La prova de primària: un bon element per a la reflexió

El passat 11 de juny el Departament d’Educació féu públic un avançament de resultats de la denominada “Prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària 2009”. Per primera vegada es procedia a avaluar de forma universal a tot l’alumnat de sisè de primària amb una prova de caràcter extern. Els resultats, tot i que no es poden titllar de sorprenents, reflecteixen una situació alhora preocupant i esperançadora.

Per què preocupant?

Perquè els resultats no són gens bons. És una prova que mesura les competències bàsiques de català i castellà (comprensió lectora i expressió escrita) i de matemàtiques (numeració i càlcul; espai, forma i mesura; relacions i canvi) i es realitza en el darrer curs de l’etapa de primària, després de sis anys de treball per assolir aquestes competències. El 24,2% de l’alumnat avaluat en llengua catalana no supera el llindar dels 70 punts (establert com la separació entre el rendiment baix –clarament com el no assoliment de les competències– i el nivell mitjà); el 27,4% no supera els 70 punts en llengua castellana i el 24,2% no ho fa en matemàtiques. Si tenim en compte, a més, l’exclusió de la prova del 8,8% de l’alumnat de sisè curs amb necessitats educatives específiques, el percentatge arriba a les xifres que habitualment ja es contemplen pel al fracàs escolar a la secundària. Ens hem de preguntar doncs: la secundària no incrementa el fracàs escolar provinent de primària? Tot fa pensar, per les característiques de l’ensenyament secundari, que sí que ho fa, per tant, potser ens caldrà revisar a fons els indicadors de l’assoliment de les competències bàsiques més enllà de les actuals proves PISA o del simple escrutini del nombre de graduats.

Un altra dada clara que es desprèn dels resultats de la prova és que el nivell socioeconòmic baix dels centres correlaciona fortament amb el nivell baix dels resultats (44% d’alumnes de nivell baix en català, 47% en castellà i 42,8% en matemàtiques). Tot un toc d’alerta per a l’equitat del nostre sistema educatiu. Si l’escola no és capaç de compensar mínimament els condicionants socioeconòmics dels alumnes no assolirà els nivells d’equitat suficients per tenir una societat cohesionada i per aconseguir, finalment, un sistema educatiu de qualitat.

Les diferències entre l’escola pública i la privada no concertada són significatives, les de la pública i la privada concertada no tant, però sempre els percentatges més baixos que mostra la prova corresponen a l’escola pública, la qual cosa també ens adverteix sobre la possible no equitat del sistema. En relació a les diferències entre centres d’una mateixa zona geogràfica, resulten molt més pronunciades quan la població que s’atén és la del nivell socioeconòmic mitjà. En aquest sector és on, segurament, trobarem centres amb molt bons resultats degut al seu projecte educatiu, a l’existència d’equips docents cohesionats, d’un bon lideratge en la direcció, de bon clima d’aula, d’una implicació activa de les famílies en l’escola, etc. al costat d’altres centres, públics o privats, on aquests indicadors no sobresurten i on els resultats són, en conseqüència, baixos.

En qualsevol cas, aquestes dades haurien de possibilitar potenciar aquest conjunt d’indicadors per a tots els centres per tal d’aconseguir que els resultats globals millorin amb una certa independència del nivell socioeconòmic dels alumnes, tal com suggereixen les dades de la prova. Això, però, en cap cas seria suficient en els centres que atenen a la població de nivell socioeconòmic baix on, en aquests, caldrà emprendre actuacions clarament compensatòries i extraordinàries de caire molt més profund per a millorar els seus resultats.
Per què esperançadora?

Perquè el Departament d’Educació ha divulgat els resultats puntualment i amb transparència tot comprometent-se a reflexionar i impulsar iniciatives per a la millora. És una bona notícia que es reconegui obertament que cal millorar i replantejar-se actuacions per optimitzar-les.

També la situació que es deriva de la prova és esperançadora perquè pot marcar un inici per a la progressió dels resultats que permeti als centres comparar-se amb d’altres similars i, sobretot, amb ells mateixos, de forma que les tendències puguin ser valorades públicament tot possibilitant una avaluació continuada del projecte de centre i dels resultats dels aprenentatges que d’aquest projecte es deriven.

Esperançadora igualment perquè permet als equips directius i als docents de les escoles posar fil a l’agulla per treballar per a la millora dels punts febles que els resultats posen de relleu, així com endegar les innovacions i la formació específica que vagi orientada a la correcció de les deficiències.

No es tracta de culpabilitzar ningú i menys en exclusiva dels resultats exposats. Sinó més aviat d’assumir de forma rigorosa les responsabilitats i conseqüències d’aquests resultats per part de tots i cadascun dels agents implicats (estudiants, pares, mestres, equips directius i administració educativa).
Ara sabem amb una certa precisió quines són les mancances greus que en les àrees instrumentals del currículum presenten els alumnes a l’acabar la primària. En conseqüència, no perdem ni un minut més en iniciar la feina per a la millora d’aquests resultats i, sobretot, per aixecar els nivells de l’exigència, del treball aprofundit i sistemàtic, de la qualitat de l’aprenentatge, del compromís i, alhora, de la confiança mútua.