L’abecedari de la llei
Article publicat al Diari Avui que analitza els principals objectius i reptes del projecte de llei d'educació de Catalunya.
OBJECTIUS - El projecte de llei d'educació de Catalunya que aquest mes iniciarà el tràmit parlamentari fomenta l'autonomia de centres, reforça les direccions i impulsa una carrera professonal amb avaluació. REPTES - El text fixa una xarxa única d'escoles públiques i concertadesque no satisfà cap dels dos sectors.
Comença un curs marcat pel debat al voltant de la nova llei
d'educació de Catalunya, que aquest mes iniciarà el seu camí al
Parlament. Aquests són alguns dels punts claus que recull el projecte
de llei, que el 29 de juliol va ser aprovat pel govern sense el suport
d'ICV. Aquesta formació, recollint el malestar d'alguns dels principals
sindicats de l'ensenyament públic, va veure "traït" l'esperit del Pacte
Nacional per l'Educació en la redacció final del capítol referit a la
xarxa única de centres públics i concertats, en considerar que es
diluïa la coresponsabilització de l'escola concertada en
l'escolarització dels immigrants.
Autonomia de centres
La potenciació de l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió
dels recursos humans i materials dels centres per desenvolupar
projectes que s'ajustin a la realitat de l'entorn és un dels pilars
fonamentals de la norma. Aquesta autonomia es concreta en el projecte
educatiu, en què cada centre ha d'explicitar els objectius que es
proposa aconseguir i les accions per assolir-los, incloent-hi
indicadors d'avaluació de resultats. Amb la finalitat d'aconseguir
equips de professors més cohesionats per tirar endavant aquests
projectes, s'introdueix per primer cop la possibilitat que les
direccions puguin triar professorat d'acord amb uns determinats
perfils. Per vehicular aquest procés es fixen dos nous concursos
públics: un per cobrir llocs de treball específics, i un altre per a la
realització de tasques vinculades a la direcció i la gestió dels
centres.
Avaluació
La norma estén l'avaluació a tots els àmbits del sistema educatiu,
si bé en el cas del professorat l'avaluació només serà obligatòria,
d'una manera explícita, per determinar la promoció docent. L'avaluació
arribarà a tots els centres, als equips directius i a la mateixa
administració educativa. Es crea una Agència d'Avaluació de l'Educació,
de caràcter independent, que fixarà els criteris d'avaluació i
col·laborarà amb la inspecció educativa en el procés avaluador. La veu
de l'Agència, encarregada de la realització d'estudis de prospectiva,
també serà escoltada pel departament en la definició del currículum.
Carrera professional
Una altra de les novetats del text, pel que fa al capítol de
professorat, és l' impuls a una carrera professional basada en el mèrit
per damunt de l'antiguitat. L'assistència a cursos de formació
permanent (avaluant-ne l'aplicació a l'aula), la recerca de bones
pràctiques i l'adquisició de nous perfils, així com l'exercici de
càrrecs directius, seran alguns dels factors que determinaran que un
professor pugui promocionar.
Direcció
L'autonomia de centres s'acompanya d'un reforç dels equips
directius, que guanyen poder de decisió i lideratge. El projecte obre
la porta a una futura professionalització de les direccions, i eleva
els directors a "autoritat pública". La norma fixa l'obligatorietat que
tots els aspirants a director hagin de presentar un projecte de
direcció, amb indicadors d'avaluació, al formalitzar la candidatura.
Descentralització
La llei impulsa zones educatives com a noves unitats de
planificació, que obeeixen a criteris de proximitat i coresponsabilitat
amb les administracions locals. Aquest curs, amb caràcter pilot, se'n
posaran en marxa deu, amb l'objectiu de millorar els resultats
educatius i l'escolarització equilibrada.
Pública-concertada
L'altra gran pota de la llei és la creació d'una xarxa única
d'escoles públiques i concertades que acabi amb la tradicional
dicotomia entre els dos sectors i fixi els mateixos drets i obligacions
per a tots els centres subvencionats amb fons públics. Aquest ha estat
el capítol més polèmic, perquè el redactat final no satisfà ni els
representants sindicals de la xarxa pública ni les patronals de
l'escola concertada.
L'eliminació del terme servei públic educatiu, recollit al Pacte Nacional per l'Educació, per referir-se a la nova xarxa comuna, i la seva substitució pel concepte servei d'educació de Catalunya, s'interpreta
des del sector públic com una renúncia al control dels centres privats
pel que fa a la seva coresponsabilització en l'escolarització dels
nouvinguts. Des de la concertada es critica en canvi que no es prevegi
finançament per a una veritable equiparació amb l'escola pública.
Entre les mesures per corregir el desequilibri en l'acollida dels
immigrants, el projecte estableix que tots els centres públics i
concertats d'una mateixa zona hauran d'assumir el mateix índex
d'estrangers.
Règim lingüístic
El text incorpora un títol específic sobre règim lingüístic que
deixa en mans del departament d'Educació la competència per determinar
el currículum de l'ensenyament de les llengües i "regular-ne el marc
horari", amb l'objectiu de poder eludir la imposició d'una tercera hora
de castellà a la primària, com preveu el decret de mínims del govern
central.
Veieu també:
Projecte de llei d'educació de Catalunya
http://paper.avui.cat/article/societat/139254/labecedari/la/llei.html
