La síndrome de l’emperador
Des de fa un temps constatem un augment sensible del nombre d'agressions dels fills cap als seus pares. A Catalunya, segons el seu fiscal en cap, en el 2011 aquesta problemàtica s’ha incrementat en un 55% respecte a l'any anterior.
Aquest fenomen té com a protagonistes executors sobretot a homes que pertanyen a famílies de classe mitjana i alta. Aquest tipus de violència es materialitza tant de manera física com psicològica. Habitualment els pares aguanten “fins al final” les agressions rebudes dels seus fills, en moltes ocasions per entendre, equivocadament, aquest comportament violent com a normal, motivat per factors evolutius i d'afirmació de la personalitat.
El perfil dels fills agressors, exceptuant patologies especifiques, es caracteritza per una baixa resistència a la frustració, no tolerar les adversitats, tenir un pensament hedonista centrat en el principi de què allò que dóna plaer és bo i el que no és dolent. Són nihilistes, no creuen en res ni en ningú. Tot això unit a un sentiment de tipus narcisista i individualista, que fa que se sentin el centre de tot el que els envolta. Els altres no tenen cap valor, es troben simplement al seu servei.
Aquest tipus de perfils són fruit d'uns factors molt clars: els nens creixen en un entorn on ningú és capaç de posar límit a les seves exigències i delimitar-los els marges del que és permès. És a dir, els pares no saben dir que “no”, ja que compensen la falta de dedicació i afectivitat cap als seus fills satisfent les seves apetències hedonistes. Per a aquests fills els seus pares són uns simples proveïdors a qui no els uneix cap nexe afectiu.
Es tracta d'un perfil que en el context escolar presenta importants problemes per acceptar l'autoritat del professorat, pel fet de no reconèixer-la en cap adult. Amb el grup d'iguals solen presentar conductes d’assetjament amb la finalitat de reafirmar la seva pulsió de control i domini dels altres. Per a aquest tipus d'alumnes l'escola ha d'utilitzar procediments inclusius, qualsevol mesura segregadora o d'exclusió com a recurs disciplinari reforçarà la síndrome, en situar-lo en un escenari d'aïllament. Cal tenir en compte que l'ontogènia de la síndrome està provocada per l'aïllament afectiu i relacional dels pares. Potenciar la integració en el grup i generar vincles de relació i amistat en aquest tipus d'alumnat és important. Han de percebre que són acceptats. D’aquesta manera anirem modelant la prosocialitat vers l’egocentrisme.
Paral·lelament, l'escola ha de ser perseverant amb aquest tipus d’alumnat en el compliment de les normes de funcionament institucional, sense deixar de reconduir de manera inductiva qualsevol conducta de caràcter narcisista, individualista i molt especialment de rebuig cap els seus companys o de falta de consideració envers el professorat. Han d’aprendre a admetre i integrar les normes de convivència. L’orientació familiar per part de l’escola serà un recurs imprescindible per a treballar conjuntament aquest tipus de comportament.
Per prevenir la síndrome de l'emperador, els pares han de tenir i mantenir sempre el mateix criteri, que ha de ser consistent, el “sí” és “sí” i el “no” és “no”. El criteri ha de tenir continuïtat i permanència, per no crear confusions en els nois o noies. A més a més, els pares han de dedicar temps als seus fills, compartint els seus jocs i els seus desitjos, convertint-los en desitjos “de tots”, transmetent-los a la vegada un afecte sincer que generi en aquests un sentiment vital quotidià de ser estimats i que alhora es transformi en la necessitat d'estimar els seus pares. Instaurar en els fills uns codis morals i ètics serà també un element clau per a inhibir les conductes que ens ocupen.
Per l'últim, es imprescindible que els pares aprenguin a dir “no” al fill, sense crispacions, sense violències, d'una manera natural quan la negació sigui justificada i necessària, sense por de que aquesta negativa provoqui en el noi o noia reaccions negatives en el present o en el futur. Hem de ser conscients que la permissivitat constitueix un dels majors factors de risc de la síndrome de l'emperador.
