La tutoria, clau de la millora
Des del món de l'educació reclamen un canvi i una reorientació del nostre actual model educatiu, del qual anem constatant regularment les limitacions. Ens cal flexibilitzar l'organització escolar i trencar amb el paradigma imperant d'un mestre, una hora, una matèria, un grup d'alumnes (25-30 o més), un mateix ensenyament per a tots, etc. Aquest model continua sostenint-se sota una vella aspiració tan ingènua com estèril: tots els alumnes aprendran el mateix i al mateix temps. Per superar aquesta perspectiva caduca cal, entre d'altres aspectes, millorar i reorientar el paper dels tutors i, en general, el rol d'acompanyament que el professor realitza amb cadascun dels seus alumnes.
No n'hi ha prou que el professor tutor conegui a fons la història
acadèmica, familiar i personal de cada noi i noia; ni tan sols que es
comuniqui regularment amb la família per establir-hi lligams que
enforteixin la proposta educativa del centre i hi donin coherència, sinó
que a més a més de tot això es fa necessari, sobretot, que les funcions
més docents dels tutors es reforcin. El tutor ha de ser aquell guia,
mentor i referent que ajuda, dóna suport, orienta i condueix cada alumne
envers l'optimització del seu procés d'aprenentatge acadèmic i, també,
del procés de maduració i desenvolupament del projecte vital de cadascú.
Hem de garantir que el professor tutor tingui prou temps, oportunitats
efectives i incentius per acompanyar de forma personalitzada aquests
processos en cada estudiant.
El tutor ha d'esdevenir el professor
més proper, aquell que coneix més a fons els punts forts i febles de
cada alumne; aquell que identifica els buits, llacunes o dificultats
d'aprenentatge en les matèries curriculars i que, en la majoria de
casos, proposa, les mesures pertinents per superar-les, les aplica i en
fa el seguiment. Per això necessitarà gestionar temps didàctics
individualitzats, conjuntament amb d'altres on la seva principal tasca
serà conduir el grup classe o subgrups d'alumnes. Per altra banda, una
altra funció tutorial primordial serà ajudar a configurar –al costat de
l'alumne, la seva família i la resta d'educadors– el projecte vital
personal de cada noi i noia en els seus vessants més educatius. Cal
reforçar molt aquesta tasca d'acompanyament personal, integral, de
l'alumne i, per descomptat, el seguiment personalitzat del seu procés
d'aprenentatge. Aquest reforçament efectiu de les funcions dels tutors
dels centres suposa, ben segur, una mesura molt eficaç contra el
denominat fracàs escolar. Fracàs entès en tots els seus aspectes: no
assoliment de les competències bàsiques, no acreditació a l'ESO,
abandonament escolar prematur, no assoliment del màxim potencial dels
alumnes amb més capacitats, etc.
Ja no resulta una quimera
disposar de més espais d'individualització didàctica. Aquests espais no
han de suposar suprimir-ne d'altres més grupals i socialitzadors. Al
contrari, aquests també esdevindran més enriquidors en la mesura que les
contribucions individuals siguin més profundes i amb més bagatge
competencial. Millorar l'èxit escolar passa, entre d'altres coses, per
la millora de l'èxit individual, tant des del punt de vista de les fites
d'aprenentatge acadèmic com de les d'aprenentatge personal i social.
Per això necessitem reorientar i revalorar – dotant-la dels recursos
necessaris– la figura del professor tutor com a agent fonamental del
canvi educatiu, tant de primària com de secundària.
En uns temps
on cal marcar prioritats estratègiques, reforçar la professionalitat
dels nostres mestres i professors tutors esdevé una inversió de qualitat
garantida. Contra la desmotivació, l'abandonament i el fracàs d'un
alumne cal activar l'esperonament des de l'exemplificació,
l'acompanyament des de la proximitat i el suport des del coneixement,
com a funcions pròpies dels tutors i tutores excel·lents.
