La vella recepta ja no val

Article d'El Periódico amb declaracions d'Enric Roca, coordinador d'Edu21.

Gairebé ningú discuteix que el sistema educatiu espanyol s'havia de sotmetre, tard o d'hora, a un canvi profund. Els elevats percentatges de fracàs escolar -superiors al 30% de l'alumnat en el conjunt d'Espanya- fa temps que demanen a crits una modificació. «Però no així, no amb una retallada dràstica de recursos i sense donar temps perquè les escoles i els instituts s'hi adaptin»,lamentava ahir Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, després de conèixer el paquet de mesures d'estalvi proposat pel ministre Wert.

«El sistema educatiu espanyol ja està molt castigat, i això no se soluciona, al contrari, amb mesures lineals com un augment del nombre d'alumnes per aula o un increment de la càrrega lectiva dels professors», coincideix Enric Roca, professor de Pedagogia de la facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La corda ja està tan tensa que amenaça de trencar-se en qualsevol moment.

I el pitjor, afegeix Roca, és que el paquet de mesures presentat pel Govern central «és injust, perquè no té en compte, per exemple, que Catalunya ja fa dos anys que està fent un esforç de contenció i ara se li apliquen els mateixos ajustos que a les comunitats que no han fet res», lamenta.

Però si alguna proposta, d'entre les que divendres que ve aprovarà el Consell de Ministres, ha aixecat polseguera és la d'ampliar en un 20% la ràtio d'alumnes per aula. Això significa que les classes d'educació infantil i primària passaran a tenir una mitjana de 30 alumnes, mentre que les de secundària i batxillerat seran de fins a 38, uns nivells similars als de fa tres dècades.

Menys homogeneïtat

És veritat que fins fa uns anys (no tants, poden pensar alguns) era d'allò més normal que hi hagués 40 alumnes compartint aula, «però actualment ja no es poden copiar receptes antigues», objecta el professor de la UAB, coordinador també del programa Edu21. «Les classes avui dia són molt més diverses», a diferència d'abans, que els estudiants tenien un perfil més homogeni, encara que només fos per una raó d'origen. A més, «amb la irrupció de les noves tecnologies, els mètodes pedagògics tendeixen cada vegada més al desdoblament dels grups», assenyala Roca.

Amb grups d'alumnes tan grans, els professors «possiblement hauran de renunciar a determinades dinàmiques pedagògiques, perquè, entre altres raons, no podran ni supervisar-les», argumenta, per la seva part, Montserrat Ros, pedagoga i responsable d'ensenyament de CCOO a Catalunya.

«La majoria de les escoles ja estan per sobre de la mitjana de l'OCDE pel que fa a nombre d'estudiants. Posar-n'hi més condemnarà molts alumnes a la mediocritat. O tot el contrari: acabarà excloent aquells que no segueixin el ritme de la classe», opina Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill.

«Abans de prendre una decisió d'aquest tipus, s'hauria d'haver plantejat un canvi de cultura docent», insisteix. Hi ha hagut, conclou, precipitació. «No es pot fer una reforma d'una manera tan uniforme i ràpida», afegeix.

¿La fi de la pública?

En el que no acaben de coincidir els experts és en qui pagarà els plats trencats de les mesures d'ajust econòmic presentades ahir. Per Palacín, el pla del Govern central pot suposar «la fi de l'escola pública». «Els pares que s'ho puguin permetre buscaran centres on els seus fills rebin una atenció més personalitzada», diu. Per Roca, en canvi, l'efecte serà el mateix entre centres públics i concertats. «Els perjudicats tornaran a ser els centres on avui ja hi ha una sobrecàrrega»,sentencia.

I adverteix, a més: «Els problemes pedagògics es poden veure agreujats, segons el cas, per la falta d'espai». «L'única esperança és que la Generalitat apliqui el sentit comú i es mostri ferma en contra de les mesures», suggereix Imma Fuyà, presidenta de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapac). 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/vella-recepta-val-1672102