La paraula entra en joc

En els últims cinc anys, durant el segon trimestre del curs escolar, a la classe de sisè de primària de la qual soc tutora, fem un projecte que, amb el títol “La vida en un xip”, intenta acompanyar els alumnes en el procés de descobrir alguns dels fets històrics, socials, polítics, econòmics… més importants de les dues darreres etapes de la història: la moderna i la contemporània.

“Restablim els centres educatius com a veritables santuaris de la paraula lliure”

Enric Roca Casas, director d’Edu21 (El Punt Avui, 29 desembre-2018)

Els set equips cooperatius en què tenim organitzada la classe, entre altres activitats, investiguen a fons un invent o descobriment d’aquestes etapes històriques; i també un fet històric destacat.

Dos cursos enrere, per aprofundir en el tema de la desaparició dels governs absolutistes, la irrupció dels estats democràtics, la declaració dels drets de l’home i el ciutadà, vam convidar un diputat a l’aula. L’experiència va ser molt bona, excel·lent. Els alumnes havien treballat la revolució francesa, fins al nivell que la seva edat els permetia i van ser capaços de relacionar el què havien après amb el què el diputat els explicava.

El curs passat, em vaig autocensurar. Vaig creure que les circumstàncies que vivíem al nostre país, sotmès a l’article 155, i que tant estaven afectant a la credibilitat de la tasca que es fa a les nostres escoles, no permetien repetir una experiència d’aquests tipus.

“Que els Reis Mags -no pas els altres- ens portin la força, la saviesa i la temprança necessàries per assolir aquests desigs”, deia Enric Roca el 29 de desembre passat a El Punt Avui. Es referia als desigs de recuperar l’escola com a santuari de la paraula lliure, el diàleg i l’expressió no autocensurada. Doncs bé, els Reis Mags, van complir: el passat 8 de febrer, els diputats Joan Mena, Joan Olòriz i Sergi Miquel van “jugar” amb els meus alumnes a la nostra aula. En una activitat que vàrem anomenar “La paraula entra en joc”, van exposar, fent servir la seva extraordinària capacitat d’oratòria, tres dels fets històrics que els meus alumnes havien investigat. Exposició i argumentació brillant per part dels diputats i també per part dels alumnes, per defensar les seves respostes.

Els set equips cooperatius havien investigat el descobriment d’Amèrica, la revolució industrial, la revolució francesa, la primera i la segona guerra mundials, la guerra civil espanyola i la caiguda del mur de Berlin. De cadascun d’aquests fets van haver d’explicar a la resta de la classe, què havia passat, quan i on, quines eren les principals causes que l’havien provocat i quines conseqüències havia tingut per la societat. Van investigar, van elaborar una presentació digital i van exposar les seves conclusions a la resta d’equips.

Uns dies després vam realitzar l’activitat de gamificació amb els tres diputats. Cadascun d’ells havia triat un dels set fets històrics (descobriment d’Amèrica, la guerra civil espanyola i la caiguda del mur de Berlin). Els set equips havien de descobrir els fets històrics que amagaven els seus acurats discursos. Durant un mínim de cinc minuts, un rere l’altre exposaven els motius pels quals havien triat aquest fet històric sense donar pistes explícites, sense anomenar cap dels protagonistes. Vam fer servir la dinàmica del joc Tabú; en aquest cas, les paraules “prohibides” eren totes aquelles que poguessin representar una referència directa al fet històric en joc. Després de la intervenció de cada diputat, els equips disposaven d’una estona per deliberar; havien de decidir quin fet creien que el diputat havia triat i quina de les frases que havien exposat els havia servit de pista. Dos dels equips, van endevinar tots tres fets històrics; la resta de grups van errar-ne un. Tant els diputats com jo mateixa, els vam felicitar per la capacitat de raonament i argumentació que havien mostrat. Fins i tot, en els errors vam poder-hi observar els aprenentatges que havien fet; van ser capaços de raonar perquè havien triat un fet i no un altre. I sobretot, de distingir els aspectes diferenciadors de cadascun d’ells.

A les escoles treballem com una habilitat bàsica, l’expressió oral de les idees. Amb aquesta activitat vam poder treballar l'oratòria, l'argumentació, l'exposició d’idees... una de les bases de la tasca parlamentària, en una societat democràtica, amb tres grans experts; en un espai on tots vam gaudir, alumnes i diputats, veient com uns i altres treien profit de l’experiència.

Una nova experiència d’aprenentatge compartit que no hauria de ser extraordinària, sinó una mostra més de la riquesa pedagògica del model d’escola al nostre país.