La formació inicial a debat
El Programa de Millora i Innovació en la Formació dels Mestres (MIF), impulsat pel Consell Interuniversitari de Catalunya i el Departament d’Ensenyament, ha publicat recentment un document d’accions estratègiques titulat: “Millora de la formació inicial per a la docència”.
A Edu21 també fa anys que venim reflexionant i impulsant propostes per a la formació inicial i permanent dels docents. Entre elles cal destacar la proposta, que en el marc del II Congrés d’Edu21 de l’any 2013, recollia la ponència: “Un nou professorat per a un nou estat” presentada per M. Gijón i E. Roca. En ella proposàvem una sola carrera de magisteri de cinc anys de durada i que donaria pas a tres especialitats de mestre (d’educació infantil, de primària i de secundària). És a dir, ja estàvem propugnant el cos únic per a l’educació bàsica que recull com a proposta el document del MIF. També dèiem que el procés selectiu dels aspirants a mestre hauria de tenir molt en compte les competències de tipus personal i actitudinal. Al mateix temps, proposàvem dos anys posteriors d’inserció professional als centres sota el guiatge d’un equip docent. En el document del MIF aquesta inserció pren la forma d’un pràcticum resident que, encara que no ho explicita, tot apunta que tindria una durada d’un any i no de dos com en la nostra.
Som partidaris, doncs, de la creació d’un cos únic de docents que trencaria amb la tradicional separació professional de mestres i professors de secundària (almenys de la secundària obligatòria) i que igualaria les condicions laborals i salarials de tots els professionals de les etapes bàsiques del sistema, tot i que hauria de garantir un adequat nivell de competències inicials i d’especialització que requereix cada etapa educativa i cada àmbit competencial. Tanmateix, no fent d’aquestes diferències barreres insalvables si en el transcurs de la carrera docent els professionals optessin per canviar d’etapa. Llavors, és clar, haurien de satisfer els complements formatius que, amb rigor, s’establissin. Som del parer que malgrat les dificultats que ara tindria encarar aquests canvis els avantatges superarien en escreix els inconvenients.
Però el document del MIF aborda moltes altres qüestions rellevants de les quals destacaríem: l’aposta per una formació més profunda i de més llargària dels estudis inicials; també el major pes de les pràctiques de centre que, a més, caldria estiguessin més estretament vinculades amb la universitat; igualment hi ha la intencionalitat de trencar la rigidesa actual entre les especialitats curriculars i les etapes educatives; també s’opta per impulsar la carrera docent obrint perspectives de canvi més enllà del marc estricte de les actuals titulacions universitàries tot oferint, al mateix temps, la possibilitat de bescanviar la docència universitària amb la dels centres educatius i en la doble direcció (professors de les escoles i instituts que puguin fer de docents en l’àmbit universitari i professors d’universitat que puguin fer docència en els centres educatius); igualment s’aborda la necessitat imperiosa d’adequar els perfils docents universitaris al camp específic del món de l’educació, donat que la carrera docent universitària actual no està concebuda per oferir una resposta efectiva a les necessitats de recerca i docència propis dels àmbits educatius.
A més de tots aquests temes, el document fa un èmfasi especial en la proposta del que denomina pràcticum resident, és a dir, un període perllongat que, sota la tutorització i el mentoratge de docents en els centres de pràctiques, possibiliti als aspirants de mestre fer una estada llarga en un centre de referència pedagògica i formadora. Aquesta proposta, però, no s’acaba de concretar en la forma. Ignorem si serà un curs de postgrau obligatori de cada especialitat, si tindrà forma de màster (un màster d’un any tot ell dedicat al pràcticum resident no semblaria el més adient), o bé es pretén que aquest pràcticum resident esdevingui un requisit per a l’accés a la funció pública. Sigui com sigui, proposar un període pràctic professionalitzador de llargària intensiva ens sembla del tot necessari en una professió que des del primer dia exigeix un reguitzell de competències molt pràctiques als professors novells. Per això, sense un període d’inserció al costat d’altres professionals consolidats, sembla difícil poder adquirir en profunditat les destreses professionals que un ensenyament de qualitat reclama.
Des d’Edu21 donem la benvinguda a aquest tan necessari debat. Hi continuarem contribuint amb aportacions pròpies, pels antecedents que ja tenim acreditats, i amb la intenció d’afavorir la millora de la formació dels nostres docents, peça bàsica no només del nostre sistema educatiu, sinó d’una societat futura que tots volem més culta, més democràtica, més cohesionada i més feliç.
