La web 2.0: cap a un nou concepte d’intimitat personal
Cada vegada som més els que publiquem informació personal a Internet de forma pública: fotos al flickr, vivències en blocs/twitters, opinions en fòrums, vídeos, viatges, cançons... però, per a què ho fem? No ho fèiem abans i, en canvi, avui dia mostrem els nostres pensaments, reflexions, recomanacions, fotos o qualsevol altra ocurrència a tort i a dret. Serà que hem elaborat un nou llenguatge comunicatiu i que paral·lelament a aquest nou llenguatge ha fet variar la forma de concebre la nostra vida personal?
Efectivament, avui dia posem a l’abast de l’altra gent àmbits de la nostra persona que abans ens els reservàvem per a la intimitat. Els psicòlegs estan percebent com un maldecap els canvis amb els què, moguts per la introducció de les noves tecnologies, construïm la nostra identitat. O és a l’inrevés? La resposta a aquesta qüestió seria el mateix que donar-li sentit a l’eterna qüestió de: “què és primer, l’ou o la gallina?”. La seva resolució potser rau en l’ús que en fem del llenguatge. No podem considerar que la funció principal del llenguatge sigui la de transmetre informació, pensaments, sentiments... Utilitzem el llenguatge en el si de les nostres relacions, i sembla més adient pensar en l’ús del llenguatge en termes d’acció, del que fem, que no pas en termes de transmissió. És a dir, comunicar, més que transmetre, és fer.
Una de les raons per les quals utilitzem les noves enes web 2.0 seria per a revelar als altres un cert estatus social que nosaltres tenim o creiem tenir. Una forma de “triomfar” és mitjançant les imatges que cadascú presenta de si mateix als altres. A Internet mostrem allò que volem mostrar. I el que volem mostrar acostuma a ser algun aspecte que sabem que ens deixarà en bon lloc. Quants famosos, polítics, ídols socials, etc. són presents a Facebook o a Tuenti perquè saben que així poden ensenyar la bona cara de la seva persona? Cada vegada més ens definim a través d’allò que podem mostrar i del que els altres veuen. La intimitat és tan important per definir el que som que cal mostrar-la. Així mostrem al món, als altres, que som presents i alhora reafirmem la nostra identitat.
Tanmateix, els adolescents utilitzen bastant les noves tecnologies per a aquestes mateixes finalitats. Es troben en una edat en què es busquen a si mateixos i el fet d’escriure els pot ajudar a conèixer-se millor. Quan t’obres als altres, com succeeix a Internet, busques aquesta funció que sempre ha complert l’amic íntim i que ara s’ha obert tant. Aquest fet explicaria perquè molts adolescents comparteixen les seves imatges més íntimes en fotolocs (espais web per posar fotografies). Amb els fotolocs l’adolescent busca que el coneguin i també autoconèixer-se.
Ens trobem davant d’exemples de com un valor com podia ser la intimitat d’un mateix s’ha transformat. El que abans hom feia en secret, en privat, ara ho fa en obert, públicament. El llenguatge audiovisual i el textual a través de les noves tecnologies ha modificat la nostra vida personal i social. A l’igual que compartir una llengua no és tan sols compartir una sèrie de sons o de paraules, amb els llenguatges propis de les tecnologies aprenem determinades maneres de viure, de relacionar-se, de fer i de veure les coses.
