ha de fer «com més aviat, millor». Àngels Campà ho va argumentar: «La introducció de les diverses llengües estrangeres s’ha de fer abans dels 10 anys, ja que a partir d’aquesta edat es produeix el que se’n diu la sordesa fonològica, en què la discriminació de sons ja no és tan fàcil». Maria González Davies va puntualitzar que en l’ensenyament d’idiomes «els professors hauríem d’aprofitar més els avantatges que suposa compartir la llengua materna amb els alumnes per tal d’establir relacions amb la llengua estrangera». I també va parlar del ‘quant’, assegurant que caldria que fos «amb més regularitat, no tan condensat en un mateix dia».
En resposta a la qüestió de com ensenyar llengües estrangeres, Maria González Davies va remarcar que l’ideal per aprendre idiomes és en «grups reduïts» i en «classes amb nivells homogenis» i va reclamar que les escoles siguin «més flexibles» en funció de la realitat existent. Aouatif Stitou es va mostrar molt contundent i va explicar que la seva experiència pràctica a les aules l’ha fet adonar que les metodologies que s’utilitzen, concretament en l’ensenyament de l’anglès, són repetitives i avorrides, excessivament basades en aspectes gramaticals i lèxics i en les traduccions. «Cal un major equilibri entre l’expressió i comprensió oral i escrita», va sentenciar. I va afegir: «Amb totes les hores que dediquem a aquesta qüestió, no pot ser que el nivell sigui tan baix. El problema és que els alumnes s’avorreixen. Hem de motivar els alumnes, ajudar-los a pensar com a nadius i ensenyar-los les possibilitats pràctiques i reals que ofereix el coneixement d’idiomes». Per la seva banda, Àngels Campà va assegurar que en l’aprenentatge del francès el fracàs no és tan elevat com amb l’anglès, ja que existeix una «intercomprensió entre llengües», l’ensenyament és «més global, menys sistemàtic i mecanitzat» i «no s’abusa tant de les traduccions».
La qüestió de les traduccions va ser un aspecte recurrent durant el transcurs de la taula rodona. En aquest sentit, des de la tribuna es va coincidir a criticar el doblatge televisiu, que no permet acostumar-se a escoltar llengües estrangeres.
Pel que fa a l’interrogant d’on s’han d’ensenyar idiomes, les tres ponents van estar d’acord a assegurar que els intercanvis escolars amb estades a l’estranger són els més fructífers. «Cada llengua t’aporta una visió del món, t’ajuda a veure una nova realitat, que no única», va concloure Aouatif Stitou.
Un dels reptes que va sorgir de la tribuna va ser «Cap a on volem anar?». Les tres expertes en ensenyament de llengües estrangeres van assegurar que cal plantejar-se quin projecte lingüístic de país volem, sobre quines bases i amb quins mínims. Recollint-los la paraula, el coordinador general d’Edu21, Enric Roca, qui va ser l’encarregat de moderar l’acte, va assegurar que més endavant es plantejarà una nova tribuna per tractar aquesta qüestió.
