“La nova llei d’educació ignora el 15% dels alumnes”
Entrevista a Anna Sans, llicenciada en medicina especialista en pediatria i neurologia pediàtrica.
Què espera aconseguir amb el seu llibre?
Acostar el coneixement de les neurociències sobre els trastorns de
l'aprenentatge al món de l'educació. Està dirigit a pares que sospiten
que el seu fill té algun problema d'aprenentatge, als que en volen
saber més i també al món educatiu, perquè hi falta formació.
El cervell d'un infant que no aprèn és diferent del dels altres?
Tots tenim diferències al cervell. Hi ha qui és molt bon músic i qui
no te oïda musical. Als nens dislèctics, per exemple, hi ha una zona de
l'hemisferi esquerre del cervell que els funciona de manera diferent.
Quina és l'arrel dels trastorns?
Tot i que encara no coneixem del tot el que passa en el cervell de
les persones amb trastorns d'aprenentatge, sembla que en la gran
majoria hi ha una base genètica.
¿Amb un estudi genètic podré saber si el meu fill està predisposat a patir trastorns?
El moment perquè es puguin fer aquestes proves genètiques per tenir
el diagnòstic està molt llunyà. A més, són trastorns en els quals
acostuma a haver-hi més d'un gen implicat.
Però si hi ha una base genètica, llavors no hi haurà gaire a fer...
Tots fem coses bé i no tan bé. Si dels trastorns d'aprenentatge se'n
fa un bon diagnòstic, s'aplica un bon tractament i, sobretot, es fa una
bona adaptació escolar, aconseguirem uns resultats acceptables.
Acceptables?
La universitat està plena d'estudiants amb trastorns d'aprenentatge.
El que s'ha d'evitar és que un infant amb trastorns fracassi perquè no
se l'ha diagnosticat a temps.
I això es fa?
Les xifres de fracàs escolar demostren que no. Per començar, no hi
ha cap llei que reguli què s'ha de fer amb aquests infants, al contrari
del que passa a la resta d'Europa.
A la resta d'Europa es fa diferent, diu?
Altres països tenen molt clar que no es pot suspendre un alumne
dislèctic perquè faci faltes d'ortografia, i que se li han de fer
exàmens orals i donar-li més temps per escriure. No podem suspendre un
alumne per tenir dificultats.
Els professors diran que ja tenen prou feina...
Evident. Molta feina. I sense recursos ni suport. També els falta
formació específica, que molts d'ells l'estan demanant. Tampoc tenen
cap legislació en la qual emparar-se, com els passa als pares.
Confia que això canviï?
Jo em desespero quan veig que el projecte de llei d'educació que hi
ha al Parlament no preveu enlloc els trastorns d'aprenentatge.
Perquè deuen ser una minoria...
Minoria, diu? El quinze per cent de la població en edat escolar! El
que em preocupa és que entre les queixes dels pares, professors i
sindicats per la nova llei no n'hi ha cap de motivada perquè s'ignori
els alumnes amb trastorns. I això que, segurament, és el problema més
important de l'escola pel que fa als resultats. Insisteixo: és
increïble que la nova llei d'educació segueixi ignorant el quinze per
cent dels escolars!
Tinc un fill petit. A quins signes d'alarma he d'estar atent?
Primer de tot, si el seu desenvolupament i aprenentatge anava bé i
de cop hi ha una àrea de l'aprenentatge en la qual queda estancat o no
progressa com la resta d'alumnes. Pot ser normal que a un nen li costi
una mica més una àrea determinada. Però si després d'esforçar-se i
ajudar-lo durant un temps prudencial continua estant per sota de la
mitjana de la classe, cal que se'n preocupi.
És a dir, que allò de dir que el nen no progressa per gandul...
És un adjectiu que s'usa amb lleugeresa. Tots podem treballar més
del que treballem. Però als que ens dediquem a aquest món ens costa
molt acceptar que la manca d'esforç sigui tanta com perquè l'infant
fracassi. A tots els que vénen a la nostra unitat de trastorns de
l'aprenentatge a tractar-se els han dit en algun moment que no
s'esforcen prou.
Quin és el trastorn més freqüent?
La dislèxia. Té una base genètica clara. Molts cops, quan dones el diagnòstic, el pare o la mare se senten retratats.
Els trastorns afecten més els nens o les nenes?
Els estudis fets als centres especialitzats diuen que hi ha més
nens. Però si examines la població, la proporció és meitat i meitat.
Les famílies no donen importància que les nenes no aprenguin?
No. Els nens és més freqüent que associïn problemes de conducta a
les dificultats d'aprendre. Es noten més i això provoca la consulta.
Les nenes, i no vull generalitzar, és més freqüent que fracassin en
silenci. I solen ser també capaces d'esforçar-se més.
Tots els trastorns són tractables?
Sí, perquè són, si més no, millorables. El tractament no cura el
trastorn, però sí el compensa i permet millorar resultats escolars.
